Exposicions

La força creativa es dóna cita a l’Hospitalet de Llobregat

El sector cultural s’ha convertit en un dels motors de transformació de la ciutat i el Districte Cultural es consolida com un dels epicentres de dinamització de l’àrea metropolitana

En el marc d’un procés participatiu de reflexió ciutadana que va endegar l’Ajuntament de L’Hospitalet el 2013, el filòsof i periodista Josep Ramoneda va exposar que el foment de la cultura és motor de ciutat i esdevé un bé de primera necessitat que ofereix oportunitats a la ciutadania, millora la vida i ajuda a la realització personal. La cultura i l’art són eines transformadores que comporten retorn social i que intervenen directament en la construcció de la realitat i la identitat individual i social. Són valors d’innovació, creixement econòmic i riquesa.

Aquest concepte va quallar i des que el 2015 es va encunyar la marca Districte Cultural, més de 500 agents entre artistes, col·lectius i empreses culturals s’hi han instal·lat, sumant-se al teixit local preexistent per formar un entramat heterogeni. Arrel de la crisi, moltes naus industrials, però també tallers de manufactures, s’estan reconvertint en factories de creació cultural. La idea és transformar-los en espais de referència dins l’àrea metropolitana de Barcelona per acollir empreses i iniciatives de creació i difusió dins el sector de la cultura. Així ha esdevingut un dels projectes estratègics, alhora que s’ha convertit en un model de regeneració cultural, econòmica i urbanística d’una àrea urbana industrial en progressiu desús. Segons dades publicades pel Diari de l’Hospitalet (21-01-2019), la distribució per àmbits és la següent: 32% arts visuals i artesania, 30% disseny i serveis creatius; 23% arts escèniques, música i sales d’assaig; 9% audiovisuals i multimèdia; 5% edició de llibres i 1% gestió cultural.

La infinita, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver

Els primers interessats van ser els galeristes i els creadors i en pocs anys, més de dos-cents artistes visuals han traslladat el seu espai de creació a la ciutat de l’Hospitalet (David Bestué, Aldo Urbano, Mireia C. Saladrigues, Matteo Guidi, Jordi Colomer o Antoni Muntadas) per conciliar el treball individual amb la gestió de projectes de creació col·lectiva. Aquesta condensació d’iniciatives d’art està enfortint un ecosistema artístic singular i està materialitzant un gran hub creatiu a l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, el Districte també està acollint artistes procedents del Poblenou Urban District –expulsats dels seus tallers per l’encariment dels lloguers a Barcelona. Els responsables del Districte Cultural assenyalen diversos factors que afavoreixen aquesta oferta: l’accessibilitat (transport públic i la ubicació geogràfica de la ciutat); zones urbanes amb serveis i comerç; proximitat a tallers d’oficis que els poden proveir; bonificacions fiscals; locals a preus assequibles, i participació en cites metropolitanes de referència on L’Hospitalet s’ha fet un lloc com ara Barcelona Gallery Weekend, 48h Open House Barcelona, Festival Understanding Design, Tallers Oberts o la Festa CREA, enfocada com una trobada professional, pensada per crear xarxa i comunitat. Quant a la ubicació, tot i que en un principi es va delimitar pels barris de Santa Eulàlia i de Sant Josep, amb el carrer Cobalt com a gran eix central, el fet és que els sectors creatius s’han estès per tota la ciutat, però hi ha zones que en destaquen per la densitat.

Activitat performativa a La infinita, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver

Naixia així el nou districte envoltat per d’altres equipaments culturals importants que ja existeixen com el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala; un equipament emblemàtic de la ciutat, que acull el centre d’art contemporani, la Biblioteca Central, la Fundació Arranz-Bravo y el TPK – Taller Pubilla Casas- i Centre de Estudis de l’Hospitalet (CEL’H), La Salamandra -sala d’arts escèniques- o l’Escola de Música Centre de les Arts. Pel seu caire industrial, ja se l’anomena el Brooklyn català ja que a Nova York i rodalies es va viure, en els seus inicis, la convivència de magatzems industrials amb estudis d’artistes. Però a diferència d’aquests que van ocupar zones abandonades i perifèriques, a l’Hospitalet es tracta d’un espai de centralitat urbana.

Amb la màxima de compartir i col·laborar per fer més sostenible la seva activitat, ja principis del 2000, a l’Edifici Freixas, situat a l’antiga fàbrica Philips al carrer Corominas, van començar a arribar artistes, dissenyadors i artesans, que conformen una comunitat variada i proactiva que té avui més de 40 residents, organitzats en col·lectius. Igualment l’Espai Salamina, que ocupa dues plantes d’un edifici industrial en el carrer del mateix nom, inicià la seva activitat el 2014 i actualment hi tenen el seu estudi un gran nombre d’artistes, entre d’altres Lúa Coderch, Luz Broto, Martín Vitaliti i Pep Vidal. Per la seva banda, La Fundició (carrer Prat, 11) és una cooperativa des d’on treballen en l’encreuament de pràctiques artístiques i educatives.

