Altres gèneres

Jordi Bastida, present i futur de les sis cordes

El barri de Poblenou de Barcelona és la base d’operacions del guitarrista Jordi Bastida. Quan no està a l’estudi enregistrant noves cançons o produint discos d’altres artistes com Salvatge Cor i assessorant els finalistes del concurs Sona9, el trobareu dalt de l’escenari, de gira amb grups com Trau, Els Pets o Ramon Mirabet, i també per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina amb Carlos Sadness. La guitarra l’ha acompanyat en el món de la música i li ha obert les portes de la improvisació i sobretot, del pop. Tranquil, humil i creatiu, no entén d’egos, un músic que tots voldrien tenir a les seves files.

Què et va portar a agafar una guitarra?
El meu pare era guitarrista, havia tocat amb bandes i orquestres, i a casa tenia una stratocaster i una acústica. Quan tenia 12 anys, un dia vaig agafar l’acústica i vaig treure d’oïda un riff de “Sin documentos”, de Los Rodríguez. Vaig treure més solos de blues poc a poc i l’any següent vaig començar a fer classes. En alguns concerts de la seva orquestra m’havien convidat a fer un parell de cançons, fins i tot un solo. També vam tenir una banda de versions plegats. Ho vivia molt intensament!

Jordi Bastida. Foto: Júlia Quintana.

Qui són els teus referents?
La guitarra ha sigut el meu canal per fer música i sempre m’he emmirallat en guitarristes: Ritchie Blackmore de Deep Purple, Jimmy Page de Led Zeppelin i també Iron Maiden, Van Halen. A l’Esmuc vaig estudiar improvisació a través del jazz, blues i rock, mesclant músiques. En aquella època escoltava Scott Henderson, però John Scofield va ser culminant, estava molt capficat transcrivint les seves línies i els seus solos, imitava la seva articulació a l’hora de tocar. Vaig descobrir Radiohead i Wilco a finals de carrera, i encara em giren el cap. De fet, van ser els discos de pop els que em van portar a investigar en el món de la producció musical.

Tot i ser una feina, la música només es pot viure intensament?
Hi ha una part que és ser “mercenari”, treballar un repertori i tocar-lo en directe, però un percentatge molt més gran és la passió. He estat en grups que no m’han agradat gens, repertoris que no vull recordar a la meva vida… però amb el temps, enfoques cap a on vols anar. Quan vaig acabar d’estudiar ja tenia la idea de fer pop i tenir pes en una banda sense ser el cantant. Per mi és molt important la intuïció, ser creatiu dins un projecte, que ho escoltis i diguis “aquest és el Jordi tocant”. Crec que la gent també em truca per això, dono idees, sé escoltar, faig el que em diuen i a través d’allò construeixo una cosa nova.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

“Begin again” de Ramon Mirabet

Estàs en moltes bandes actualment: Trau, Els Pets, Ramon Mirabet, Carlos Sadness… Ets el mateix Jordi Bastida a tot arreu?
Tot i que els llenguatges son diferents, sento que no deixo de ser jo. Els Pets va ser el primer grup de sessió amb qui vaig fer una gira com déu mana. Vaig entrar en la gira dels 30 anys, amb un repertori basat en els seus grans èxits i havia de recrear el que sonava als discos. Va ser la prova de foc: havia de ser capaç d’interpretar-ho clavat, treballant els sons, els pedals, les guitarres… En la gravació del darrer disc, “Som”, ja vaig formar part de l’àmbit creatiu i la sonoritat de la banda. Amb en Carlos Sadness és diferent, ell té molt clar com ha de ser, em demana l’opinió i hi aporto coses també. Amb en Ramon Mirabet també va ser molt creatiu. Hi havia unes idees que les vam treballar a l’estudi parlant, jugant amb la sonoritat… Trau va ser la meva primera banda, hem fet moltes hores de local. Al final, els processos son molt semblants. Les guitarres tenen molt protagonisme en els grups que estic.

Jordi Bastida. Foto: Júlia Quintana.

Com afrontes els enregistraments?
M’agrada partir de zero, deixar la ment en blanc, experimentar i veure què necessita la cançó. Quan estàs fent una gira i tocant molt unes cançons, si després entres a l’estudi a gravar és inevitable que et surtin coses de l’altre grup. Sense voler, es crea una sinergia entre bandes que estan aparentment allunyades.

La tendència actual del trap, hip hop i reggaeton és prescindir de la formació clàssica del rock. Com ho valores?
Son tendències molt interessants, però de fet, ara hi ha música urbana que incorpora guitarres. Abans es treballava molt més a través de sàmplers, electrònica, sense utilitzar elements acústics, però a mi el que em sembla brutal és mesclar mons. És un exercici molt interessant que se’ns proposa a tots. Ja no es graven discos com als seixanta, ara es fan així i n’hem d’aprendre, no pots ometre-ho. L’evolució que pateixen el trap o el reggaeton és molt ràpida, tothom està investigant. És molt fàcil arrelar-te a coses que ja hi ha establertes i que sonen molt bé, però això no té gaire interès, al final el que necessites és donar-li una volta més.

Jordi Bastida. Foto: Júlia Quintana.

Si ara tinguessis algú a davant que vol ser guitarrista quin consell li donaries? Hi ha esperança?
Sí, però no és només tocar la guitarra, sinó que és fer música. L’error de molta gent és aquest, estudien, saben tocar molt bé un instrument però no tenen sensibilitat pel seu entorn. Hi ha músics que acaben fent classes perquè no saben fer aquest pas i anar a tocar en directe. Sí que hi ha futur però crec que has de ser prou avispat, és una carrera molt llarga fins que comences a guanyar diners. Has de batallar molt, en el meu cas he trigat molts anys. Quan em vaig mudar a Barcelona fa uns anys, passava el mes amb 500 euros i pagava 350 euros de pis. Però jo anava a totes i volia aconseguir-ho.

Sandra Tello
Sandra Tello: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close