Cinema

La insuportable incertesa de la música i les arts escèniques

Salvant les diferències, el sector de la cultura, sobretot aquell que està lligat a la presència de públic, al frec humà, pateix una incertesa similar a la que la pandèmia està provocant en activitats com l’hostaleria, el turisme o l’esport d’elit. La situació a què s’enfronten les arts escèniques i la música és veritablement complexa i enverinada, però la cèlebre desescalada obri algunes finestres a l’esperança en un futur pròxim.

L’activitat cultural està contra les cordes, ha de moure’s en uns paràmetres molt complicats de gestionar a curt i mitjà termini. I l’anunciada i condicionada desescalada i les seues limitacions, sobretot pel que fa a l’aforament, la presència en sala d’un màxim de 50 persones, un terç de la capacitat, en una fase avançada, o la celebració d’actes a l’aire lliure amb un màxim de 800 persones, introdueixen més incògnites que certeses.

El passat 7 d’abril, desenes d’associacions d’àmbit estatal presentaven al Ministeri de Cultura un informe sobre l’impacte de la COVID-19 en les arts escèniques i la música, un sector que mou 155.000 actuacions, uns 1.000 milions d’euros i un volum de professionals de la creació i la producció al voltant de les 300.000 persones. Sectors que, com “en la resta del món desenvolupat”, estan molt intervinguts “pels recursos públics posats en joc perquè seria impossible tenir un sector robust si això no fora així”.

L’informe, que avaluava que entre març i maig s’anaven a suspendre unes 30.000 actuacions, amb pèrdues de 130 milions d’euros, s’acompanyava de 52 mesures “extraordinàries”. Peticions a l’Administració central que abastaven des de l’aclariment “urgent” del concepte de “força major en contractes públics i les seues conseqüències”, reformes legislatives i laborals adaptades al sector -com ara prestació d’atur per als treballadors de la cultura que han vist anul·lades les seues actuacions-, ajornament de quotes de la Seguretat Social d’abril al final de l’estat d’alarma, provisions de fons i execució pressupostària per part de l’Estat, augment de subvencions, reduccions d’impostos i taxes o un pla de rellançament de l’activitat, entre més.

Aquestes eren peticions anteriors al detall per part de Pedro Sánchez de la desescalada. La inseguretat, amb tot, és la mateixa. L’autora i programadora teatral Aina Tur confessa que “estem aprenent a gestionar la incertesa”. “No estàvem preparats per a això, per al fet que els artistes no es puguen trobar amb el públic”, diu, però llança un missatge constructiu: “S’han de trobar fórmules. La feina dels gestors és veure quines oportunitats ens brinda la situació i canviar la manera de fer teatre, temporalment i amb totes les mesures de seguretat”, diu la programadora de la Sala Beckett i membre del consell assessor del Centre Dramàtic Nacional. Tur, amb tot, insisteix que totes les opinions de l’entrevista amb EL TEMPS són a títol personal.

Jordi Savall en una actuació recent.

En línia amb un article publicat per Andreu Gomila en EL TEMPS DE LES ARTS, “L’espectacle ha de continuar”, que instava el sector teatral a obrir finestres per reprendre l’activitat, com ara l’exhibició en línia i el cobrament per drets de reproducció, Tur opina que “el teatre no pot parar”. L’autora assegura estar immersa en el procés de buscar aquestes fórmules, tot i que avança que una de les solucions és “prendre l’espai públic, els carrers, les places i els balcons”. “Estem passant moments difícils com a societat i com a individus. I hi ha una part de la salut que és important i en la qual les arts tenen un paper per atendre l’ànima i els esperits. Hauríem de fer el possible per continuar”, rebla.

Per fer això, tanmateix, “el compromís de les administracions públiques és fonamental”, assenyala remetent-nos al document citat adés amb la cinquantena de propostes dirigides al Govern estatal. Amb tot, Tur insisteix que cal parar atenció “als processos creatius”. “S’ha de pressionar perquè les administracions públiques cuidin el talent, la creació”, sosté. Pel que fa a les limitacions d’aforament, Tur pensa que “s’ha d’estudiar molt. Hi ha moltes sales petites, d’aforament limitat, que si es redueix l’entrada de públic en un terç no és viable, seria la ruïna”, assenyala.

L’entrevista es produeix abans que el Govern apostara per limitar l’aforament a un terç. El canvi de preposició (a per en) és important, en aquest cas. Comptat i debatut, les limitacions no tenen el vistiplau del sector: en el document fet arribar al Ministeri per desenes de col·lectius de l’àmbit de les arts escèniques i la música de tot l’Estat, els afectats diuen no considerar viable “cap tipus de reducció d’aforament en les activitats de pública concurrència de teatres, sales de concerts i carpes de circ, ja que les converteix automàticament en insostenibles i estigmatitza la nostra activitat com a ‘contagiosa’”. L’alternativa és que “fins que no es puga recuperar l’activitat al 100% del seu rendiment, la situació haurà de ser considerada com a causa de força major, de manera que les mesures d’ajuda laborals, socials i fiscals han de continuar vigents”.

La Traviata dirigida per Paco Zarzoso per al festival de Peralada
La Traviata dirigida per Paco Zarzoso per al festival de Peralada.

Pèrdues milionàries en la música

Luis Óscar García, president de l’Associació de Promotors de la Comunitat Valenciana (MusicaProCV), ja dona per perdut l’estiu. Amb les conseqüències directes que això provoca. “Qualsevol festival o actuació forta estiuenca té al mes de març una despesa del 30 o el 40 per cent del seu pressupost. Això vol dir uns 200.000 euros d’un festival amb 500.000 de pressupost”, assegura. Iniciatives que necessiten un nombre d’assistents per ser rendibles incompatible amb la distància social. García posa com a exemple que una gran actuació prevista per a 15.000 persones necessita almenys 10.000 “per cobrir les despeses”. Amb un problema afegit: part de la despesa que comentava el promotor prové de les entrades comprades de manera avançada i que cal tornar als compradors en cas de cancel·lació.

Per a les empreses, la solució ideal és que els compradors guarden les entrades per a quan es puguen fer les actuacions, però molta gent demana el reemborsament. I per tornar aquestes quantitats, un tema bàsic per conservar la credibilitat de les empreses, els promotors demanen que es declare la “causa de força major” i s’amplien els terminis. Alhora, demanen l’allargament en el temps dels ERTO i subsidis per als autònoms.

Al País Valencià, segons els càlculs de MusicaProCV, fins al 30 d’abril hi ha hagut pèrdues de 8,5 milions d’euros. Fins al 15 de setembre, si se segueix així, el forat podria arribar als 55 milions d’euros. Parlem de festivals massius com l’Arenal Sound o el FIB. O d’actuacions per a grans audiències com les de Foo Fighters, Vetusta Morla o Izal. No cal dir que a Catalunya hi ha una situació igualment fumuda: la pandèmia ha arramblat amb festivals com Cap Roig, Primavera Sound o actuacions tan importants com la de Paul McCartney o Iron Maiden a l’Estadi Olímpic. Entre moltes més.

El problema laboral general és de gran abast: García explica que el personal fix de les empreses es pot acollir als expedients temporals, però queden fora els tècnics i el personal de suport addicional que estava previst de contractar. “Són persones a les quals donem d’alta per als ‘bolos’ i que no tindran subsidi, ni expedient temporal ni res”, es lamenta. “El que necessita el sector és que les administracions el rescati. I després, que ens ajuden. Perquè quan es puga obrir, potser nosaltres ja no estarem”.

L’equilibri entre salut i represa de l’activitat és un dilema difícil de resoldre en molts sectors, com s’està veient a propòsit de la desescalada. Però els professionals demanen prudència. Fa uns dies, Juli Guiu, director del festival Cap Roig, criticava en El Periódico les insinuacions de l’assessor del govern, Oriol Mitjà, quan va dir que els concerts en viu podrien tardar dos anys en tornar-hi. “Han d’adonar-se que aquestes notícies llançades a l’aire poden fer molt de mal”, va criticar Guiu.

Víctimes col·laterals

S’ha suggerit adés, però les arts escèniques i la música són indústries que no sols ocupen artistes i promotors sinó que generen un important moviment econòmic al seu voltant, com ara la gran quantitat d’empreses que es dediquen al lloguer, instal·lació i venda d’equips de sonorització i il·luminació. Per a esdeveniments culturals, però també per a congressos i altre tipus d’activitats.

Són importants i volen que la seua problemàtica també siga atesa per les administracions: fa uns dies, les associacions empresarials d’aquest sector difícil d’ubicar —moltes empreses estan absurdament vinculades al conveni col·lectiu del metall— llançaven un manifest en el qual advertien que des de l’arribada de la COVID-19 han patit un 100% de cancel·lacions. Amb una primera estocada crucial que va ser la cancel·lació del Mobile World Congress. En aquest manifest feien reivindicacions compartides per molts sectors, com ara el manteniment dels ERTO per causa de força major mentre no puguen reprendre amb normalitat les activitats, l’ajornament de les obligacions tributàries o facilitats en matèria fiscal, laboral i d’accés al crèdit. Peticions molt en la línia d’uns altres sectors.

Ens atenen per videoconferència Joan Carles Martín i Pere Albiñana, de l’Associació de Professionals de l’Audiovisual de Catalunya (APAC). “Amb el Mobile, tot es va parar, es van deixar de fer activitats com congressos de medicina i infermeria. Les empreses del nostre sector que treballen en aquest camp van perdre la temporada”, apunta Albiñana. Després va venir tota la resta de cancel·lacions, com ara la de les festes majors, un univers que mou molta economia. “Nosaltres som els que estem entre bambolines, vestits de negre. No se’ns veu i volem continuar així, però la gent no s’adona de tot el que hi ha al voltant d’un espectacle”, afegeix.

La preocupació ara mateix és “salvar les empreses”. I encara que no estan fets els càlculs de la gent que es pot quedar pel camí, adverteixen que ja hi ha empreses en concurs de creditors. “Els crèdits ICO no arriben a tothom, el que volem són solucions reals”, intervé Albiñana. “Ens hem de plantejar quin nivell d’endeutament podem suportar per salvar l’empresa. S’han de fer equilibris perquè el rellotge de la despesa continua corrent. Tot i els ERTOs, hi ha els lloguers, l’aigua, el telèfon…”, complementa Martín.

Ambdós, a més, anoten les fortes inversions tecnològiques que requereix el seu ram per estar a l’última, endeutament al qual ara no es pot donar resposta. “Nosaltres mateixos vam fer una inversió fa poc en un equip d’il·luminació nou comprat en Alemanya i que em va arribar al febrer. Encara no l’hem gastat”, explica Martín. “La caducitat dels nostres equips és gran, has de rotar-los cada 3 o 5 anys”, afegeix Albiñana.

“Hi ha una cosa clara: fins que no hi hagi una vacuna, estarem com fins ara. I caldrà pregar perquè no hi hagi un rebrot. La incertesa és brutal”, conclou Albiñana, qui ha fet el plantejament de tornar a l’activitat coincidint amb el Mobile del 2021. Altres empreses tenen algunes expectatives més properes. “Jo treballo més per a les administracions locals. I a la que puguin es començarà a fer activitats de petit format. Ja se’ns està reclamant per fer coses que es puguin fer al carrer, a Barcelona i a unes altres localitats. Amb diferents formats. Això és el que s’està coent”, assenyala Martín. Un moviment de retorn a l’activitat, en condicions molt limitades, que concorda amb el que explicava Aina Tur.

Una manera d’anar sortint d’aquesta incertesa insostenible. D’un sector que, com recorda Albiñana, viu “del contacte de la gent”.

Xavier Aliaga

Articles relacionats amb Associació de Professionals de l’Audiovisual de Catalunya

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca