Música

Jordi Cervelló: “Les càrregues expressa la meva indignació per tot el que va passar l’1-O”

Porta els seus 85 anys amb la mateixa il·lusió i energia que un jove que s’obre al món. Però el viatge, encara en curs, del compositor Jordi Cervelló i Garriga (Barcelona, 1935) té un recorregut molt llarg. La seva primerenca vinculació amb la música es va produir a través del violí, instrument que va haver d’abandonar el 1960, després que un accident automobilístic trunqués la seva carrera com a intèrpret. La malaurança però, va donar pas a una nova forma d’expressió que ha fet d’ell un dels creadors més importants i reconeguts del panorama musical català.

Jordi Cervelló, fotografiat amb el seu violí als 10 anys d’edat.

Premi Nacional de Música el 2010, Cervelló és autor d’un ampli catàleg que inclou tant obres per a instrument sol com per a veu, conjunt simfònic  i formacions de cambra, en totes les quals es fa pales el rigor i l’exigència en el seu treball, marcat sempre per un llenguatge arrelat en la tradició històrica i fidel a la tonalitat.

Jordi Cervelló al Palau de la Música Catalana.

Una part important de la creació d’aquest compositor, usuari infatigable de les xarxes socials com a plataforma d’expressió de les seves opinions, té una clara inspiració social i d’això n’és bon exemple la seva darrera partitura, Les càrregues, que la Banda Municipal de Barcelona estrenà el passat diumenge 24 de gener a L’Auditori. Obra punyent inspirada en la violenta actuació policial durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, la seva estrena  va coincidir també amb la publicació dels 24 capricci per a violí, una obra que exemplifica altre vessant igualment important de la seva vida, la pedagògica.

És evident que els fets de l’1 d’octubre el van commocionar molt, fins al punt que va tenir la necessitat d’escriure aquesta peça. Expliqui’ns com va anar tot.

– Efectivament, tot el que va passar aquell dia em va afectar molt.  Jo vaig anar a votar d’una manera molt normal fins que em vaig començar a assabentar de tot el que estava passant. Jo mai m’hauria imaginat que el govern espanyol respondria d’aquella manera, enviant tots aquells soldats. Encara tinc al cap els helicòpters que no deixaven de passar per sobre casa meva durant dies. Per tant aquesta obra el que vol és expressar la meva indignació per tot el que es va viure aquell dia. És una partitura que vol ser un testimoni musical plasmat amb tot el realisme que m’ha sigut possible.

Portada de la partitura orquestral de Les càrregues.

– Per això ha fet servir com a motiu musical aquell A por ellos que es va sentir a través dels mitjans de comunicació?

– Sí, això el vaig decidir pràcticament de seguida. Em va impressionar molt veure per la televisió aquells policies, quan marxaven d’allà on eren, cantant això de l’A por ellos, emocionats, alguns fins i tot plorant. I els ellos érem nosaltres. En la partitura contrasto aquest leit motiv, tan violent i tan impossible per a una democràcia, amb un tema català molt nostre, El testament d’Amèlia, que té una melodia preciosa. És el contrast entre el bé i el mal.

– Vostè va escriure l’obra per a orquestra simfònica. Com és que l’estrena la Banda Municipal?

– Sí, és cert. Això va ser cosa de Salvador Brotons, que va veure la partitura i de seguida em va dir que l’havíem de fer. La veritat és que estic molt satisfet de com sona l’adaptació per a banda, que he completat ara fa tres mesos. La banda és un instrument que m’agrada molt i en aquest cas trobo que encara resulta més adient perquè li dóna més intensitat a la música. Tot és més dur i més impactant.

– Aquesta no és la seva primera obra en aquesta línia.

– No, en absolut. Hi ha molts compositors a la història que han fet això: Xostakóvitx, Bartók, Prokófiev. Tots ells van fer música a partir d’episodis de violència. Amb la música pots arribar molt endins i si ho fas bé deixes un document fantàstic. I jo vaig pensar que això ho havia de fer per força, que aquesta podia ser la meva contribució.

– Quines altres ha fet?

– Tinc unes quantes. Una de les primeres va ser Anna Franck, un símbol, per a cordes. I per a gran orquestra tinc el poema dramàtic Ybris, que és una paraula grega que vol dir violència, i Natura-contranatura, que està dedicada a l’etòloga Jane Goodall i que ens parla de la violència entre els animals i els homes.  També podria citar Santa Clara 1714. La càrrega dels estudiants, que parla d’un acte d’heroisme que van protagonitzar un grup de joves estudiants durant la Guerra de Successió.

Fotografia d’Anna Frank, dedicada pel pare de la jove jueva a Jordi Cervelló, amb motiu de l’obra que li va dedicar el compositor català.

– Parlant de joves. Vostè va fer fa poc 85 anys, però se’l veu ple d’energia.

– La veritat és que sento una gran tristesa davant de tot el que passa, però per altra banda encara em trobo amb ganes de dir coses.

– Com veu el panorama musical a Catalunya en aquests moments?

– Molt malament. A Catalunya hi ha hagut una política de programació musical molt dolenta, portada per gent que no sap res de música, i que ha esborrat tot el període de la Renaixença i principis del segle XX. Hi ha tota una generació de compositors, que abans es programaven, que ha desaparegut: els Lamote de Grignon, Zamacois…  El gran problema és que a Catalunya només tenim una orquestra simfònica pública i això és un drama.

– I el tancament de la cultura arran de la pandèmia, com l’ha afectat a vostè?

– Sincerament, jo no he patit massa. De totes maneres, jo sóc un compositor que mai he anat  a darrere de ningú ni he insistit mai perquè programin la meva música.

– De totes maneres, m’atreviria a dir que aquest no és un mal moment per a vostè. El passat octubre, coincidint amb el seu aniversari, l’OBC va interpretar el seu Concerto Grosso i ara també es publiquen els seus 24 Capricci per a violí.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner


El violinista Octavi Martínez interpreta els 4 Capricci de Cervelló.

– Sí, la veritat és que estic molt content perquè aquesta és una obra que he trigat vint anys en completar. La vaig iniciar el 1998 i el darrer capricci, dedicat a un violinista que jo admirava molt, Nathan Milstein, el vaig completar la primavera del 2019. És una obra de les que jo anomeno d’intencionalitat pedagògica, que són obres que, a més del seu interès musical, poden interessar també als joves violinistes pel seu grau de virtuosisme.

I ara, en què treballa actualment?

– Estic revisant algunes composicions per a veu i piano i dintre de poc s’estrenarà, dintre del cicle Joan Manén, Dalt del cim, de la que estic molt satisfet. Però segurament en faré alguna més. És que jo m’engresco de seguida, sap?

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close