Exposicions

Juliane Hundertmark. Expressions imaginàries

L’escriptor, dramaturg i periodista alemany Siegfried Lenz va escriure el  llibre El teatre de la vida, on fa un elogi sobre la llibertat i l’amistat, tenint en compte que la felicitat mai serà eterna. Precisament amb aquest mateix títol, l’artista alemanya Juliane Hundertmark (Mainz, 1971), resident actualment a Berlín des del 2006, presenta els seus recents treballs a la galeria Contrast. Aquesta és la segona exposició individual a la galeria –la primera va ser el 2018, encara que un any abans ja havia participat en una col·lectiva-, amb la col·laboració de la galeria alemanya Heissingsart, que té seus a Berlín i Lübeck. El comissari és el director artístic de Contrast, Victor Castañeda, que veu en aquesta mostra l’oportunitat que l’artista porti “als seus amics, podríem dir imaginaris, inspirats en personatges reals o possibles, esbossos d’una urbs, sospirs, però sens dubte i més enllà de qualsevol adjectiu que podem trobar per ells…”.

Juliane Hundertmark. Theater of life
Galeria Contrast
Consell de Cent, 281. Barcelona
Fins al 10 d’abril de 2021

La galeria ja fa temps que aposta per incorporar al seu elenc d’artistes creadors que permetin, d’alguna manera, obrir-se més a l’art internacional, a força d’investigar i cercar nous talents que “ofereixin i construeixin noves lectures artístiques”. Òbviament sense oblidar artistes nacionals que despertin el mateix interès. Contrast és un referent de l’art d’avantguarda des de fa gairebé tres dècades, ocupant un important espai en el teixit expositiu del carrer Consell de Cent, que darrerament ha patit la desaparició o desplaçament d’algunes de les sales més importants  a altres zones de la ciutat o als seus entorns.

W Hundertmark Last show, 2020

Juliane Hundertmark es va formar a l’Institut Johann-Friedrich Böttger de Selb, Baviera, on es va especialitzar en modelatge plàstic que li va permetre obtenir el títol de dissenyadora. Més endavant es va llicenciar en Ciències Aplicades al Disseny i Escenografia a Bayreuth i graduar a l’Acadèmia d’Art de Nuremberg. Ha participat en diferents fires internacionals com les de Kalsruhe, Miami i Nova York i ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals.

L’artista explica que per a ella l’art és la seva vida, ja que “la meva vida és una festa, que està plena d’animals estranys. Tots els animals són éssers humans. Kyrie Eleison ¡fem una festa”. Els animals formen part del seu imaginari, ja que sovint apareixen en les seves obres, fins i tot fusionats amb els éssers humans, com una mena de metamorfosi kafkiana. En les seves obres s’aprecia nítidament el seu interès per l’expressionisme alemany, concretament de la nova objectivitat, de qui George Grosz va ser el seu màxim exponent, sobretot per les seves imatges iròniques i amb un fort contingut de crítica social. El director de la James Write Gallery de Los Angeles assenyala que la seva obra està inspirada “de manera prominent en les obres de personatges de George Grosz durant el moviment dadaista, Hundertmark abraça la llibertat de personificar la realitat amb desesperació subjacent i emoció amagada sota la pell”.

W Hundertmark Trust us, 2020

Theater of life / Teatre de la vida

Sí algú contempla per primera vegada l’obra de l’artista tindrà una grata  sorpresa, principalment des del punt de vista visual, tant pels personatges que hi apareixen com pels àmbits on es mouen, així com pel seu exacerbat cromatisme. El títol de l’exposició ens dóna la pista del que trobarem en cadascuna de les peces que s’hi exhibeixen, ja que són imatges que recorden un gran decorat teatral.

La majoria de les escenes fan referència als interiors d’una casa, concretament el saló i el menjador, on s’hi troba acomodat un grup de gent, entre amics i familiars que es troben mirant a l’espectador, com si estiguessin esperant que els fotografiessin, tal com ho veiem en els olis sobre tela de grans dimensions: The visit, Ghost Story, Cake, Fairytales i Delicatessen, tots ells realitzats l’any passat.

En aquestes peces l’artista mostra un mobiliari  -làmpades, cortines, cadires, taules, quadres i catifes- que recorda les decoracions de final del segle XIX o principis del XX, com si volgués representar una època concreta. En canvi en la resta d’obres això no succeeix, sinó que les imatges són més actuals.

W Hundertmark Fairytales, 2020

Tant els personatges com els animals tenen una actitud contemplativa, com si estiguessin posant davant d’una càmera. Els rostres, o bé estan deformats o bé tenen aspecte d’animal. Tenen la particularitat que inclou el collage en alguns d’ells, principalment situat al rostre (boca, ulls, llavis…). Els animals poden ser gossos, gats, monos o conills, tot i que és difícil esbrinar qui són en realitat. La curadora independent del Guggenheim, Barbara Bloemink, comenta que les seves pintures són “bastant misterioses i fins i tot pertorbadores en alguns llocs, com els ulls en collage en un i els llavis en un altre, però també amb seccions bellament pintades com la roba detallada d’una figura i el simple contorn negre d’una altra…”.

És cert que aquests personatges poden ser reals o imaginaris, però tenen la singularitat d’atraure a l’espectador, que en un primer moment pot sentir un cert rebuig per la seva lletjor, però a  mesura que els va contemplant pot arribar a sentir-ne  certa simpatia. Per aquest motiu el comissari opina que les escenes tenen  “un tan de nostàlgia i un altre d’alegria”.

W. Hundertmark Test, 2020

Altres peces com Trast Us, Private protection, Last show, After hours i Test, també totes elles del 2020, mostren aspectes més propers i actuals, com per exemple Private protection, que recorda situacions que s’acostumen a produir en moltes residències particulars que necessiten tenir una vigilància privada. L’escena ben bé ratlla allò surreal: en un primer pla apareixen tres personatges, dos d’ells uniformats, i al darrere d’ells hi ha una casa amb altres personatges que estan situats de diverses maneres, com per exemple una dona asseguda a la barana saludant, i un animal –sembla un antilop o un cavall- en un balcó mirant el que succeeix al seu entorn.

És possible que tots aquests personatges estiguin relacionats amb el passat de Hundertmark o amb la seva infantesa, com si fossin imatges que es troben en el seu subconscient, i que tingui la necessitat d’externalitzar-les mitjançant la pintura. Algunes de les escenes fan referència a fets religiosos i històrics. L’artista pinta “un retrat de la humanitat amb humor i serietat, utilitzant  metàfores visuals per a transmetre significats i idees”.

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close