Exposicions

Joan-Anton Maragall: Serà l’època dels valents i dels compromesos amb l’art visual

Les galeries d’art afronten la reobertura del negoci en plena crisi pel COVID-19.

Joan-Anton Maragall pilota la sala d’art més antiga de Barcelona, sempre al costat de l’art compromès amb la sensibilitat l’emoció, preocupat per un negoci que al seu establiment complirà gairebé dos segles d’aquí a vint anys. La Sala Parés segueix sent una referència per la seva experiència i renovació constant i per un seguiment de l’art català del segle XX i de la pintura de les millors èpoques de l’art espanyol.

Durant el confinament, ens ha servit la newsletter “La Sala Parés never stops”, un eslògan que ens ha cridat l’atenció i fet repensar la llarga història de la seva experiència en la venda i el mercat de l’art. Una crisi més que el tarannà Maragall afronta amb valentia la reobertura de les galeries d’art, considerades petit comerç i que obren amb moltes ganes de ser novament presents en l’esfera pública, malgrat ser un negoci privat, aconsellant els clients, mostrant el millor de les seves ofertes, però tenint present que la crisi del mercat de l’art al nostre país no s’ha aixecat des del 2008 i ara recau amb el COVID-19.

Vista interior de la Sala Parés
Vista interior de la Sala Parés.

Ara mateix, quin és el feeling general de les galeries de Barcelona?

Veig que hi ha moltes ganes de reprendre l’activitat. Gairebé totes, hem començat a obrir amb règim de cita prèvia. Hi ha ganes i sentiment per seguir empenyent el calendari que tenim, però també hi ha molta preocupació. El postconfinament serà molt dur, incideix en el sector econòmic, ja que els visitants estrangers no s’atreviran a venir en els propers mesos, impactarà en el fet que no es podran convocar actes amb molta gent, i s’obre un panorama complicat que no havíem tingut des de la postguerra. Tothom està ajornant exposicions i recicla el calendari sabent que tenim esdeveniments en què s’espera gent a la tardor, com el Gallery Weekend a mitjans de setembre. Altres iniciatives al voltant de les  arts visuals estan previstes els darrers mesos de l’any. Hi ha voluntat tant de la galeria individual com a nivell del col·lectiu de galeries de ser més presents a partir de setembre.

Què n’esperes d’aquesta reobertura?

Jo n’espero que el contacte virtual  que hem pogut mantenir durant el confinament amb alguns clients que ens han fet consultes a partir de les Newsletters que hem enviat amb el treball dels artistes, ara puguem reprendre aquest diàleg presencialment. No serà quelcom que ens doni grans alegries, però compto que ens les donarà emocionalment. A mitjans de juny volem exposar l’experiència del confinament “Art never stops”, en què trenta artistes hi participen amb una obra cadascú. Són obres fetes i acabades durant aquest temps de silenci i cada artista les acompanya d’un text explicant com han viscut aquesta experiència.

Veus el futur de les galeries treballant només des del món virtual?

No. És evident que aquesta situació ens portarà a donar més valor a la presència virtual. La presentació virtual és només complementària de la real. La motivació, el contacte, allò que hi ha entre el galerista i el consumidor d’obra d’art és una experiència personal i intraduïble al món virtual. És aquesta experiència la que funciona en el món de l’art. Per exemple, a la fira Basel Hong-Kong van voler fer-la virtual a causa del COVID-19 i no va ser pas un èxit. La presència i experiència no es pot substituir. L’exposició de Carlos Díaz que va quedar confinada l’endemà d’inaugurar-se la prolonguem fins al 8 de juny, la de Manuel Velasco fins al maig. Per tal de poder continuar presentant l’esforç dels artistes que ha quedat estroncat pel coronavirus, les dues exposicions que havíem previst inaugurar al maig passen a la temporada que ve, com s’ha fet en altres branques de la cultura i de les arts, per tal que la propera temporada sigui més intensa.

La crisi del coronavirus passarà el sedàs als artistes? De fires, segur, de galeries també…

Ho veig malauradament inevitable. Hem de partir de la base que el mercat de l’art al nostre país no s’ha recuperat des de la crisi del 2008, i ha deixat alguns artistes al marge perquè la situació els hi ha posat. I ara s’agreuja perquè aquest fet s’encavalca amb la crisi del COVID-19. Hem de pensar que hi ha artistes amb una trajectòria important que ja no tenien dificultats, i aquests potser no patiran, però altres que sí que les tenen i que són també artistes interessants entraran en situació de precarietat i es posarà en qüestió que puguin seguir vivint com a artistes. És un fet dramàtic que hem d’enfocar de cara.

Joan Anton Maragall.
Joan Anton Maragall.

Quins canvis d’orientació veus en el negoci de l’art en els propers anys?

En aquest moment és treballar davant una bola de vidre. Aquests mesos donen major rellevància al fet virtual i es mira d’apropar-lo al màxim a un fet d’experiència. Per exemple, les galeries de Barcelona presentaran visites virtuals en 3D de les seves exposicions. Ara ja no es busca només la transmissió en imatges sinó també un flux de comunicació i informació més potent a través de la xarxa. Lea galeries ens haurem d’adaptar a una realitat econòmica i a un funcionament de mínims, no de continguts, però sí de recursos. Veig que es pot produir una mirada dels museus cap a un context local que d’una manera injusta s’havia deixat de banda. Pot haver-hi una mirada de Km 0., però  veig insubstituïble l’espai físic i la funció del galerista, capaç de crear una complicitat amb el col·leccionista, una relació humana, gairebé artesanal, una connexió íntima, que seguirà tenint un paper rellevant.

El galerista David Zwirner diu que la crisi la superaran els artistes que tinguin una veu autèntica i no una estratègia. Hi estàs d’acord?

Exactament, la idea la compro. Crec que en part és ja el que està passant. El comprador que quedarà, possiblement serà el que tingui un millor coneixement del què compra, voldrà tenir una   relació més intensa amb l’obra i demanarà sinceritat de l’artista a l’hora d’expressar-se.

Com poden ser sostenibles les galeries a partir d’ara?

Si em permets, ho diré amb una frase molt senzilla: “estimulant el consum.” Necessitem que les galeries ho facin però amb l’ajut de les institucions públiques. A les galeries, després de la crisi ens tocarà fer campanyes de difusió de missatges que estimulin la visita i la compra. No som un negoci subvencionat. Som empreses culturals que vivim del que venem. Aquests dies hem estat pensant, amb diferents sectors de l’art, en el micromecenatge. Serà l’època dels valents i dels compromesos amb l’art visual.

Sortirem reforçats de la crisi?

Torno a parlar amb la bola de vidre. És molt fàcil transformar els desitjos en visions de futur. Hi ha, certament, un debat intel·lectual de si el que ha passat ens farà mirar les coses d’una altra manera o si seguirà tot com abans. No crec que passi ni una cosa ni l’altra. Vull pensar que la gent involucrada en la cultura tendirà més a incorporar l’experiència d’aquest període i d’alguna manera hi haurà una major predisposició per la cultura. Vull pensar que serà així. La bogeria centrada en la immediatesa, que avui ets aquí i demà a l’altra punta de món passarà i es relaxarà. Pot ser que els estímuls que tenen una major fondària i que es produeixen en un altre ”tempo” tinguin més seguidors. Hi ha moltes raons perquè sigui així i moltes raons per desitjar-ho.

Pilar Parcerisas

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close