Exposicions

La fotografia en l’esfera artística del segle XIX

El segle XIX va estar marcat per l’aparició de noves tecnologies que van transformar de manera radical la societat. La fotografia va ser una de les innovacions que va despertar un gran interès, per les seves característiques ontològiques va ser presa com un dels símbols de la revolució industrial que estava en plena expansió. Va generar intensos debats en l’esfera artística, on va ser lloada i qüestionada. El seu naturalisme, precisió i capacitat de reproducció la va convertir en un important instrument pedagògic, va ser incorporada a l’estudi de la història de l’art, de l’arquitectura o de les arts decoratives i també va ser molt utilitzada per difondre els fons i les col·leccions d’art. La seva versatilitat i la seva complexitat, com a mitjà d’identitat canviant, van fer que la fotografia tingués una doble entrada en els museus com a document i com a matèria artística.

Jane Clifford, El Tesoro del Defíin
Museo Universidad de Navarra. Pamplona.
Fins al 16 de febrer de 2020.

Los impresionistas y la fotografía
Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. Madrid.
Fins al 26 de gener de 2020.

Dues exposicions que podem veure en aquestes dates a Pamplona i a Madrid ens acosten, des de perspectives diferents, a la introducció de la fotografia en l’esfera artística en el segle XIX.

A Pamplona es pot veure al Museo Universidad de Navarra l’exposició Jane Clifford, El Tesoro del Defíin és la primera que es dedica a aquesta fotògrafa, de la qual no es disposa de molta informació. Jane va ser la dona i col·laboradora de Charles Clifford, fotògraf anglès establert a Madrid on va realitzar una interessant producció de vistes de ciutats d’Espanya i dels seus monuments que li van servir com a base per a la creació d’un dels primers arxius fotogràfics. No sabem quina va ser la seva implicació en l’estudi, encara que va haver d’estar molt familiaritzada amb l’ús de la fotografia perquè en 1856 va ser la primera dona admesa com a membre de La Société Française de Photographie, París i després de la mort del fotògraf ella va continuar amb l’activitat de l’estudi.

Jane Clifford, drac de vidre de roca, 1863, exposició: Jane Clifford, El Tesoro del Delfín.

La mostra està formada per 54 fotografies del Tesoro del Defíin, compost per un conjunt d’objectes sumptuaris dels segles XVI i XVII que van ser portats a Espanya per Felipe V conservats al Museo del Prado de Madrid. La seva autoria s’atribueix a la britànica Jane Clifford, i es tracta del primer treball de documentació fotogràfica realitzat sobre aquestes peces el 1863. La iniciativa de fotografiar els objectes del Tesoro del Defíin va sorgir de John Charles Robinson, supervisor de col·leccions del South Kensington Museum, de Londres, museu que sota la direcció d’Henri Cole va ser un dels primers a crear un arxiu i una col·lecció de fotografia.

El concepte i l’estètica de les fotografies de Jane Clifford està molt pròxim a les fotografies que, en aquesta línia, va realitzar Ludwig Belitski entre 1853 i 1854 dels objectes sobre vidre pertanyents a la col·lecció privada del Baró Alexander von Minutoli que es conservaven en Minutolisches Institut de Liegnitz i de les que va realitzar Charles Thurston Thompson d’objectes de la col·lecció del Museu del Louvre de Paris el 1856.

Jane Clifford, El Tesoro del Defíin és una interessant exposició realitzada a partir de la col·lecció de fotografies pertanyent al Museo de la Universidad de Navarra, Pamplona. Aquest treball il·lustra molt bé les múltiples funcions de la fotografia, d’una banda documenta la col·lecció d’objectes conservats al Museo del Prado de Madrid, però la fotògrafa pel seu tractament també converteix les imatges en matèria artística. Les fotografies atribuïdes a Jane Clifford, a diferència de les que va realitzar Ludwig Belitski, en les que va fotografiar diferents peces en una mateixa presa, són d’objectes aïllats, a través de la il·luminació, de l’enquadrament els descontextualitza, els allunyen de les seves funcions per revelar-nos la seva bellesa. Les seves imatges tenen una gran força visual, són retrats dels objectes en els quals ressalten els valors de la seva forma, un acostament que, posteriorment, trobarem en alguns dels fotògrafs de la Nova Objectivitat i en les fotografies d’eines de Walker Evans o en les d’artesania de Joaquim Gomis.

Imatge de sala de l’exposició “Los impresionistas y la fotografía” al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

La segona proposta és l’exposició del Museo Nacional ThyssenBornemisza de Madrid que il·lustra com la fotografia es va convertir en un important instrument que va ajudar a crear una nova visió entre els pintors alhora que esdevenia en matèria artística. Los impresionistas y la fotografía comissariada per Paloma Alarcón, cap de conservació de Pintura Moderna del Museo, presenta 66 olis i obres sobre paper i més de 100 fotografies. Destaquen els préstecs de les col·leccions de fotografia de la Bibliothèque Nationale de France, The J. Paul Gettty Museum de Los Angeles, de Victoria and Albert Museum de Londres o de la Société Française de Photographie de París. Entre les pintures, es poden veure obres significatives de Manet del Metropolitan Museum of Art de Nova York, de Bazille de Musée d’Orsay de París, de Monet de Musée Marmottan Monet de París i de la Fondation Beyeler de Basilea, o de Degas de Los Angeles County Museum of Art, així com de les col·leccions privades d’Henry i Rose Pearlman o d’Ann i Gordon Getty.

Eugène Boudin, Puerto de Brest, 1870.

L’exposició s’ha dividit en una sèrie d’àmbits temàtics: El bosc, Figures en el paisatge, L’aigua, Al camp, Els monuments, La ciutat, El retrat, El cos i L’arxiu. La mostra il·lustra la confluència dels interessos dels pintors i dels fotògrafs i ens apropa als temes que van seduir als impressionistes, a la introducció de nous conceptes com el temps que esdevé una de les qüestions centrals, en un període en què l’acceleració de la vida quotidiana i de l’expansió del visible van comportar canvis en les maneres de veure, com escriu Paloma Alarcón en el catàleg de l’exposició “per diferents motius, els impressionistes i els fotògrafs es van sentir interessats per conceptes com la instantaneïtat i la temporalitat, que van transformar les velles idees sobre l’espai i el temps. La capacitat de la fotografia d’aturar el temps, la seva «màgia» per suspendre moments del món real, va propiciar una revolucionària transformació en la representació de la temporalitat”.

Gustave Le Gray, La gran ola, Sete, 1856-1857.

Los impresionistas y la fotografía explora la gran transformació que s’estava produint en les formes de producció i recepció d’imatges, en un període en què s’estava configurant una revolució tecnològica, un creixement exponencial del material imprès i de la densitat d’imatges en el que la fotografia va tenir un paper principal. La comissària ha presentat una selecció d’obres i documents en què mostra les afinitats estètiques, temàtiques i conceptuals que hi havia entre la fotografia i la pintura i com les fotografies de Gustave Le Gray, Eugène Cuvelier, Henri Le Secq, Olympe Aguado, Charles Marville i Félix Nadar van inspirar a Édouard Manet, Edgar Degas i els joves impressionistes: Camille Pissarro, Paul Cézanne, Alfred Sisley, Claude Monet, Marie Bracquemond, Pierre-Auguste Renoir, Berthe Morisot i Gustave Caillebotte. La mostra és una bona oportunitat per veure interessants obres i per apropar-nos a un dels moments seminals en la configuració d’una nova cultura visual.

Juan Naranjo

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca