Clàssica

… I Pau Casals va aixecar la batuta

El 13 d’octubre de 1920, el Palau de la Música Catalana va acollir el naixement d’una formació simfònica que va canviar, per sempre, el perfil musical de Barcelona. Ara, cent anys després, l’Orquestra Pau Casals esdevé un referent cultural ineludible.

L’octubre de 1920 va ser important per a Barcelona. Aquell mes, i pels mateixos dies, van tenir lloc a la ciutat dos esdeveniments que resultarien cabdals pel futur de la capital catalana: un d’ells en l’àmbit econòmic; l’altre, en el no menys important de la cultura. El primer fou la celebració, al Palau de les Belles Arts del Parc de la Ciutadella, de la primera Fira de Mostres de Barcelona; el segon, el naixement de l’Orquestra Pau Casals, la primera formació simfònica d’ambició internacional que tingué la ciutat.

Portada del programa de mà del primer concert ofert per l’Orquestra Pau Casals. ©Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC)

Resulta curiós que la creació d’aquest instrument  tan rellevant per a la vida musical d’una nació sorgís de la mà d’un artista que havia estat aclamat pel món sencer com el més gran violoncel·lista del seu temps, però sense trajectòria com a director. Aquest però era un secret anhel que Casals —aleshores un home de 43 anys— albergava des de feia molt temps. “La passió de dirigir penso que em ve del temps en què cantava al cor del meu pare”, va confessar el músic a un dels seus biògrafs.

Un do per a Catalunya

El violoncel·lista Pau Casals en un retrat de joventut.

Segons s’ha explicat àmpliament, en un principi la idea de Casals només era donar suport a les formacions existents perquè poguessin assolir un nivell internacional. “Aquest serà el meu do a Catalunya”, va expressar l’artista. Aquesta intenció però no va arribar a concretar-se per manca d’entesa amb els responsables de les formacions que, amb més o menys regularitats i recursos, cobrien les necessitats simfòniques de la capital catalana. Davant això, Casals va optar per impulsar, primer en solitari i després amb el suport d’un patronat integrat per un grup d’amics i mecenes, un nou projecte.

La posada en marxa de la nova formació es va produir en un temps gairebé record, malgrat una malaltia que afectà Casals durant aquest període. La nova formació va quedar constituïda per 88 músics, amb el germà del director, Enric Casals, com a primer violí.

Bach, Beethoven i música contemporània

El primer concert tingué lloc la nit del dimecres 13 d’octubre a tres quart de déu de la nit. L’audició, davant un Palau omplert per un “numerosísimo público”, segons va consignar la premsa de l’època, es va obrir amb la III Suite de Bach, l’autor predilecte del director, i la Vuitena Simfonia de Beethoven.  A la segona part es van poder sentir Els ideals, de Liszt i Ma mère l’Oye, una obra que el francès Maurice Ravel havia compost només una dècada enrere, posant així de manifest la intenció de Casals de donar a conèixer la música del seu temps; un dels aspectes on l’aportació de la nova formació resultaria més senyera.

Pau Casals, l’abril de 1934, preparant els concerts de Primavera de l’orquestra. ©Carlos Pérez de Rozas/Arxiu Fotogràfic de Barcelona

A partir d’aquell moment, l’activitat de l’orquestra va quedar establerta en dues sèries de concerts, una de Tardor i una altra de Primavera, a les que s’afegí, a partir del curs següent, una temporada de Quaresma al Gran Teatre del Liceu.  Al cap d’uns anys Casals incorporaria un nou projecte, d’especial relleu per a ell, i que tenia com a objectiu portar la música i la cultura a tots els segments de la societat. Aquest anhel va cristal·litzar el maig de 1926 amb la creació de l’Associació Obrera de Concerts, a la qual l’orquestra va dedicar un cicle especial de concerts, els diumenges al matí, i dels quals els associats, obrers degudament acreditats, podien gaudir per una modesta quota mensual de 50 cèntims.

Visites il·lustres

L’impacte de la nova formació va ser immediat i ja a la segona temporada va actuar sota la batuta del prestigiós director Serge Koussevitzki. Les visites il·lustres es van succeir al llarg dels anys següents. Entre elles cal destacar figures com les d’Igor Stravinski, que va dirigir la formació en set concerts al llarg dels anys 1924, 1925 i 1933. Richard Strauss es va situar al capdavant en tres oportunitats, a més d’acompanyar al piano a la soprano Mercè Plantada. Anton Webern i Arnold Schönberg també van ocupar el seu podi, a més d’altres reconegudes figures com Alexander von Zemlinsky,  Clemens Krauss, Eugène Ysaye, Vicent d’Indy, Erich Korngold i Otto Klemperer.

El capítol de solistes tampoc té res a envejar. Per citar-ne només dos noms: Bela Bartók, amb la seva Rapsodia per a piano núm.1 i Serguei Prokófiev, amb el seu III Concert per a piano.  No menys important va ser l’elecció del repertori. Juntament amb les grans partitures del simfonisme clàssic, Casals va programar nombroses obres de nova creació, tant de compositors catalans com d’altres països europeus.

Un llarg i brillant historial que va viure el seu moment culminant  l’abril de 1936 quan Barcelona es va convertir en capital mundial de la música en acollir la celebració del XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC), en la celebració del qual va jugar un paper decisiu el compositor Robert Gerhard, del qual enguany s’escau també el 50 aniversari de la seva mort.

La celebració d’aquest cabdal esdeveniment va tenir com a resultat que l’Orquestra Pau Casals fos dirigida per Ernst Ansermet i Hermann Scherchen, sota la direcció del qual va tenir lloc l’estrena del Concert per a violí i orquestra ‘A la memòria d’un àngel’, del compositor Alban Berg.

Molt aviat però, la dolçor d’aquell moment es tornaria amargor. Un núvol fosc avançava cap a l’Espanya republicana i molt aviat tot s’enfonsaria sota la gran tempesta de la Guerra Civil.

La soprano Conchita Badia, al costat de Pau Casals, preparant un concert l’any 1934. ©Carlos Pérez de Rozas/Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Adéu sense retorn

Aquell mateix any, i després de tancar temporada amb el preceptiu concert de l’Associació Obrera de Concerts, Casals i els seus efectius es van preparar per interpretar la Novena Simfonia, de Beethoven, al Teatre Grec de Montjuïc, amb motiu de la inauguració de  l’Olimpíada Popular de Barcelona, un gran esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín.

La tarda del dissabte 18 de juliol de 1936 es va convocar el darrer assaig al Palau de la Música, amb l’assistència de l’Orfeó Gracienc. A punt ja d’abordar el darrer moviment, un missatger va entrar a l’escenari portant una nota del conseller de Cultura Ventura Gassol adreçada al mestre. El seu contingut no deixava lloc a dubtes: estava a punt de produir-se un alçament militar, es cancel·lava el concert de l’endemà i tothom havia de tornar a casa seva. Malgrat les tèrboles notícies, els artistes decidiren completar l’assaig i amb llàgrimes als ulls, les notes de l’Himne a l’Alegria van ressonar al Palau.

Programa dels concerts oferts per l’Orquestra Pau Casals l’abril de 1936, en el marc de XIV Festival de la SIMC. ©Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC)

Va ser l’última actuació de l’orquestra a aquesta sala. Al mes de setembre, encara hi hauria un concert extraordinari al Gran Teatre del Liceu, en honor dels combatents republicans, i un altre el juliol de 1937, a la mateixa sala, en el marc del II Congrés Internacional d’Escriptors. Aquesta va ser la cloenda del projecte. El 1939, el gran violoncel·lista abandonaria definitivament la seva terra per iniciar un dolorós exili al qual la mort va posar fi, a San Juan de Puerto Rico, el 22 d’octubre de 1973.

Programa de l’últim concert ofert per l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, abans de l’esclat de la Guerra Civil. ©Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC)

Celebració en quarantena

Ara, cent anys després del debut de la formació, Catalunya ha volgut retre homenatge a la tasca desenvolupada per aquesta orquestra pionera, la continuïtat de la qual no arribaria fins set anys després, amb la creació de l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà, la què, amb el temps, donaria pas a l’actual Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Malauradament, una nova crisi ha sacsejat la vida cultural i l’ampli calendari previst, que inclou concerts, conferències, xerrades i exposicions, entre altres activitats, s’ha hagut de reajustar a causa de la l’emergència sanitària. Malgrat les dificultats, però, i coincidint amb la data exacta en què l’Orquestra Pau Casals es va presentar davant el públic, l’Orquestra Camera Musicae recordarà l’efemèride al mateix escenari del Palau de la Música Catalana, amb un concert dirigit per Salvador Mas en el qual es podran escoltar la Suite en Re, de Bach; el Concert per a violoncel Op. 129 de Schumann i la Simfonia núm. 4, de Mozart. El solista de l’audició serà el jove violoncel·lista Pau Codina, un dels nous i més ferms valors de la música catalana.

Sàvia nova per recordar un projecte enlluernador que va constituir tot un revulsiu per a la vida musical de Barcelona.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close