Exposicions

Jordi Cerdà. Discursos conceptuals

El dadaista i creador dels ready-mades Marcel Duchamp, estava més interessat en les idees que no pas en els productes visuals. Per això se’l considera el precursor de l’art conceptual, on la idea predomina sobre l’objecte. Seguint la seva estela, l’artista català Jordi Cerdà (Barcelona, 1949) presenta la mostra Suites en variacions a la galeria H2O. Cerdà professa una gran admiració per Duchamp, tal com es va poder veure a l’exposició Al voltant de Marcel Duchamp, celebrada a la mateixa galeria el 2011. Però no solament mostra interès per l’artista francès, sinó també pel pensador estructuralista i postmodernista Michel Foucault a l’hora de reflexionar sobre la història per poder entendre el present,  elaborar una “ontologia del present”.

Jordi Cerdà. Suites en variacions
Galeria H2O
Verdi, 152. Barcelonas
Fins al 26 de febrer 2021

Jordi Cerdà és considerat un dels artistes conceptuals més rellevants. Des dels seus inicis creatius i s’ha sentit atret per aquesta tendència apareguda als anys 60, però que no va arribar a l’estat espanyol fins a principis dels 70, sent Catalunya l’eix principal d’una nova manera d’entendre l’art en la qual el concepte i la idea són fonamentals perquè l’espectador pugui aproximar-se a ella, ja que intenta anar més enllà del que proposaven altres tendències avantguardistes.

Ha conreat totes les matèries conceptuals, des de les performances i happenings, passant per les accions i les instal·lacions, fins a arribar a les pel·lícules experimentals, els fotomuntatges, la poesia visual, la recuperació d’objectes i la pintura.  En el seu treball s’adverteix un gran interès per reflexionar sobre l’art i la història, dos dels temes més emprats en les seves obres, fent una relectura  de tot allò que li preocupa i que vol explicar, tant si ho expressa a través de la poesia visual o  mitjançant el metallenguatge. Són obres repletes d’ironia i crítica, però des d’un contingut plenament vital.

Per a l’artista, la seva obra pretén “sintetitzar el discurs escrit d’uns pensaments introspectius a través del temps i que això provoqui unes composicions o petits muntatges entre la paraula i la imatge”. Per això sol manipular diversos objectes recuperats que li permeten crear composicions que tinguin un significat més apropiat, on es veuen algunes de les seves facetes més personals i que sorgeixen “de la paraula per a incorporar-la dins de la pròpia obra”.

Suites en variacions

El títol de l’exposició té un gran significat per a l’artista, ja que la suite és una composició musical instrumental amb un nombre indefinit de moviments que suggereixen un ritme, o sigui, una combinació de fraccions que sonen gradualment. Per tant, si ho traslladem a les seves obres, veurem un conjunt d’imatges fraccionades de fotografies, lletres i collages, on és tan significatiu el concepte com l’objecte, sigui a través de la paraula o de la imatge representada.

Suites en variacions consta de diversos apartats, tots ells relacionats amb el passat, amb un gran nombre d’imatges procedents dels calaixos del seu estudi. Les fotografies seleccionades li permeten recuperar moments i èpoques viscudes que ajuntades amb imatges del present, configuren una obra molt personal. Les sèries són: Definicions subjectives, Berlin 92, Apropacionismes, Suite Nova York anys 80, Morfologia i figures del pensament, L’infern i la violència sobre il·lustracions de Gustave Doré i Nous collages.

Jordi Cerdà. El Joan menjant un bodegó o deglució de l’art. 2019.

En el primer àmbit la majoria de les imatges que s’exhibeixen són en blanc i negre de diversos llocs, on inclou una sèrie de frases sorprenents plenes de significat. A l’obra El Joan menjant un bodegó o deglució de l’art, s’observa a un home menjant –fa referència al fotògraf Joan Mostaza amb qui havia col·laborat diverses vegades- i al seu costat apareix un bodegó fragmentat. A canvi de govern o dominis econòmics es veu un carreró de Nova York dels que no solen sortir en les postals, ja que l’artista mostra la part més incòmoda visualment de qualsevol ciutat del món, com és el cas de les escombraries i deixalles que després recolliran els escombriaires.

A la sèrie Berlin 92 hi ha imatges de la capital alemanya després de la caiguda del mur. En totes elles incorpora  una paraula relacionada amb alguns dels seus edificis més importants, com per exemple: Feixisme, Història, i Cultura. En el cas de Cultura ens mostra que l’art es troba dins del Museu de Pèrgam, a la illa dels Museus. A Apropacionismes, l’artista homenatja a alguns artistes pels quals sent una gran admiració o dels que ha rebut algun tipus d’influència. Es tracta de fotomuntatges on predomina subtilment el collage i una capa de pintura molt cromàtica. Apareixen algunes de les obres de Schwitters i Picasso, dos dels artistes que utilitzaven habitualment el collage, així com altres de més antics, cas de Goya i Fortuny. 

Jordi Cerdà. Ulls 2019.

Tanmateix, hi ha el díptic Ulls, fent al·lusió a una pel·lícula de Léger, on apareix un ull obert i al seu costat hi ha un quadre d’una dona nua. També veiem un altre ull que està tancat juntament amb un autoretrat d’un personatge que està dibuixant, mentre un altre home observa l’escena. A Suite Nova York anys 80, inclou la publicitat que sol veure’s a les galeries d’art mitjançant els seus rètols, com és el cas d’algunes exposicions de Bruce Nauman, On Kawara o Ed Ruscha, relacionant-les amb imatges de pintures antigues com les Profecies d’Ezequiel.

Jordi Cerdà. Sèrie Infern i violència amb Gustave Doré. 2018.

Hi ha una sèrie de peces en les quals l’únic protagonista és la paraula, el metallenguatge. Es tracta  de Morfologia i figures del pensament, on sobre un fons blanc sorgeixen unes tipografies magrittianes, amb paraules com article, verb, nom, adjectiu, metàfora, sinècdoque… Paraules que per si mateixes són fonamentals i rellevants per entendre el  nostre llenguatge. I finalment, a L’Infern i la violència sobre il·lustracions de Gustave Doré, combina fotografies bèl·liques, sobretot de la I Guerra Mundial amb escenes de l’infern de la Divina Comèdia de Dante. Cerdà sent una gran admiració per Doré, considerat com un dels millors gravadors i il·lustradors del segle XIX.

Ramon Casalé Soler

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close