Ivette Nadal

Poeta i músic

L'Autoestopista

Ivette Nadal: «El món de la música el sento molt poc artístic»

Ivette Nadal (Granollers, 1988) va arribar molt jove al món de la música en català, també al de la poesia. Dels primers concerts amb la guitarra i dels primers versos a l’Horiginal —en un camí poètic que comença amb les classes i el mestratge de Víctor Sunyol— va passar a enregistrar discos (Mestres i amics, 2012, o Tornar a mare, 2016) i a publicar llibres de poemes (Camí privat, 2008, Arbres, mars i desconcerts, 2017).

El viatge culmina, de moment, amb L’àngel i la infermesa del pensament, poemari publicat a la col·lecció Jardins de Samarcanda (Cafè Central i Eumo, 2020) i En nom de la ferida (2020), un disc autogestionat i enregistrat amb Pascal Comelade dos anys després d’una primera col·laboració que els va portar a actuar en cinc concerts a Catalunya i França. Una obra amb què Nadal és conscient d’haver arribat al final d’una etapa.

“M’acomiado d’una manera de funcionar”, raona. “El treball del cantautor és molt solitari i actualment sento que hi ha molt poc suport entre els músics catalans. Anar a França amb ell m’ha ajudat a obrir els ulls”. L’aturada forçosa provocada per la pandèmia global també ha ajudat a pensar-hi a fons. “Últimament hi he reflexionat molt. L’art, on és? Hi penso i veig que jo era molt més feliç anant a l’Horiginal amb la guitarra que no pas actualment”.

Una reflexió que queda plasmada al llibre i al nou disc, on hi trobem poemes i cançons a veu i piano, amb un repertori que passa per peces ja tocades en directe amb Comelade, també de noves. I amb la importància del pes de les adaptacions d’alguns dels versos apareguts a L’àngel i la infermesa del pensament.

Al llarg de la conversa, Nadal repassa el compromís actual que té amb la poesia, així com la gestació del disc, la feina feta conjuntament amb un músic de prestigi i tan consolidat com Comelade, i també reflexiona sobre una etapa musical on ha transitat pels marges des de l’inici.

“M’he sentit desprotegida en tots aquests anys”, i afegeix: “El món de la música el sento molt poc artístic. En canvi, ara estic descobrint el món de la filosofia i intentaré aplicar-ho a la música”. La primera mostra, en aquest doble artefacte artístic que té una realització en format llibre i en disc.

Tela sobre tela

La realitat i el desconcert
no m’han deixat escriure’t un poema.

Però voldria ara
tornar al menjador de sant Pau
i que em seguissis conduint de la mà
per una realitat modernista,
i així faria desfilar mes tristeses…

Llavors,
tu
em vestiries la fragilitat
i em posaries una branqueta d’espígol a la solapa.

Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close