Exposicions

La lascívia del Picasso crepuscular

La Fundació Bancaixa de València mostra dos centenars de gravats de Pablo Picasso pertanyents a l’època creativa tardana, amb la sensualitat i el desig en el centre de l’operatiu creatiu. Una mirada irònica del geni, entre el joc i la lascívia. Entre la bellesa i la lletjor sòrdida.

Picasso. Models del desig
Fundació Bancaixa. València
Fins al 1 de març del 2020

Hi ha quelcom de pudorós en el títol amb què la Fundació Bancaixa ha batejat la nova mostra dedicada per la institució a un dels grans genis de la pintura, “Picasso. Models del desig”. La paraula desig actua ací com una mena de concepte totalitzador, inapel·lable com a resum. Amb tot, el visitant que s’enfronta sense context a l’exposició trobarà un tractament de la sexualitat més descarnat i explícit del que puga fer sospitar l’enunciat relativament asèptic.

Picasso la seva òliva. Antibes, 1946. Imatge: Michael Sima.

Una representació sense obturador del cos de la dona, de vegades cosificat i deformat, de l’acte sexual hiperbòlic, vulgar, ubicat sovint en l’ambient sòrdid dels bordells però també en uns altres contextos insospitats, desplegant una creativitat desbordant. Amb la figura recurrent de l’observador, del voyeur, que mira sense intervenir, com una mena de metàfora autoreferencial. Obres amb puntuals concessions a una certa manera de bellesa i harmonia. Composicions que conviden a una mirada reposada, a seguir i resseguir les línies del dibuix per anar descobrint la multiplicitat de detalls, dels més evidents als menys obvis.

Aquest és l’eix principal de l’exposició inaugurada fa uns dies de 228 obres pertanyents a la molt complida col·lecció picassiana de la Fundació Bancaixa. Peces, la majoria, que formen part de l’obra realitzada en el tram final de la vida de Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, 1973). Una mostra complementada amb 35 fotografies que mostren l’artista entre els anys 1944 i 1969 procedents dels fons del Museu Picasso de Barcelona. L’exposició, que es podrà veure fins a l’1 de març del 2020, ha estat comissariada per Fernando de Castro, filòsof i crític d’art autor d’un text molt suggeridor per al catàleg, encara en fase de producció.

Imatge de sala de l’exposició “Picasso. Models del desig” a la Fundació Bancaixa de València.

A diferència de la polièdrica i espectacular darrera mostra que la Fundació Bancaixa va dedicar a Picasso, L’alegria de viure, en la qual la pintura amb diferents motius i intencions estètiques es llançava als ulls dels espectadors, Models del desig demana la participació del visitant, que ha d’entrar en context, ha de penetrar en el relat implícit de l’obra, per extraure tot el suc d’allò que s’ofereix a la mirada.

La presència del color en aquesta ocasió és anecdòtica, limitada a la sèrie de gravats en aiguatinta Els fumadors (1964), una rara avis temàtica i cromàtica en el conjunt de l’exposició. També hi ha la sèrie completa Retrat de família (1961-1962) i les esmentades fotografies, obra de David Douglas Duncan, André Villers, Jacquelin Roque, Robert Capa, Edward Quinn, Michel Sima, Lucien Clergue i Roberto Otero. Imatges que mostren Picasso en molts diferents vessants, entre la solemnitat del geni mans a l’obra i l’actitud bufonesca. Com a complement, la mostra inclou tres extractes de diferents filmacions que permeten veure Picasso embrancat en el procés creatiu.

En tot cas, el vòrtex temàtic i estètic de l’exposició està en la producció desfermada per a paper que Picasso va desenvolupar en les sèries Suite 347, de l’any 1968, i Suite 156, feta entre 1970 i 1972, en el crepuscle de la seua existència. Obra paradoxalment obscena i agitadora, afrontada per un octogenari i nonagenari amb pulsions i obsessions venèries aparentment jovenívoles. Tot i que la consciència de l’edat és present amb l’element recurrent de la figura del que mira.

Imatge de sala de l’exposició “Picasso. Models del desig” a la Fundació Bancaixa de València.

Un d’aquests observadors és el pintor Edgar Degas. Picasso considerava els monotips com el millor de la seua obra. Però, a més de cafès i ballarines, Degas ensenyava també els bordells, excusa perquè Picasso, en el deliri lúbric que va suposar les llargues sèries dedicades a mostrar el sexe i les seues manifestacions, ubique l’artista francès en les composicions, fent companyia a les prostitutes. Degas serà un dels personatges d’un món delirant i fascinant amb espai per a arlequins, guerrers, celestines o mosqueters inserits en escenes de tot tipus, des de la mitologia al circ.

Un desplegament també molt polivalent pel que fa a la representació de la dona, que oscil·la entre la femella desitjable de pits turgents i rostre bell segons el cànon picassià —com una referència llunyana a Les senyoretes d’Avinyó—, que ensenya els seus encants de maneres acrobàtiques i impossibles, i la tendència cap a la lletjor i el grotesc. Dibuixos que no ensucren la sordidesa del prostíbul, patètics, que generen una certa incomoditat en l’espectador. No tant per la temàtica com per la manera hiperbòlica de la representació, amb pubis de mata exageradament gran i genitals, mamelles, culs i rostres deformats. Molt més pertorbadors que els acoblaments explícits que podem trobar en la sèrie Rafael i la Fornarina, homenatge irreverent al mestre italià mostrant-lo en escaramusses sexuals amb la jove que li va servir de model per a un dels seus quadres més cèlebres.

Una manera, tal vegada, de riure’s d’ell mateix. De l’ancià artista encara hiperactiu i lasciu que, amb un sentit de l’humor singular, mostra les diferents manifestacions (models) del paradís perdut.13

Xavier Aliaga

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca