Secció: Mercat de l'art

La fotografia històrica. Un viatge d’anada i tornada

La inclusió de càmeres de fotografia en els dispositius mòbils i l’aparició d’Instagram, Pinterest, Snapchat i d’altres xarxes socials han augmentat la densitat de fotografies de forma notable. A l’estiu, s’incrementa encara més la producció d’imatges a causa de l’augment del temps lliure, l’oci i els viatges que fan que la fotografia sigui més present en l’activitat quotidiana.

Cada dia es realitzen i pugen milions de fotografies; la sobreexposició a les xarxes, la banalització del seu ús i la seva gran penetració social, lluny de restar-li valor, l’han convertit en una de les matèries artístiques definidores del nostre temps; la fotografia és utilitzada per nombrosos artistes i té una gran visibilitat en un mercat on ha assolit xifres milionàries com algunes de les fotografies d’Andreas Gursky, Jeff Wall, Gilbert & George, Cindy Sherman, Richard Prince i Peter Lik. Les imatges formen part del rànquing de les fotografies més cares de la història, encara que l’import més alt pagat per una fotografia es de 4,338,000 dòlars milions està molt lluny dels 450,300,000 dòlars de la pintura Salvator Mundi de Leonardo da Vinci.

A diferència de la pintura, en què artistes de diferents períodes formen el rànquing dels autors pels quals s’ha pagat més per una de les seves obres, el llistat de les 7 fotografies més cares està compost per creadors contemporanis. Al mercat internacional de l’art, la fotografia que té més visibilitat és la contemporània encara que això no sempre ha estat així. El col·leccionisme fotogràfic s’ha donat des dels seus orígens, però no es va institucionalitzar fins a la dècada de 1970, període en què es va consolidar el seu valor artístic i es va incrementar de forma notable el seu valor econòmic, començant a formar part de manera regular dels programes i de les col·leccions de museus, d’arxius i de biblioteques.

Entre la dècada de 1970 i finals del segle XX, la fotografia, realitzada entre 1839 i 1939, era la que tenia més presència en un mercat que, a nivell internacional, s’estava començant a consolidar; era la més valorada pels col·leccionistes i conservadors dels museus, amb més prestigi, la més visible en les subhastes realitzades per Sotheby’s i Christhie’s o a Paris Photo, la fira més important de fotografia que es va crear a París el 1997, tot i que durant aquesta època el mercat de l’art i el de la fotografia, generalment, estaven bastant separats.

Charles Cliffor, Málaga, nopales y pitas, 1860
Charles Cliffor, Málaga, nopales y pitas, 1860

La importància i visibilitat que ha adquirit l’art contemporani en el mercat artístic, al costat d’altres factors han invertit la relació que hi havia entre fotografia històrica i contemporània. Sotheby’s i Christhie’s van deixar de fer subhastes de fotografia del segle XIX que organitzaven a Londres, a Paris Photo són una gran majoria les galeries que presenten fotografia contemporània. El canvi de model que es va iniciar fa una dècada, va comportar una disminució de l’oferta de fotografia històrica, una baixada dels preus que ha fet que es moguin en uns paràmetres bastant estables i que estiguin allunyats dels processos d’especulació. Actualment, si se sap escollir, es poden adquirir bones fotografies històriques a un preu molt interessant.

Enguany han començat a aparèixer indicis on sembla que comencin a revertir aquesta tendència que hi ha hagut en els últims anys de pèrdua de visibilitat i d’interès per la fotografia històrica, estan sorgint noves iniciatives com l’aparició d’una revista impresa The Classic, a free magazine about classic photography que es distribueix de manera gratuïta per diferents països i en la qual la fotografia històrica ocupa un paper central, la revista editada per Bruno Tartarin i dirigida per Michael Diemar va ser presentada al mes d’abril a Nova York durant la setmana en què s’organitzen diverses fires entorn de The Photography Show presentat per AIPAD, el número dos apareixerà durant el mes de setembre.

També han sorgint noves fires com Photo Discovery, creada el 2017 que se celebra al novembre a París al mateix temps que Paris Photo, en la qual participen dealers de diferents països, essent molt diferent en quant a concepte i gamma de preus a Paris Photo, però és una de les més actrativas en oferta de fotografia històrica, al costat de les més antigues que s’organitzen como London Photograph fair, a Londres i Nova York Photographyc fair, a Nova York. Enguany també s’ha celebrat la primera edició de la Biennale de Senigalia, en què hi ha hagut un mercat de fotografia antiga i el 21 de setembre a Amsterdam es presenta una de nova Dialogue Vintage Photography.

A Catalunya, el mercat és pràcticament inexistent, hi ha molt poques galeries que tingui un fons o incloguin la fotografia històrica dins la seva programació. La major part de propostes l’organitzen les institucions, que realitzen una treball interessant. Esperem que la seva tasca pedagògica influeixi en les col·leccionistes actuals, en les noves generacions. Més enllà que es produeixi un repunt de l’activitat entorn al seu mercat, comprar fotografia històrica pot ser una bona opció, si se sap seleccionar, els preus estan molt ajustats, es poden adquirir molt bones imatges que ens ofereixen moltes possibilitats de relació amb altres disciplines, amb conceptes, per crear una visió pròpia. Col·leccionar és un acte creatiu que sobretot parla del coneixement, del gust, dels interessos de la persona que està creant la col·lecció.

The Classic, n 1 2019
The Classic, n 1 2019

Juan Naranjo

Curador d'exposicions independent i galerista. Combina la investigació dels debats introduïts per les noves tecnologies en l'esfera artística i els canvis d'hàbits socials amb l'organització d'exposicions i subhastes d'art.
Avatar