Fotografia

Isaki Lacuesta, fetiller d’imatges

Les imatges eco posa de relleu la capacitat creativa i pluridisciplinar d’artista visual, una faceta que ha desenvolupat des dels inicis de la seva trajectòria com a cineasta.

Director de cinema, guionista, artista visual i creador pluridisciplinari, Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és un ambaixador de la cultura catalana al món. La seva producció engloba el documental, el cine de ficció, les videoinstal·lacions i els espectacles pluridisciplinaris. La revista Cahiers du cinema el va qualificar de «model de cineasta del segle XXI» per la seva capacitat de treballar en tots els camps fronterers del cinema amb la mateixa qualitat i talent. El seu primer llargmetratge documental, Cravan vs Cravan (2002), va rebre guardons en diversos festivals internacionals. També va ser un dels artistes protagonistes del pavelló català a la Biennal de Venècia amb Aftermath (2016).

Isaki Lacuesta. Les imatges eco
Arts Santa Mònica.
La Rambla, 7. Barcelona
Fins al 15 de setembre

Recentment, ha guanyat la Concha de Oro a la millor pel·lícula amb Entre dos aguas (2018). A aquests èxits professionals s’afegeixen els reconeixements d’una obra que ha passat pel MoMA, el Lincoln Center de Nova York, la National Gallery of Art de Washington i pel Centre Georges Pompidou de París. El seu treball multimèdia també inclou instal·lacions artístiques i correspondències fílmiques i ha estat clau perquè els directors de festivals internacionals l’hagin escollit entre els destinats a marcar el futur del cinema mundial.

El seu treball parteix del cinema i de les arts visuals per investigar nous formats artístics, buscant la col·laboració amb creadors d’altres disciplines i així generar peces d’una gran riquesa de mirades, veus i combinacions. Obert al món i al seu temps, mostra predilecció per l’art, la història, la ciència, la tecnologia, la sociologia, la família i el pas del temps, així com per eliminar els límits entre documental i ficció.

L’exposició Les imatges eco. Isaki Lacuesta, comissariada per Carme Sais, ha estat coproduïda pel Departament de Cultura i el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i està configurada per quatre videoinstal·lacions. El Centre Pompidou de París va acollir el 2018 una retrospectiva d’Isaki Lacuesta, juntament amb la també cineasta Naomi Kawase.

La intenció era reivindicar la seva vessant com a artista visual global. En aquesta exposició es van presentar dues noves instal·lacions Les imatges eco i Els films dobles, que recreaven imatges sorgides tant de creacions anteriors com de noves filmacions en diversos indrets del món. Les imatges eco és una videoinstal·lació de vuit projeccions que interactuen entre si, simultàniament o en combinacions diverses i que l’espectador pot visionar en un muntatge de pantalles en forma de u.

Les imatges són sèries temàtiques de fotogrames que adquireixen moviment gràcies al ritme de cada seqüència, reforçada per la presència o l’absència de la banda sonora. Les projeccions combinen imatges de llocs i de gent que l’artista ha vist i filmat en indrets diversos del món, i que n’evoquen d’altres que ni ha vist ni ha filmat mai. Un joc de desdoblaments i dualitats amb uns personatges i històries que ressonen com un eco en llocs diferents al mateix temps.

 Els films dobles és una instal·lació formada per nou pantalles, cadascuna de les quals mostra dos vídeos simultàniament i en paral·lel que dialoguen entre sí i canvien de significat en funció del que tenen al costat. Es tracta de divuit pel·lícules seleccionades i agrupades per parelles per ell mateix amb la intenció de donar a conèixer l’essencial de cada obra i mostrar -en cada duo- dues maneres de treballar fílmicament uns temes o de confrontar visions.

Les dues videoinstal·lacions estrenades a París es presenten ara amb la incorporació de La tercera cara de la lluna, que es va inaugurar el passat mes de gener al Bòlit. L’obra és un diàleg entre disciplines: entre el cinema i l’arquitectura, entre l’art visual i l’escultura. La va crear en coautoria amb l’escultor i arquitecte Pep Admetlla per a la capella Sant Nicolau de Girona i ara s’ha adaptat a l’espai de l’Arts Santa Mònica.

En aquesta obra, es desmarca del realisme dels personatges per crear unes imatges geomètriques fetes de llum que es van movent. En un espai misteriós i fosc, dues estructures arquitectòniques transitables, banyades per fum, ens submergeixen en una atmosfera enigmàtica i de no lloc. Des de l’interior de les construccions es projecten imatges de llum sobre el fum que generen formes abstractes, sincronitzades amb la música penetrant de Refree i el cant de flamenc del Niño de Elche. Amb aquesta obra, han volgut representar el que imaginen que podria ser la visió de la tercera cara de la lluna, aquella que mai podem veure des de la Terra.

Per últim, L’acusat (un cas del sud) és una obra inèdita. Lacuesta la va filmar a El Rocío (Huelva) per fer el seguiment d’un cas real de doble assassinat per la mini-sèrie documental Bajo sospecha. El acusado. Durant el procés d’investigació, es va poder detectar que la vida de l’únic acusat del cas i El Rocío compartien quatre punts cardinals: l’església, la cacera, el bar i la Guàrdia Civil, que estan representades per les quatre pantalles de la videoinstal·lació.

Després de passar més de tres anys empresonat a l’espera de judici, l’acusat del cas va ser declarat innocent. Per això, una vegada alliberat, l’incriminat queda fora d’aquesta instal·lació, envoltat (com el mateix espectador) per les quatre pantalles que retraten les quatre institucions anacròniques d’un sud on encara perviuen en ple segle XXI. L’exposició es completa amb fotografies de dos autors relacionats amb la seva obra fílmica: Jorge Fuembuena i Oscar Orengo.

Per últim, l’any 2018 la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, LOOP Barcelona i Arts Santa Mònica/Departament de Cultura van atorgar a Isaki Lacuesta el Premi de Videocreació en la seva 5a Edició. Aquest consisteix en la coproducció d’una obra videogràfica que es presentarà a l’Arts Santa Mònica en el marc del Festival LOOP durant el mes de novembre. Amb el títol “Jo soc allò prohibit”, serà una instal·lació interactiva i el tema clau que tocarà serà el de la prohibició. Tota la iconografia d’allò prohibit, del que no és possible fer, dir, pensar o mostrar ara mateix en aquest país.

Conxita Oliver

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.
Conxita Oliver