Arts escèniques

Joan Negrié: “La família s’ha de donar vacances”

Set gossos de diferents races miren a càmera al sorprenent pòster que penja a La Villarroel. La bogeria per les mascotes ens fa pensar que potser aquests animals són actors però no, són un reclam publicitari que funciona a les mil meravelles. Els protagonistes de “Gossos” són quatre  grans de l’escena catalana. Avui ens citem amb el Joan Negrié (Riera de Gaià, 1978), actor, productor i director que té molt a veure amb aquesta  producció de la Sala Trono amb la col·laboració del Festival Grec de Barcelona.

“Gossos”
Intèrprets: Joan Negrié, Mercè Arànega, Sandra Montclús y Albert Pérez
Autoria  i dirección artística: Nelson Valente
Il.luminació: Guillem Gelabert
Vestuari: Albert Pascual
La Villarroel
* Consultar dates gira per a tot Catalunya

Les crítiques de “Gossos” que han sortit són bones, molt bones…
Sí, són excel·lents!

Com va sortir aquest projecte?
L’espectacle que omple (amb les mesures COVID) La Villarroel aquests dies és un encàrrec de la Sala Trono al dramaturg argentí Nelson Valente. I és una estrena mundial. Aquesta comèdia amb rerefons àcid arriba a tothom.

Quina és la clau de l’èxit d’aquesta funció?
Nelson ens presenta una família com són milers de famílies. Tothom té família i és molt reconeixible la relació de la parella jove amb els pares, en aquest cas, els meus pares. És un espectacle que ha agradat molt a la professió, a la premsa i al públic. El dramaturg ha aconseguit que els quatre actors estiguin molt bé. La família és un tema que no s’acaba mai.

Sandra Monclús i Joan Negrié, són parella a “Gossos”. © Albert Rué.

La funció posa la mirada en els dinars i sopars incòmodes…
Sí. No vull ni imaginar com deu haver estat el confinament en moltes llars on la gent no es respecta i es porta malament. No és bon temps per a relacions tenses.

Com veu la família del segle XXI?
El sentit de nucli s’ha anat deteriorant. Ara és el nucli central de cadascun. Avui dia és la família que tu et creguis. Cada vegada hi ha famílies més diferents i el concepte família és caduc.

Creu que “Gossos” és una crítica ferotge a les convencions?
No és tan fàcil trencar; ja veurem com acaba aquesta família. Parla de situacions que tots hem viscut. Molta gent està desitjant fer el mateix que fa la parella jove.

Quin consell dóna per no arribar a explotar en reunions familiars?
La família s’ha de donar vacances. És un contracte però s’han d’establir unes vacances. La parella pot arribar o no a trencar però una mare és per a sempre. No oblidem que la mare sempre empeny.

Nelson Valente, autor i director argentí, debuta en català amb Gossos. Quines són les característiques del seu teatre?
Nelson entén el concepte de dramatúrgia des de la veritat absoluta. Tot el que he llegit d’ell funciona. Ell ens porta al límit, al cent per cent, amb tota l’energia, i serà la veritat.

Com es va formar aquesta família?
Nelson i jo ens coneixíem de “El loco y la camisa”, un dels seus grans èxits. Ens vam posar a treballar ell i jo durant vuit mesos, i sobre tot el tema del català. Ell va escriure “Gossos” pensant en els actors; cadascun dels intèrprets vam tenir el privilegi de portar als personatges a la seva experiència de vida. Els assajos van ser al setembre a la Sala Ivanov, amb mascareta, temperatura i distància.

Mercè Arànega i Albert Pérez, un matrimoni a la deriva. © Albert Rué 

Com es fa teatre en temps de Covid?
Amb un nom llenguatge per comunicar les emocions. Nosaltres hem limitat les abraçades i en tota l’obra només fem una abraçada molt curta.

Quin futur tenen aquests “Gossos”?
Farem gira amb el mateix càsting. Som una família, un càsting meravellós. El text ja està en castellà i també sortirem per Espanya. Però primer girarem per Catalunya. Després de la Villarroel anem al Festival Temporada Alta de Girona (7 de novembre) i la idea és arribar a Tarragona el 8 de novembre.

La Trono, punt de referència del teatre independent a Tarragona

Vostè ha situat la Sala Trono com a punt de referència del teatre independent de Tarragona  (www.salatrono.cat). Com està La Trono?
Ara mateix està tancada. L’alcalde ens va trucar i ens va dir que havíem de tancar per precaució. Ja teníem l’aforament al cinquanta per cent. A Tarragona només tenim el Teatre Metropol i La Trono.

Un dels seus grans èxits,”La marató de Nova York», d’Edoardo Erba, que va protagonitzar amb Albert Triola, compleix ara deu anys. Podrà celebrar l’aniversari?
L’últim cop que la vam representar va ser  al 2016 a Buenos Aires. La volíem reestrenar a la Trono, fer gira per Catalunya i arribar a l’Aquitània Teatre al gener. Però amb les noves mesures no sé encara com quedarà tot.

Vostè té agenda de ministre…
Tinc molta feina, no em puc queixar. Ara arribo dels assajos de “L’Hèroe”, de Santiago Rusiñol, que dirigeix la Lurdes Barba i que s’estrenarà el 3 de desembre a la Sala Gran del TNC. També tinc feina a dos sèries, “Merlí” i “Servir y proteger” de TVE. A “Servir y proteger” faig de proxeneta romanès, un home dolent, dolent. Treballo a Catalunya i a Madrid però tinc clar que m’agrada viure a Barcelona. Ah! I al gener, si tot va bé, reestreno “La marató” a l’Aquitània.

Maria Güell Ampuero

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close