Altres gèneres

Joan Miquel Oliver i el seu particular tour de force dodecafonista

Ja sigui amb Antònia Font, en solitari, com a escriptor, citar el nom de Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) és referir-se a un dels noms més inquiets i claus del món cultural en llengua catalana dels darrers vint anys. El passat 16 d’octubre es va publicar Aventures de la Nota La (Blau Produccions, 2020), un disc instrumental curiós elaborat a través del Dodecafonisme.

Per molt que passin els anys, Joan Miquel Oliver serà recordat com a compositor, lletrista i guitarrista d’una de les bandes que han marcat un abans i un després en la música en llengua catalana. Estem parlant dels memorables i per molts enyorats, Antònia Font. Al llarg de catorze anys i amb treballs com per exemple A Rússia, Alegria, Taxi, Batiscafo Katiuskas o Vostè És Aquí, s’han convertit en referents per a tota una generació de músics balears, catalans i valencians.

Joan Miquel Oliver. Foto: Pere Joan Oliver

Però centrar-se només en el seu passat gloriós amb Antònia Font seria del tot injust. Des del 2005, Joan Miquel Oliver ha anat elaborant una carrera molt meritòria en solitari, inicialment  alternant-ho amb els darrers anys d’Antònia Font quan aquests últims estaven en unes pauses entre discs i gires en qüestió.

De fet, ara com ara, la carrera de Joan Miquel Oliver conté més treballs en solitari  que no pas amb Antònia Font (en concret 11 en solitari per 8 amb Antònia Font).

Va debutar l’any 2005 amb el disc Surfistes amb Càmera Lenta (Blau/DiscMedi) amb bona rebuda per part de la premsa especialitzada contenint temes com Foto i Surfistes Amb Càmera Lenta que s’han convertit en habituals en els seus directes. Posteriorment, Joan Miquel Oliver ha publicat quatre treballs en estudi: Bombón Mallorquín (Produccions Blau, 2009) i la trilogia Pegasus (Sony Music, 2015), Atlantis (Sony Music, 2017) i Elektra (DiscMedi,2018).

Entremig podem comptar amb Sa Núvia Morta, un EP de dos temes que conté un dels seus temes estrella: Hansel i Gretel.

Així mateix, en el repàs de la seva carrera en solitari, cal fer un esment també als dos treballs en directe publicats fins avui: Live In Paris (Blau/Discmedi, 2005) i Concert a Paris conjuntament amb Albert Pla (Blau, 2010). Cap dels dos van ser enregistrats ni a l’Olympia ni a cap sala parisenca. De fet, el primer de tots va ser concretament al Cafè del Teatre Sans de Palma i el conjuntament amb Albert Pla directament en estudi com a fals directe. Tota una gran boutade marca de la casa d’aquests dos músics inclassificables.

Abans de tractar detalladament d’Aventura de la Nota La, seria injust oblidat el vessant d’escriptor que Joan Miquel Oliver també ha anat forjant. Va debutar l’any 2002 amb el poemari Odissea Trenta Mil. L’any 2008 va publicar  El Misteri de l’Amor , la seva primera novel·la amb bona acollida però també amb un mica de polèmica, ja que en tot moment, Oliver va decidir no respectar les normes de puntuació. A continuació han vingut l’obra de teatre Un Quilo Invisible (2013) el dietari Setembre; Octubre i Novembre (2014) i finalment l’any 2018 amb Alexandra Schneider und ihr Casiotone”.

Amb Aventures de la nota La, que l’esclat de la pandèmia la passada primavera va fer ajornar la seva publicació fins ara a la tardor, Joan Miquel Oliver ha volgut sortir-se del món pop habitual de les seves composicions. I ho ha aconseguit viatjant a les antítesis dels sons propis d’aquest estil, és a dir amb un disc completament instrumental dodecafonista seguint la tècnica d’Arnold Schönberg  i els seus deixebles Alban Berg i Anton Webern.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Segons declaracions de Joan Miquel Oliver en les diverses entrevistes realitzades als mitjans, feia molts anys que es volia regalar un disc purament instrumental. De fet, sigui en treballs d’Antònia Font o en solitari, ja havia experimentat anteriorment amb temes d’aquest estil.

Des del primer acord que comença amb la nota La i que aquesta va reproduint puntualment al llarg dels dotze curts temes (la majoria no superen els tres minuts), Joan Miquel Oliver elabora el seu particular tour de force dodecafonista. Ho aconsegueix jugant amb sons de guitarres, sintetitzadors analògics i alternant instrumentació acústica com electrònica.

Interior del darrer disc de Joan Miquel Oliver il·lustrat per Albert Pinya.

La particularitat d’aquest treball és que a mesura que el disc va avançant, el dodecafonisme va desapareixent lentament per anar apareixent sonoritats tonals i harmòniques. L’esclat final es produeix amb Tothom Content (la darrera peça del disc) de temàtica completament pop com si l’exercici anàrquic dodecafonista s’hagi acabat per tornar a l’ordre establert i preferit.

Interior del darrer disc de Joan Miquel Oliver il·lustrat per Albert Pinya.

Per últim, un altre aspecte a destacar d’Aventures de la nota La, és la col·laboració amb el pintor Albert Pinya. A part d’il·lustrar la portada del disc, Albert Pinya ha elaborat una obra per a cada cançó. Així mateix, pel tema Mysteri Safari li han encarregat el dibuix i la realització del seu respectiu videoclip de temàtica d’animació de segell propi.

Eduard Sant Chalois

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close