Secció: Crítica

Josep Subirats. La llibertat com a principi

Si alguna cosa caracteritza el treball artístic de Josep Subirats és l’amor i la lleialtat als seus principis, entre ells la íntima relació que va mantenir sempre amb el seu entorn i amb el moment que vivia.

Indubtablement, l’artista dóna a cada etapa del seu treball una resposta diferent, però sempre des de la seva personal manera d’entendre l’art. Quan ens fixem en la seva trajectòria podem veure com aquest fil conductor es mantindrà al llarg de la seva existència. El 1934 participa en una mostra col·lectiva al Centre Republicà de Barcelona. Quan comença la Guerra Civil forma part del Sindicat de dibuixants professionals i del grup de dibuixants del partit Socialista Unificat de Catalunya. És el moment en què treballa com a cartellista i crea algunes de les obres més reconegudes en aquest àmbit.

El Priorat de Josep Subirats: seixanta anys dibuixant el Priorat.
Cartoixa d’Escaladel
Comissari: Blai Rosés
Fins al 31 de desembre de 2019

Camí sobre el riu
Camí sobre el riu

El 1939 s’exilia a França i és internat en els camps de concentració d’Argelès i Barcarès. Els seus dibuixos en aquests camps, amb les barraques, els filats i les altres persones que vivien allí confinades són un magnífic testimoni d’aquest període. En tornar a Catalunya després de passar pels camps de concentració de Figueres i Reus, i de treballar com a restaurador a esglésies de Lleida, torna a Barcelona l’any 1941. S’associa al Foment de les Arts Decoratives, treballa com a dibuixant i dissenyador, realitza il·lustracions i cartells de propaganda com a treball professional, el que el portarà a fundar l’any 1954 juntament amb altres companys, la societat Anònima d’Arts Gràfiques, que més tard continuarà en solitari.

El nostre lledoner a l'hivern
El nostre lledoner a l’hivern

A Barcelona enceta una feina que el converteix en un cronista visual d’una ciutat que estava en plena transformació amb dibuixos i pintures dels barris perifèrics, obres que tenen un doble interès, pel seu valor artístic i documental. Aquestes obres no despertaren l’interès de la crítica, però ell decideix continuar fent el que creia i pensava que devia fer, mantenint la seva independència com a home i com a artista. Això ho feia constar en una entrevista al diari Avui l’any 1993. Mai he pintat per vendre: m’hauria coaccionat. He volgut conservar la llibertat. Cosa que he aconseguit aïllant la meva obra.

L’exposició que es presenta a la Cartoixa d’Escaladei, El Priorat de Josep Subirats: seixanta anys dibuixant el Priorat, és una de les millors evidències del que hem comentat, amb obres que van del 1932 al 1992 i ha estat organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura dins del simposi Paisatge, agricultura i dona, que se celebra a la Cartoixa.

El poble i el cementiri
El poble i el cementiri

El recorregut té una magnífica carta de presentació, un dels cinc cartells de la Guerra Civil que es conserven de l’artista: Camperol, la revolució necessita el teu esforç (1937). Un cartell de la UGT, gairebé mític en el qual veiem a un pagès amb un barret de palla que amb un tràmec treballa la vinya, el cultiu per excel·lència de la terra del Priorat. Amb aquesta obra queda molt clara l’estreta relació que Josep Subirats tenia amb aquest paisatge i territori. Una obra amb moltes lectures, la primera i més evident és el sentit del text, el compromís social i polític del moment, però també ens diu que és l’home qui construeix el paisatge amb el seu treball esforçat al llarg del temps. Parlar del Priorat és parlar de les seves vinyes, d’una comarca vitivinícola agrest i abrupta amb un encant especial, un espai que l’artista capta en la seva essència.

El pont damunt del Ciurana
El pont damunt del Ciurana

A més, cal dir que aquest cartell, com els altres que coneixem de Josep Subirats, són molt particulars. En aquest sentit, Francesc Fontbona ens diu que en general els cartells catalans de l’època eren molt impersonals, una característica volguda, dins d’un estil col·lectiu. Cita Josep Fontserè, un dels cartellistes més reconeguts de Catalunya qui va dir, concretament sobre l’obra que comentem que era un cartell en un estil japonitzant lluny del realisme èpic que caracteritzava la majoria de cartells d’aquells anys.

El discurs expositiu continua amb vint-i-cinc obres entre pintures, dibuixos i gravats, sobre la comarca del Priorat. La relació de l’artista amb aquesta comarca ve tant per part de la seva mare com per part de la seva muller, totes dues nascudes a Poboleda. Des de molt jove, Subirats passava les vacances en aquesta població del Priorat, tal com consta en dibuixos datats a partir de 1929.

Entrada a la mostra. Foto: Antonio Salcedo
Entrada a la mostra. Foto: Antonio Salcedo

La mostra ve a ser un compendi dels elements que integren la terra del Prioriat. La primera obra, Versió breu d’un paisatge (1932) és un dibuix en el qual veiem un conjunt d’arbres, probablement ametllers, amb els característics bancals que defineixen la major part d’aquesta comarca i al fons la serra del Montsant, símbol d’aquest territori. Poboleda es converteix en un element central del conjunt, amb dues vistes generals de la població: un dibuix en tinta xinesa i una composició en color amb llapis i ceres presa des del cementiri, que ens donen dues visions diferenciades en picat i contrapicat respectivament, que permeten situar millor l’emplaçament del poble. Dues panoràmiques en les quals sobresurt la torre de l’església neoclàssica de Sant Pere. També hi ha obres amb elements destacats, com el Pont damunt del Ciurana amb les seves dues irregulars arcades. El riu és també un referent important, que serveix-se de fons a El nostre lledoner a l’hivern, i també per retratar un enclavament pintoresc amb el poble en un segon pla a Joncs del Riu. A Camí sobre el riu mostra la difícil orografia d’aquesta terra.

Sota el Montsant
Sota el Montsant

Naturalment no podien faltar altres elements característics del paisatge del Priorat com les construccions en pedra seca, els murs, els marges i les barraques, que varen fer possible dominar aquest espai i permetre el seu ús agrícola i ramader.

Josep Subirats ens parla en aquesta exposició d’un espai viscut i estimat, lligat a la seva vida i memòria, a l’herència rebuda, i ho fa de la millor manera que sap, a través del seu art, de la seva habilitat i domini artístic, especialment com a dibuixant.

La Sala Capitular dins de la cartoixa d’Escaladei es pot considerar el lloc ideal per exposar aquestes obres, aconseguint una magnífica conjunció entre aquest inventari del paisatge prioratí, tal com assenyala el seu comissari, Blai Rosés, i la significació que té aquest conjunt arquitectònic, seu del primer monestir cartoixà a l’Estat espanyol i reconegut com a element fonamental en el cultiu de la vinya, essencial i definitori d’aquest increïble entorn.

Versió breu d'un paisatge
Versió breu d’un paisatge
Avatar

Antonio Salcedo: darrers articles (Veure-ho tot )