La infinita, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver
La infinita, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver

En els darrers anys, s’han iniciat projectes com el de FASE (Av. Carrilet 183);  un espai de creació i pensament que aplega un col·lectiu d’artistes de diferents disciplines establerts el 2018. Els impulsors són artistes visuals vinculats a Hangar, el centre de producció i recerca d’arts visuals de Barcelona. A ells s’han incorporat dissenyadors gràfics, creadors de vídeo-art, d’instal·lacions multidisciplinàries i multimèdia. Compagina un centre de residència amb la producció de projectes artístics i de pensament contemporani, amb la implicació de comissaris residents. A pocs metres (Av. Carrilet, 237), l’artista Jordi Colomer, la productora i gestora cultural Carolina Olivares i el poeta i activista cultural Eduard Escoffet, van iniciar -novembre 2018- un projecte autogestionat anomenat La Infinita; un modern laboratori de creació, estudis d’assaig i residència d’artistes, des d’on promoure l’encreuament entre les arts visuals, les arts en viu i les arts performatives. Ocupen una planta sencera i diàfana de 700 m2, des d’on volen provocar la trobada d’agents d’àmbits diferents a través d’un programa de produccions, intercanvis, tallers, residències, esdeveniments públics i un programa pedagògic obert a la ciutat. El mateix nom escollit indica la filosofia que defensen: els límits es difuminen i escapen de la assignació utilitària en què cada estança serveix per alguna activitat concreta i exclou la resta; un mateix espai pot servir com a sala de reunions, intervencions artístiques o com un escenari teatral. Aquesta circulació física trenca amb els protocols d’un equipament i qualsevol lloc és apte per a la creativitat i, sobretot, l’experimentació. Una de les prioritats de La Infinita és construir barri, per això donen prioritat a tot allò que hi passa. Ja han iniciat tallers amb alumnes i treballen amb escoles per organitzar activitats conjuntes. La seva fita principal és la de crear espais de solidaritat.

Pel que fa al sector del galerisme, aquest està en fase d’evolució i les galeries -a escala internacional- viuen un procés de transformació radical, d’aquí que busquin reinventar-se amb espais més flexibles, versàtils i barats i explorin el treball amb dinàmiques col.lectives i col.laboratives. En un antic edifici d’una zona industrial de Santa Eulàlia, al carrer d’Isaac Peral (Edifici Mercader) que va albergà una impremta, des de gener de 2015, hi estan instal·lades dues galeries de referència dins l’art contemporani, com són la Galeria Nogueras Blanchard i la Galeria Ana Mas.

Exposició d'Alejandro Palacín a la Galeria Nogueras Blanchard, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver
Exposició d’Alejandro Palacín a la Galeria Nogueras Blanchard, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver

El 2004, la Galeria Nogueras Blanchard (Àlex Nogueras i Rebeca Blanchard) va obrir el seu primer espai al Raval de Barcelona molt a prop del MACBA (carrer Xuclà) per oferir una visió interdisciplinària de posicions i de pràctiques motivades conceptualment. El 2015 van optar per deixar el petit espai del centre de Barcelona per instal·lar-se fora, a l’Hospitalet del Llobregat i buscar un model de galeria d’acord amb els nous temps. En aquell moment van adonar-se que s’estaven produint ajustaments importants que afectaven a tots els actors: s’havia alterat el model de producció artística i sobretot la forma de difondre i de vendre, gràcies a les noves tecnologies. Un canvi de paradigma que necessitava una opció arriscada que ha tingut excel·lents resultats. El setembre del 2012 van inaugurar un segon espai a Madrid per a generar nous públics, contextos i possibilitats. Està situat al carrer Fouquet, al costat del MNCARS, on hi ha un actiu nucli galerístic que enguany ha arribat a les quinze galeries, i que es coneix com a Madrid DF. D’aquesta manera han establert un nou model mixt de galeria acoblant dues ciutats i dos programes diferenciats: un espai més tradicional a Madrid on presenten el treball dels artistes i un espai molt més gran a la perifèria de Barcelona per a projectes experimentals i d’acompanyament a l’artista en la producció de la seva obra. Entre les seves iniciatives destaquen el “Curatorial Open Call”, que celebren anualment des del 2011; una oportunitat perquè els comissaris més joves puguin presentar les seves propostes, aportant nous discursos i variades visions. Entenen que una galeria és un projecte col·lectiu i que els comissaris són una veu a incorporar. El 2018 Rosa Lleó (Barcelona, 1980) va guiar el cicle Margins of Ten amb quatre presentacions d’artistes internacionals: Belén Zahera, Ad Minoliti, Tamara Henderson i Rodrigo Hernández. Enguany és l’artista i comissari Carlos Fernández Peyo el que lidera El pantà del per sempre; un cicle expositiu que intenta desplegar la idea del temps en quatre aspectes diferents: amor, coincidència, estàndard i origen. En aquest primer capítol i en el context del Barcelona Gallery Weekend, presenten obra nova d’Alfredo Rodríguez (Madrid 1976), amb una sola peça dedicada a Juliana Cerqueira Leite (la seva mare) (Fins a finals de novembre). Alejandro Palacín amb la mostra ‘IN_ENTAR’ ha estat l’artista que ha participat a l’Art Nou organitzat per Art Barcelona Associació de Galeries.(Finals setembre).

Exposició d'Alejandro Palacín a la Galeria Nogueras Blanchard, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver
Exposició d’Alejandro Palacín a la Galeria Nogueras Blanchard, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver

A la primera planta del mateix edifici trobem a Ana Mas Projects, una altra galerista inicialment situada a la Via Augusta al capdavant de masArt galeria (2003-2012), fundada el 2002. El 2013 es va fusionar amb la Galeria Raíña Lupa, dirigida per Rocío Santacruz que va donar lloc a +R maserre galeria (2013-2015); un projecte polifacètic que es va mantenir fins al 2015, any en que Anna Mas arriba a l’Hospitalet en solitari. També, el mateix 2015, va obrir una sucursal de la galeria a San Juan (Puerto Rico) per posar especial èmfasi en la interconnexió transatlàntica. AMP es manté fidel a l’esperit que ha guiat els projectes artístics anteriors de la galerista, apostant pel diàleg de diverses generacions d’artistes i treballant en tot tipus de formats, estils i trajectòries, tant nacionals com internacionals. Aposta per l’enriquidor diàleg dels esdeveniments col·lectius com el Barcelona Gallery Weekend amb l’exposició Circunstancias materiales d’Irma Álvarez-Laviada (Gijón, 1978) qui parteix de la relació entre pintura i escultura, plantejant un qüestionament del buit a través de les maneres de fer. És un projecte que consisteix en una enumeració d’estratègies al voltant del buit, la desaparició i l’absència (Fins al 29 de novembre).

Exposició d'Ignacio Sáez, a l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver
Exposició d’Ignacio Sáez, a l’etHALL de l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Conxita Oliver

Seguint el recorregut, un altre espai a tocar és etHALL (Carrer Salvadors, 24) que acaba d’obrir les seves portes aquest mateix any. Dirigit per Jorge Bravo, s’exhibeixen projectes d’art contemporani arriscats i experimentals en una nau industrial. D’ençà que es va engegar l’aventura el 2011 al barri del Raval ha tractat d’oferir una panoràmica de la creació actual i ha programat exposicions que recullen la feina d’artistes de molt diferents procedències, estils i trajectòries. Vuit anys després, s’ha traslladat a L’Hospitalet amb l’objectiu d’oferir als artistes un millor espai per desenvolupar els seus projectes que, en moltes ocasions, es produeixen en el propi lloc. El programa se centra en un procés d’acompanyament i assessorament per a la realització de projectes, així com en una tasca de representació. Considera que el primer que defineix una galeria són els artistes amb els que treballa i després la manera com els representa. Opina que sovint s’oblida que art i mercat són coses molt diferents i que cal deslliurar-se dels condicionaments comercials. Organitza activitats paral·leles de videocreació, música o performance. El seu moment més àlgid fou el 2015, amb la seva participació a la secció Opening d’Arco, on va guanyar el premi a la millor galeria. Treballa amb artistes del territori, com Josu Bilbao, Juande Jarillo, Jan Monclús, Itziar Okariz, Sergio Prego, Inken Reinert, Ignacio Sáez, Manuel Saiz, Sinéad Spelman, Martín Vitaliti i Marc Vives. En el marc del Barcelona Gallery Weekend presenta la peça sonora d’Itziar Okariz (Sant Sebastià, 1965) “Respiración Oceánica”, juntament a altres obres realitzades específicament per a aquesta mostra (Fins a finals desembre). També realitzarà una performance el 12 d’octubre. El seu treball gira envers al llenguatge i al cos com a signes que qüestionen les normes convencionals .

Finalment, davant d’aquesta aposta de dinamització de la ciutat per crear un eix estratègic de desenvolupament social i motor econòmic, moltes veus crítiques s’alcen per assenyalar que l’Ajuntament no està responent a les necessitats culturals dels barris i el projecte no compta amb la complicitat ciutadana.  Per altra banda, la principal por dels veïns és la pujada dels lloguers fruit de la redinamització d’una àrea degradada i la conseqüent revalorització del preu del sòl.

Conxita Oliver

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.
Conxita Oliver

Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca