La «Dama d’Elx»

Didàctica de l'Art

Pot una obra d’art convertir-se en instrument del poder? Les obres d’art actuen com a transmissores d’idees: estètiques, espirituals i, com no, polítiques. Però la funció per a la que va ser creada i la reinterpretació que se’n fa no sempre és la mateixa. En l’obra que us presentem ara podreu copsar com el poder va intentar (i intenta) instrumentalitzar-la per exposar els seus posicionaments polítics. Vegem que ens explica la Dama d’Elx.

Era el 4 d’agost de 1897 a L’Alcúdia i el jove de 14 anys Manuel Campello estava treballant al camp quan la seva aixada va topar amb una pedra. Quan la va netejar es va queda estorat al veure uns ulls que el miraven fixament. Espantat al principi, es va adonar del que era: una escultura pintada que van anomenar com “la Reina Mora”. Pocs dies després, l’amo de la finca, el Dr. Campello, va vendre-la a un arqueòleg del Louvre per una misèrrima quantitat. I així va passar a formar part del fons del museu francès durant 44 anys amb el sobrenom de «Dama d’Elx».

Fins que al 1944, el govern espanyol va reclamar un seguit de peces expoliades durant la guerra napoleònica i entre elles la famosa Dama. El retorn de l’escultura, com us podeu imaginar, es va convertir en un acte polític: «la esencia de España», com havia estat definida per alguns intel·lectuals, tornava a casa.

Però… qui és en realitat la Dama d’Elx? Us plantegem algunes hipòtesis sobre la seva identitat i el seu ús, tot i que us avancem que es tracta d’un misteri.

Fa 2600 anys L’Alcúdia s’anomenava Ilici i era una localitat important dins la zona de la Contestània. Del poblat, situat dalt d’un turó, no se’n coneix gaire: restes d’una muralla i d’un edifici que podria ser un temple. Precisament prop de la muralla es va trobar la Dama, en un forat revestit de lloses, com si d’un amagatall es tractés.

L’escultura representa un bust de dona ricament engalanada, que conservava restes de policromia. En un primer moment es va identificar com una imatge del déu Apol·lo i el forat de la part posterior es va relacionar amb la funció d’oracle. Però ràpidament es van adonar que es tractava d’una figura femenina. La riquesa de les joies va fer pensar en la imatge d’una dona de l’aristocràcia ibèrica, complement perfecte a la imatge del guerrer ibèric.

Des de l’inici, la Dama s’ha interpretat com una deessa. Però darrerament la cara de la Dama s’ha interpretat com un veritable retrat. Per crear la imatge de la deessa mare, es va fer servir com a model la sacerdotessa principal d’aquest culte. Ens trobem llavors davant la imatge real d’una dona ilicitana que va viure, segons la cronologia, entre el final del segle V i meitat del segle IV aC., la transició entre l’ibèric antic i l’ibèric ple.

Reconstruccio de l’Equip ibercalafell

Al misteri de la seva identitat n’hem d’afegir un altre: estem davant d’un bust o d’una escultura sencera que va quedar partida? Interpretacions antigues la reconstruïen com una figura femenina completa en posició sedent. Per què? Sens dubte, comparant-la amb la Dama de Baza, van creu que es va trencar i llavors es va reutilitzar com a bust. Darreres investigacions apunten a que des d’un principi es tractaria d’un bust de pedra calcària, com el de la Dama de Guardamar. I estaria policromat, tot i que en l’actualitat no en queden gaires restes.

Detalls:

1

El cap està cobert amb una toca i al damunt una peça de cuir decorada amb tres files de denes.

1

D’aquesta peça, anomenada ínfula, pengen 10 cordons que acaben en unes petites amforetes, semblants a les que hi ha en dos dels collarets.

1

Uns dels elements més característics són els rodets a banda i banda del rostre. Es tracta d’unes peces circulars metàl·liques, decorades amb motius geomètrics. Al seu interior s’enrotllaria el cabell de la noia i quedarien units per un cordó.

1

Sobre la túnica interior (que seria de color cru) hi ha una peça que creua diagonalment d’esquerra a dreta (originalment de color vermell), com si fos una toga i per sobre un mantell de color blau.

1

Sobre la toga reposen 3 collarets, dos d’ells amb penjolls en forma d’àmfora i el més gran amb una espècie de portaamulets.

1

El forat de la part posterior guarda relació amb la funció que tindria. Dipòsit d’una urna cinerària o d’una ofrena? Si ens fixem en la Dama de Baza, una de les 11 “dames” ibèriques, apostem per la funció funerària, com a contenidor de les cendres d’una difunta.

Des del 1971 la Dama viu al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Només en dues ocasions ha retornat a Elx: al 1965 en motiu de la commemoració del 700 aniversari dels Misteris d’Elx i al 2006 per l’exposició “D’Ilici a Elx”. La imatge que va formar part de la propaganda política del règim franquista com a “la primera faz de España en su historia” és reclamada pels veïns d’Elx. Els polítics actuals també l’utilitzen amb fins electorals i fins i tot plataformes ciutadanes demanen que la Dama d’Elx retorni a Elx. I ben pensat, potser és hora que la Dama torni a casa, després de tants viatges. Però això només el temps ho dirà.

Muntatge gràfic: Xavier Cáliz

Núria Castellano
Núria Castellano: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca