Patrimoni

La Fundació Muñoz Ramonet i la recuperació del seu patrimoni

Estar en el lloc oportú en el moment oportú és l’inici de moltes de les històries que coneixem. Afegint un moment de crisi economia important, una necessitat generalitzada de qualsevol cosa per la societat ens condueix a la creació d’algunes grans fortunes, poques però algunes. 

Un d’aquests pocs acumuladors –per no dir rics o descaradament rics- a casa nostra fou Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 1916 – Coira (Suïssa),1991) empresari, especulador i col·leccionista que amb una ideologia política molt confusa, aconseguí esdevenir un dels membres més destacats de la burgesia barcelonina al llarg del gris franquisme.

Julio Muñoz Ramonet a casa serva.

Una bona part de la col·lecció que aconseguí reunir Muñoz Ramonet procedia de la col·lecció Bosch i Catarineu (Barcelona, 1894 – 1936) qui l’1934 va vendre al consorci tèxtil de la Unión Industrial Algodonera, SA (UIASA) i que fou lliurada com a dipòsit, per un préstec a deu anys concedit per l’Institut Contra l’Atur Forçós de la Generalitat de Catalunya. L’administració el diposità al Museu Nacional on resta fins a 1950, moment en què la col·lecció fou retornada al propietari d’UIASA, Muñoz Ramonet, que l’havia comprat poc abans.

Interior de la casa de Julio Muñoz Ramonet.

Una biografia, la de Muñoz Ramonet, que el documental de Televisió de Catalunya “Después de Dios… Muñoz” resumia  com “una història d’èxits i fracassos, d’odis i venjances que comença a la postguerra espanyola i arriba fins als nostres dies”. Un resum d’aquest documental que també resumeix, a la perfecció, la trajectòria de Muñoz Ramonet i el seu llegat.

Aquest llegat – format per una gran finca al carrer Muntaner de Barcelona i la seva col·lecció artística-, és l’origen d’uns dels litigis més destacats, llargs i complexos de l’últim quart de segle XX i primer del XXI.  Amb la voluntat de llegar a la ciutat, i no a la família, la finca i les obres d’art, Muñoz presenta una última voluntat. Aquesta no fou respectada pels hereus i causà l’inici del litigi. No fou fins a l’any 1994 que l’ajuntament de la ciutat creava una fundació per gestionar aquest patrimoni.

Façana de la Fundació Julio Muñoz Ramonet amb dues, reproduccions, d’obres recuperades i exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Wikicommons.

La Fundació Julio Muñoz Ramonet no va poder accedir a l’edifici del carrer Muntaner i disposar de part dels béns patrimonials dins l’any 2013. Moment en què s’iniciaven a resoldre els diferents litigis vinculats a la deixa o llegat. Fou des d’aquell any i fins ara, tot i que sembla que la cosa va per llarg, que s’ha començat a catalogar, inventariar i recompondre el rosari de peces que formen la col·lecció artística de la fundació.

Precisament el 2013, s’entreguen les claus de la finca del carrer Muntaner a l’Ajuntament i la fundació en pren possessió, comença a dipositar-se part de la col·lecció artística al MNAC com a dipòsit judicial, fent que part d’aquest fons ocupi un espai de reserva i no pugui ser exposada al públic. Els primers inventaris, d’aquell moment realitzats a la mateixa casa, detectaren 1015 elements artístics.

Interior de la casa de Julio Muñoz Ramonet.

L’any 2017 arribaven, mitjançant una furgoneta de trasllats especials i des de Madrid, al Museu Nacional, que havia estat nomenat pel Tribunal Suprem com dipòsit judicial –com les altres ocasions-, dues unitats més de la col·lecció llegada a la ciutat: una Anunciació del Greco i una Mare de Déu del Pilar de Goya. Aquestes dues peces, vinculades al litigi primitiu però més tard lligades a una altra denúncia dels hereus de Muñoz Ramonet, sí que van rebre l’autorització per ser exposades –com ara fan a les sales de Renaixement i Barroc del museu.

Algunes de les peces recuperades l’any 2018 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Ajuntament de Barcelona

El juliol 2018 eren dotze teles més que s’afegien a les ja recuperades. Peces que també, per ordre de l’autoritat judicial, passaren a formar part del dipòsit judicial que conserva el Museu Nacional.

El passat 2 d’octubre Muñoz Ramonet, el seu llegat, els seus hereus i la seva col·lecció tornaven a ser notícia. Avançat per alguns mitjans a primera hora del matí, i confirmat en roda de premsa, on hi eren presents: el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament, Joan Subirats, el tinent del grup de Patrimoni Històric de l’UCO de la Guàrdia Civil, Juan José Águila, i l’advocat Marc Molins, representant de la Fundació Julio Muñoz Ramonet davant del litigi que encara segueix en marxa. S’anunciava la recuperació de 474 obres.

Un conjunt, que fou recuperat entre febrer i març d’aquest any, format per peces medievals, renaixentistes, barroques i, majoritàriament, dels segles XIX i XX. On també hi trobem una gran varietat de tècniques i suports: dibuixos, pintures sobre diferents materials, miniatures…

Com en les altres recuperacions que ha fet la Guàrdia Civil, el conjunt d’obres són custodiades en espais amb les mesures de conservació i seguretat garantides. En aquest cas, ja que van ser recuperades, majoritàriament, a Madrid, tot i que també a Alacant i Barcelona, les custodien el Museu del Prado, el Museu Reina Sofia i algunes d’elles, que ja segurament hi restaven, en magatzems especialitzats. 

Dins d’aquesta operació, que la Guàrdia Civil ha batejat com “Mecenazgo”, també s’han trobat diferents inventaris. Documents que seran de gran ajuda per la catalogació, documentació i classificació dels diferents fons recuperats.

Segons ha informat la fundació, encara resten obres en localització desconeguda. Sobre els diferents inventaris, anteriors i posteriors a les recuperacions, resten per entregar a la fundació: unes 50 obres, entre dibuixos i pintures, 7 escultures, 173 miniatures i 13 peces d’ivori.

Algunes de les peces recuperades l’any 2018 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Ajuntament de Barcelona

La Fundació Julio Muñoz Ramonet a confinat a diferents historiadors de l’art, tots ells professionals de molt prestigi, la catalogació, recerca i documentació del fons. A més segueix amb les tasques de restauració del llegat que ja és propietat de la ciutat. Algunes d’aquestes obres restaurades poden consultar-se a la web de la fundació. 

La finca del carrer Muntaner, coneguda també com el Palau del Marquès d’Alella, ja va obrir els jardins l’any 2016. Sobre l’ús final de les dues construccions –el palau i una edificació annexa- les intencions o informacions sorgides indicaven la creació d’una biblioteca i un espai expositiu. Intencions que a principis d’aquest any van traduir-se en la voluntat de creació d’una residència científica i cultural.

Al mes de març va tancar-se el jardí de la fundació, però al juny d’aquest any ja tornava a obrir les portes. Els que han visitat el jardí al llarg d’aquest setembre han estat obsequiats amb algun alvocat, ja que al jardí hi resta un dels exemplars més grans i importants d’aquest arbre a la ciutat.

Encara som lluny de la finalització de totes les accions judicials en que s’han vist implicats els hereus de Muñoz Ramonet, l’Ajuntament de Barcelona i la fundació.

No fora gens descabellat que alguna de les construccions de la fundació del carrer Muntaner fos en un futur destinada a un centre d’estudis sobre col·leccionisme a Barcelona i Catalunya. Una posició que volia abanderar la desapareguda i malaguanyada Fundació Godia, una altra gran fortuna que té el seu origen sota l’aixopluc del franquisme.

Damià Amorós Albareda

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close