Llibres

La gran novel·la (gràfica) sobre Barcelona

‘La ciudad de los prodigios’, de Claudio Stassi, ‘Victus’, de Carles Santamaria i Cesc F. Dalmases i els ‘Carvalho’ d’Hernán Migoya i Bartolomé Seguí són algunes recents adaptacions al còmic de grans novel·les ambientades a Barcelona, una ciutat retratada en moltes vinyetes.

Potser sigui pel fet que Barcelona hagi estat un potent epicentre de la indústria editorial del còmic -el fet que s’hi celebri un dels salons especializats més importants d’Europa no és casualitat- i que la ciutat hagi acollit una gran quantitat d’autors (foranis inclosos), però el cert és que els paisatges barcelonins han estat un escenari recurrent en la historieta dels gèneres més diversos.

Encara que no s’esmenti de manera explícita, ningú dubte que La familia Ulises, de Bejenam, fos una fidel caricatura d’una típica família barcelona de classe mitjana del franquisme. Rambla arriba, Rambla abajo és l’explícit títol d’una de les sèries d’inspiració autobiogràfica del madrileny Carlos Giménez, que va viure molts anys a Barcelona. I, com a meca que fou de determinada contracultura, Barcelona va ser el teló de fons de bona part de la historieta underground de la Transició, amb obres com Fuga en la Modelo, de Gallardo y Mediavilla, o Anarcoma, de Nazario.

L’única visita de Sherlock Holmes de què hi ha constància ha estat a les vinyetes de  Sherlock Holmes y la conspiración de Barcelona, de Sergio Palomino i Jordi Palomé, ambientada en el convuls canvi de segle, una època en la qual transcorren una de les primeres sèries de l’actual dibuixant de Corto Maltés, Rubén Pellejero –Historias de una Barcelona- i la més recent La Vampira de Barcelona, de Miguel Ángel Parra, Iván Ledesma i Jandro González, que recrea la llegenda negra de la Mala Dona Enriqueta Martí, tractada també per la literatura, el teatre i, més recentment, el cinema.

Si l’arquitecte modernista Antoni Gaudí és una de les icones més reconegudes de la ciutat internacionalment, no és estrany que el còmic s’hagi fixat en la seva figura; per exemple, en el thriller històric Els fantasmes de Gaudí, del guionista El Torres i el dibuixant Jesus Alonso Iglesias. També hi ha hagut Barcelones distòpiques, com la de Color Café, d’Alfonso López i Pepe Gálvez.

Als anys vuitanta, el mateix Indiana Jones va veure com una de les seves aventures de paper transcorrien en una absurda Barcelona d’aire entre andalús i mexicà. I una entrega d’un dels superherois més llegendaris ha estat Batman a Barcelona, de Mark Waid i Diego Olmos.

En els darrers temps, ha anat fent fortuna una tendència: la d’adaptar al llenguatge del còmic algunes emblemàtiques novel·les d’autors de contrastat prestigi literari que resulten especialment representatives de diferents etapes de la història de la ciutat.

Pàgina de l’adaptació de ‘Victus’, de Carles Santamaria i Cesc F. Dalmases

Per exemple, la monumental Victus d’Albert Sánchez Piñol -centrada en el setge del 1714- ha estat adaptada en els tres volums Veni, Vidi i Victus (Norma Editorial) escrits per Carles Santamaria, dibuixats per Cesc F. Dalmases i acolorits per Marc Sintes, Xavi Casal i Juancho Vélez. Es tracta d’una obra ambiciosa que exhibeix alè èpic i fa gala d’una exhaustiva documentació per situar-se en la gran tradició del còmic històric europeu representada per autors com Hermann, Juillard, Yslaire o Bourgeon.

A l’espera que arribi Los mares del sur, Tatuaje i La soledad del mánager (Norma Editorial) són, fins el moment, els dos volums en què el guionista Hernán Migoya i el dibuixant Bartolomé Seguí han portat al còmic les novel·les negres de l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán protagonitzades pel detectiu privat Pepe Carvalho.  Objecte de diferents adaptacions al cinema i la televisió, el cínic Carvalho ja havia estat portat al còmic per Alfonso Font, autor de Taxi, una altra sèrie policíaca ambientada a Barcelona.

Pàgina del còmic ‘La soledad del mánager’, d’Hernán Migoya i Bartolomé Seguí.

En aquestes dues obres, el sarcasme dels diàlegs de Migoya i la vigorosa reconstrucció gràfica dels primers temps de la democràcia de Seguí aconsegueixen un contundent fresc sobre uns temps dominats per una corrupció política i moral que és legítim sospitar que projecta la seva ombra sobre l’actualitat.

Pàgina del còmic ‘La soledad del mánager’, d’Hernán Migoya i Bartolomé Seguí.

La darrera mostra d’aquesta línia d’adaptacions literàries es creua amb una altra tendència dels darrers temps: la versió en format còmic -habitualment amb una notable dignitat- d’alguns best-seller i long-seller per part de la mateixa editorial que en té els drets, per tal d’explotar-ne la seva popularitat entre diversos públics i en diverses disciplines.

És el que ha passat amb els còmics basats en la Trilogia del Baztán de Dolores Redondo, en Soldados de Salamina de Javier Cercas o en Patria de Fernando Aramburu, totes elles portades també al cinema o la televisió. I, ara, amb La ciudad de los prodigios (Planeta Còmic), a partir del llibre d’Eduardo Mendoza.

Portada de la novel·la gràfica ‘La ciudad de los prodigios’, de Claudio Stassi.

Un cop descartada la seva idea original d’adaptar L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, el dibuixant italià Claudio Stassi ha assumit el difícil repte d’adaptar aquest clàssic modern de la literatura castellana que mostra -des dels ulls de l’antheroic arribista Onofre Bouvila- l’evolució de Barcelona en l’agitat període situat entre l’Exposició Universal del 1888 i la del 1929.

Pàgina de la novel·la gràfica ‘La ciudad de los prodigios’, de Claudio Stassi.

Beneïda per Eduardo Mendoza, la novel·la gràfica La ciudad de los prodigios –que gràficament destaca per un registre ocre gairebé monocrom que evoca de manera eficaç les fotografies de l’època- posa l’accent en els aspectes de l’original més propers a la sèrie negra. Stassi és l’autor de Por eso me llamo Giovanni, basat en la història del jutge Falcone (assassinat per la màfia), i aquest nou còmic seu no és aliè a la influència de referents audiovisuals sobre el crim organitzat com la trilogia d’El padrí, Érase una vez en America o la sèrie Peaky Blinders.

Xavier Roca
Seguiu-lo a:
Xavier Roca: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close