Arts visuals

Joan Commeleran reivindicat des d’Alacant

Fa pocs dies ha caigut a les meves mans virtualment un treball d’investigació molt ben documentat  i rigorós sobre un artista oblidat Joan  Commeleran ( Barcelona 1902-1992) realitzat per José Miguel Santacreu Soler,  catedràtic d´Història  Contemporània a la Universitat d’Alacant. El treball és  el  completíssim catàleg d’una exposició sobre aquest artista celebrada del  14 d’abril al 27 de maig del 2019 al Museu  d’Alacant, de la qual  va ser el comissari. La investigació té el desafiament  a contracorrent, de reivindicar un artista figuratiu de casa nostra que en el negre panorama  de postguerra es va mantenir fidel al seu compromís artístic. Potser també el motiu d’escollir aquest artista entre un ampli  ventall d’artistes silenciats, ha estat el fet que Joan Commeleran , a través del Casal de Cultura va defensar la unió cultural dels Països Catalans.

La mostra va reunir un centenar d´obres, alguna pintura i sobretot dibuixos i il·lustracions publicades en llibres, revistes i diaris entre 1929 i 1992. Tot i que Commerelan té una considerable obra pictòrica, la investigació se centra quasi exclusivament en les obres en suport paper. Santacreu ho justifica partint de la base fonamentada en el parer de crítics d’art de prestigi com Rafael Benet i Enric Fernández Gual que Commeleran era millor dibuixant que pintor.


Joan Commeleran va ser un pintor, dibuixant i professor de litografia de l’Escola de la Llotja de Barcelona, plaça que va ocupar des del 1954 fins al 1972. Va tenir com a amic i mentor Manolo Hugué de la generació noucentista, però sobretot, encara que una mica més jove, va tenir relació professional, afinitats artístiques i amistat amb diversos artistes de la Generació de 1917 com Francesc Camps Ribera i Ramon Soler Liró que buscaven una renovació de l’art al marge dels postulats més acadèmics i oficials del Noucentisme. Hi ha una voluntat per part d’aquests artistes de fer evolucionar el passat i també d´experimentar formes noves, per això alguns d’ells es van involucrar, sense gaires gosadies, en les avantguardes, especialment el cubisme, també l’expressionisme canalitzat per la pintura de Nonell que influeix en alguns d’aquests artistes, especialment en Camps Ribera. L’obra artística de Commeleran també s’insereix en aquesta recerca prudent i la troba en l’expressionisme, no radical com l´alemany, ni dramàtic com el de Nonell, sinó un expressionisme més dolç, en formes i expressions. També la paleta de colors és molt intensa, amb abundància del color negre però mai de colors estridents.

Joan Commeleran: Hort en el suburbi de la Barceloneta, 1931.
Joan Commeleran: Hort en el suburbi de la Barceloneta, 1931.


Santacreu explica de manera detallada la importància que Commeleran va assolir durant la Segona República participant en exposicions col·lectives de la ciutat de Barcelona, en galeries com la Sala Badrinas (1929) i les Galeries Dalmau (1930). A partir del 1932 es va involucrar en les Exposicions d’Art de Barcelona participant en el Saló Montjuïc, on exposaven els pintors més renovadors del moment. També participa en les Fires del Dibuix dels primers anys 30. El 1932 va ser un dels fundadors del Grup d´Artistes Independents juntament amb els pintors Francesc Camps Ribera, Josep Gausachs i els escultors Josep Granyer i Martí Llaurador. L’objectiu principal d’aquest grup era viure de la pintura a base de crear una cartera de clients que pagaven una quota mensual de 25 ptes. que els donava dret a rebre anualment dues obres pintura o escultura i dos dibuixos. Van presentar per primer cop una exposició a la Llibreria Catalònia el 1932 i en anys successius van realitzar dues exposicions a la Galeria Gaspar i la darrera del grup va ser a la Galeria Syra l’any 1935. El 1936, Commeleran era un artista ben considerat pels crítics i pel públic fins al punt de ser un dels artistes catalans escollits per participar en l’exposició de la Societat d’artistes Ibèrics a París. També s’ inclou informació detallada sobre les seves exposicions individuals a la Sala Badrinas (1931), a la Galeria Syra (1932) i a la sala Parés (1933). Durant la postguerra exposa als anys 40 a diverses galeries i més esporàdicament als anys 60 i 70 fa un parell d’exposicions a la galeria Syra.

Joan Commeleran: Llardecans, 1938
Joan Commeleran: Llardecans, 1938.


Santacreu documenta àmpliament amb il·lustracions els dibuixos que Commeleran va publicar en revistes com Art, Amic, Meridià i Nova Ibèria i les portades i interiors de llibres que va il·lustrar (Col·lecció de narrativa Josep Janés). En la postguerra també va ser gravador i il·lustrador de llibres de bibliofília com els d’Edicions de l’Horta i de M. Montserrat Borrat.
El 1936 va signar el “Manifest de l’Associació Intel·lectual per a la defensa de la Cultura”, publicat a La Vanguardia el 4 d’agost de 1936. D’acord amb les idees d’aquest manifest, Commeleran va donar suport a la creació del Casal de Cultura en un article publicat el 15 d’abril del 1937 al setmanari Mirador. El punt fort de l’article era la defensa d’una catalanitat global geogràficament i també intel·lectualment, presidida pel pensament i no per la violència: “Cal cercar altra vegada el desllorigador que fa d’aglutinant i que articuli els diversos matisos diferencials d’una sèrie de pobles que abraça el recorregut comprés entre el Cap de Creus o bon xic més enllà, fins a Alacant incloses les Balears; vinculades aquestes activitats i energies és quan trobarem l’engranatge que posi en marxa totes les característiques biològiques de cli- ma i latitud(…). Sapigueu lluitar alhora contra l’esperit militar dels pronunciaments, contra l’esperit falsejat durant segles d’una Història d’Espanya elaborada a gratcient per un criteri centralitzador i dèspota(…)Però sapigueu lluitar i imprimiu en la nostra lluita tot el lirisme, grandesa i noblesa de pensament, que tant atrauen la Victòria.”

Joan Commeleran: Tarda de platja de Montgat, 1931.


Les seves pintures i dibuixos estan dins d’una estètica expressionista molt personal, espontània, amb acabats esbossats. Els primers anys els temes treballats eren els propis de la Generació del 1917, paisatges suburbials, paisatges urbans sovint amb figures del seu barri de Les Corts al qual sempre va estar molt lligat i escenes de cafè i d’oci a la platja. Durant la guerra civil canvia de registre i els seus dibuixos són testimoni del fet històric. Santacreu destaca que són representacions civils de la guerra, Commeleran en dibuixos com Llardecans, 1938, posa èmfasi en com afecta la guerra en la vida dels catalans. Durant el franquisme es va decantar per la pintura religiosa, sobretot mural, sense renunciar al seu estil i que a més li va permetre subsistir fins que el 1954 passa a dedicar-se a la docència. Destaquem els àngels de Glòria pintats a la capella del Santíssim Sacrament de Santa Maria del Mar, exemple notable de l’ expressionisme figuratiu religiós de l´art català. Sobre aquesta obra Commeleran escriu en una carta (29-3-1945) a Manuel Brunet, amic catòlic catalanista decisiu en aquest seu nou registre de temàtica religiosa: “Una rèplica contundent als Àngels d’Eugeni d’Ors, sempre més acompanyats a la moda filosòfica que a la bondat i bellesa intrínseca.”


Celebrem la iniciativa de la Universitat d’Alacant de recolzar aquest primer estudi a fons d’ aquest artista, del qual fins ara només hi havia unes poques línies en llibres d’àmbit general. El catàleg,de format molt curós, es pot consultar en línia.

Assumpció Cardona
Assumpció Cardona: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca