Exposicions

La galeria Gotshland i Els Quatre Gats

Al carrer Consell de Cent sempre se l’ha considerat com l’epicentre del galerisme a Barcelona, però malauradament aquests darrers anys ha anat perdent protagonisme, ja que sales de reconegut prestigi han desaparegut paulatinament o s’han traslladat a altres indrets de la ciutat, com per exemple René Metràs, Senda i Carles Taché . Encara que també és cert que Joan Gaspar ha reobert en un altre espai i Art Petritxol s’hi ha incorporat. Per tant, podríem afirmar que Eude, Mayoral, Toni Tàpies, Àmbit i Gothsland  formen part del nucli de galeries que s’ha mantingut fidels a Consell de Cent.

Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat
Galeria Gotshland. Barcelona.
Fins al 28 de febrer de 2020 

Per això, quan veiem que una galeria compleix més de quatre dècades d’existència –l’any passat va celebrar els 40 anys amb  una mostra dedicada a Ramon Casas-, sempre és motiu de satisfacció. I si afegim  que les  seves exposicions són d’una gran qualitat, amb edició de catàlegs o llibres que serveixen com a referència històrica, això indica que la seva trajectòria és l’adequada,  sobretot perquè aposta per una època on l’art català té un pes important com són el tombant del segle  XIX al XX, amb l’esplendor del  modernisme. És evident que requereix un gran esforç de recerca aconseguir aquests resultats, el que permet que les exposicions estiguin ideades i conceptualitzades com si és tractés d’un museu. Ve a ser una versió reduïda del Museu del Modernisme de Barcelona que es troba a pocs metres de la galeria i del que també són responsables la família Pinós. El fet de semblar més un museu que una galeria d’art, però en un espai més petit, íntim i proper, provoca que el visitant  tingui la sensació de trobar-s’hi més còmode.

Santiago Rusiñol Claraso: Enric Clarasó al seu taller. 1889.

El seu director Gabriel Pinós ha volgut combinar les exposicions amb l’edició d’un llibre que aporti algunes novetats a la pròpia mostra, fet que comporta que qualsevol projecte que es posi en marxa requereixi molt de temps, com ja ho hem pogut comprovar en exposicions anteriors, com per exemple la mencionada de Ramon Casas, o bé de la de Joan Cardona, pintor que no ha tingut el reconeixement que li pertoca per la seva qualitat, però que gràcies a Pinós se l’ha pogut recuperar.

Ara a la Gotshland es pot contemplar l’exposició Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat, on a través d’un  centenar d’obres el públic podrà comprovar una part de la vida, història i època d’un lloc tan emblemàtic del modernisme com va ser “Els Quatre Gats”, tot i que només va tenir una breu existència, concretament des del 1897 fins el 1903, si bé va tenir una gran influència en la vida cultural de la ciutat, degut a que s’hi congregaven no tan sols els artistes, sinó també escriptors, poetes i altres col·lectius que, en molts casos, mostraven criteris diferents, generant apassionants debats.

Per poder acollir totes les peces ha estat necessari obrir un dels espais de la galeria que es mantenia tancat, situat a la primera planta, i que feia 30 anys que no s’obria al públic. En total hi ha 250 m2 d’espai expositiu. Aquest projecte de caràcter museístic és el resultat, segons Gabriel Pinós, “d’un treball profund i acurat de recerca i d’investigació durant anys i que ha comptat amb la col·laboració de molts experts/es i historiadors/es que treballen per preservar el llegat dels artistes més destacats del modernisme”. Les 115 obres es reparteixen entre pintures, escultures, dibuixos, cartells i mobiliari. També cal destacar que hi ha algunes obres inèdites que fins ara no s’havien pogut veure i que procedeixen de col·leccions privades.

Ramon Casas. Retrat de Pere Romeu. 1900.

La idea de l’exposició és posar en context les obres i l’ambient de l’època, tal com es pot comprovar a l’inici del recorregut, on en una de les parets hi trobem un dibuix original de Ramon Casas en que apareix el seu amic Pere Romeu, flanquejat per dues pintures del mateix autor on veiem a la jove Júlia Peraire, la seva model habitual, que més tard seria la seva musa i amant i amb qui es va casar  el 1922. Júlia apareix en un centenar d’obres   de Ramon Casas. En el catàleg raonat, Gabriel Pinós la situa al mateix nivell de “les grans muses de l’art internacional, com: Saskia per a Rembrandt, Aline per a Ramiundo de Madrazo, o Gala per a Dalí”.

Les obres inèdites corresponen a dos retrats de Ricard Opisso, un d’ells del poeta i pintor Carles Casagemas –és un dibuix a llapis de 1899-, que es va suïcidar quan només tenia 20 anys, i que també  va ser amic de Picasso. L’altre és l’últim retrat en vida d’Antoni Gaudí després de l’atropellament pel tramvia, quan ja estava a l’hospital, i que va ser publicat al diari propietat d’Acció Catalana  La Publicitat. És un dibuix al carbonet del 1926, titulat Gaudí agonizando. Una altra obra inèdita és el retrat de Vicente Bosch i Grau, propietari de la fàbrica Anís del Mono realitzat per Ramon Casas. També cal destacar el dibuix original del primer cartell en carbonet sobre paper d’”Els Quatre Gats” de Casas, on es veu a Pere Romeu propietari del local, publicat a les revistes Pel i Ploma, l’any 1900 i al nº 1 d’Arte Joven, un any més tard. Hi ha una peça que no havíem vist mai, com és una aquarel·la sobre transparència –que s’exposa il·luminada, ja que no seria possible veure-la bé- de Gaudi jove  mentre està dibuixant, feta per Opisso  cap al 1900.

Ricard Opisso Sala: Carles Casagemas. 1899.

De totes les obres que s’exhibeixen, el protagonisme l’adquireixen Ramon Casas, amb 25 peces, i Ricard Opisso amb 12, entre pintures i dibuixos. També hi ha una obra que recull 25 rajoles decorades a mà que fan referència als oficis del mateix Casas, titulada Avanços (1903). Tanmateix, hi ha peces dels pintors Joan Cardona, Xavier Gosé, Lluís Graner, Eliseu Meifrén, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla i Antoni Utrillo, entre altres. L’oli Enric Clarasó en su taller (1899) de Rusiñol és la peça més cara de l’exposició, que ja s’havia mostrat anteriorment amb motiu dels 40 anys de la galeria. Quant a Graner, l’oli Personatge a la taverna (1898) trenca amb el “glamour” de la vida burgesa de París, tal com ho veiem en altres obres, el que demostra que la sensació de solitud i pobresa també era present a la capital francesa.

Ricard Opisso Sala: Autoretrat. 1899.

El cartellisme està representat per creadors com Adrià Gual, amb Orfeó Català (1904);  Alexandre Riquer, amb Fábrica de lustre, cremas y betunes de S. Ricart;  Joan Cardona, amb Rambler Cycles (1901); Ramon Casas, amb Antiquarium artium barcinonensis (1902), que ja es va poder contemplar l’any passat a l’exposició que li va dedicar la galeria, i Aleardo Villa, amb Los cigarrillos París son los mejores (1901). El mobiliari ocupa una part important de l’exposició, amb uns magnífics exemples modernistes, com són un paraigüer i una vitrina de Joan Busquets o un banc-escó de Gaspar Homar. L’escultura també aporta una sèrie d’artistes de renom dins del mateix corrent, com és el bust de bronze de Miquel Blay, titulat Margheritina (1982), el bronze Nu de Josep Clarà, dues terracotes de Pablo Gargallo, amb el títol de Maternitat (1894) i Figura femenina (1903). De Josep Llimona destaca  l’estuc policromat Nu i el marbre Maternitat (1915) i, finalment, de Dannecher, seguidor, el marbre blanc sobre marbre negre Ariadna sobre una pantera.

Més endavant, es presentarà el primer llibre dedicat totalment a Els Quatre Gats, on han col·laborat experts d’aquella època, cas de l’actual presidenta del CONCA i exdirectora dels museus de Sitges, Vinyet Panyella,  els doctors en Història de l’Art: Juan Carlos Bejarano, Sebastià Sánchez i Pau Medrano, i el propi Gabriel Pinós. En definitiva, aquesta exposició aporta nous coneixements del modernisme català i permet alhora que el puguem entendre millor en el seu context històric.

Ramon Casalé Soler

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).
Ramon Casalé Soler

Ramon Casalé Soler: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca