Exposicions

Iñigo Arregui, hereu de l’escultura basca de postguerra

La Galeria Víctor Lope Arte Contemporáneo presenta l’exposició Ordenando planos en el espacio que aplega una selecció de relleus i escultures amb les que l’artista investiga els seus referents en la línia de Chillida i Oteiza.

Iñigo Arregui. Ordenando planos en el espacio
Galeria Victor Lope Arte Contemporáneo
Aribau, 75. Barcelona
Fins al 10 de setembre del 2020

L’aparició del grup Gaur (1966-1969) al País Basc, impulsat per Jorge Oteiza i del que van formar part set artistes més: Eduardo Chillida, Remigio Mendiburu, Rafael Ruiz Balerdi, Amable Arias, José Antonio Sistiaga, Néstor Basterretxea i José Luis Zumeta, va iniciar la recuperació del diàleg i la relació amb l’avantguarda internacional, convertint-se en el punt de referència a escala internacional de l’activitat artística basca del moment. Alhora fou un dels projectes de contestació en el marc del context cultural, social i polític en un temps de convulsió i de canvis substancials. La segona meitat de la dècada dels seixanta va veure ruptures i esdeveniments socials i polítics a nivell internacional com ara els succeïts el 1968 i l’art també va manifestà la seva profunda rebel·lia. Als anys vuitanta, una segona generació d’escultors bascos com ara Vicente Larrea, José de Ramón Carrera, Ricardo Ugarte, José Ramón Anda, Jose Ángel Lasa, José Zugasti o Iñigo Arregui, recollirà l’estela de les múltiples investigacions anteriors i s’implicarà en innovacions formals cap una nova reconsideració d’allò objectual i instal.latiu.

Iñigo Arregui: Círculo y giro I, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope
Iñigo Arregui: Círculo y giro I, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope

En aquesta segona onada que rep el llegat de l’art basc dels anys seixanta i setanta, se situa Iñigo Arregui (Arrasate, 1954) que s’implicà amb els postulats constructivistes i experimentals, així com amb l’estructura com a àmbit d’indagació formal. Amb més de quaranta anys de trajectòria, la seva obra ha anat evolucionant tot i que mantenint la recerca geomètrica de caràcter espacial i tothora plantejant una relació funcional entre l’objecte tridimensional i l’activació de l’espai. Ha realitzat una gran quantitat d’obres, que van des del petit objecte a la gran escultura pública, un ampli ventall d’actuacions i de pràctiques que tenen un denominador comú: la particular manera de tractar els espais, a través de l’equilibri de volums i del respecte pel buit com a energia espacial.

Iñigo Arregui: Sense títol, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope
Iñigo Arregui: Sense títol, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope

Ordenando planos en el espacio aplega una selecció d’obres recents, entre relleus i escultures, amb les que proposa una mena de trencaclosques tridimensional a base d’organitzacions dinàmiques i superposició de plans que s’entrecreuen i combinen. Aquestes composicions que s’estructuren a partir de diverses peces assemblades -situades per capes i que s’emparenten amb l’arquitectura- tant les treballa amb acer corten i fusta com amb paper. Tècnicament, crea l’obra unint i intercalant peces entre sí, que van encaixant les unes amb les altres com si fos un mecano, aconseguint un buit interior, tan important com la pròpia ocupació. Amb variades possibilitats de perspectiva i barrejant formes geomètriques pures amb altres de més orgàniques, els seus recorreguts estan fets de bifurcacions angulars, de trajectes sinuosos, de moviments ondulatoris, d’abruptes talls i de cavitats secretes que amaguen un espai interior. Són obres que sintetitzen tota la preocupació espacial pel que fa al domini de la forma i la seva relació amb l’espai, el treball de la matèria i el buit i el ple, tothora expressats amb equilibri, ritme i harmonia.

Iñigo Arregui: Sense títol, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope
Iñigo Arregui: Sense títol, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope

L’observació de la natura sembla estar present en bona part del quefer d’Arregui que, transcendint la solidesa dels materials, es transforma en una espècie de grafismes dinàmics a l’aire que s’integren en l’entorn. La dominant de la verticalitat de moltes de les seves escultures evoca els paisatges natals que tant l’han influït en la seva creació, de la mateixa manera que la lleugeresa de la part superior de les escultures, amb formes aèries i àgils, proporciona certa levitat en connexió amb els elements naturals.

Deia Hegel que a cada classe de matèria li correspon una concepció i un contingut determinats en guardar entre sí una íntima correspondència. Amb la diferent condició i expressivitat de cadascun dels materials, l’escultor hi estableix un diàleg específic. En la producció d’Iñigo Arregui ha estat l’acer corten el que ha tingut una forta influència, rebuda de l’entorn industrial de Mondragón on va créixer. Un material amb el que també indaga el concepte del temps, ja que l’oxidació del metall i la seva voluntària aturada en un moment determinat, gràcies a la pàtina amb vernís, li permet preservar la seva alteració.

Iñigo Arregui: Sense títol, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope.
Iñigo Arregui: Sense títol, 2020. Cortesia de la Galeria Victor Lope.

Pel que fa al relleus murals, mantenen el mateix criteri de la superposició de plans, encara que amb unes perspectives només frontals. Configuracions esquemàtiques netament escultòriques, que li permeten dir les mateixes coses que expressa quan treballa el volum i que poden tenir una certa connexió amb les Gravitacions de Chillida; un nou concepte que superava el pla i augmentava la idea de volum generada amb les superposicions espacials i perimetrals. A finals dels anys vuitanta aquest mestre de la tridimensionalitat aconseguí trobar la profunditat del pla, creant una sensació volumètrica i de profunditat a partir de fulles de paper que estampava, retallava i perforava i que les mantenia penjades en gravitació gràcies a una subtil subjecció.

El treball d’Iñigo Arregui incideix en el desenvolupament del concepte d’espai actiu, obert i expansiu; un espai virtual que facilita el desplegament de les formes en una dinàmica d’expansió visual.

Conxita Oliver

Articles relacionats amb Galeria Victor Lope Arte Contemporáneo

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca