«La llibertat guiant el poble» d’Eugène Delacroix

Didàctica de l'Art

De vegades els artistes utilitzen l’art com a instrument de lluita. Ho va fer Pablo Picasso amb el «Guernika» o Pau Casals tocant el seu violoncel per la pau. També Eugène Delacroix és un dels grans artistes que fa homenatge, en aquest cas, a la lluita per la llibertat i per la pàtria. L’obra que presentem avui n’és el màxim exponent.

Com es pot contribuir a la causa si no és des de les barricades? La necessitat que porta l’artista a crear una obra transcendent té a veure amb els sentiments que experimenta quan viu la situació que l’inspira.

Fragment d’un retrat de Delacroix per Felix Nadar realitzat el 1858.

Delacroix es va imbuir en la revolució al carrer, passejant amb el seu amic Alexandre Dumas. Va trobar la inspiració en el sentiment patriòtic que va experimentar en veure la bandera francesa voleiant sobre Notre-Dame. Escrigué una carta al seu germà dient-li «ja que no he pogut lluitar pel meu poble, almenys pintaré per a ell».

El resultat final posaria en evidència el grau de compromís que experimentà i seria també un homenatge personal al llegat de la insurrecció popular de juliol de 1830 que donaria pas a un nou monarca, Lluís Felip I d’Orleans més allunyat dels excessos del poder anterior.

1

A primer cop d’ull hi ha una figura que destaca per sobre de les altres. És la representació d’una dona del poble amb la roba mig trencada mostrant els seus pits i al cap el barret frigi com una representació al·legòrica de la llibertat i de la victòria. A la mà esquerra un fusell amb baioneta perquè tot i el seu aspecte mític es tracta d’una dona moderna. A la dreta la bandera francesa que oneja al vent com una flama. Braços alçats que fan voleiar l’ensenya tot recordant la imatge de Notre-Dame que tant el va impactar. Llibertat no estàs sola, qui t’acompanya? És el conjunt del poble de França, ciutadans de totes les classes socials, burgesos, proletaris o pagesos. Tots units perseguint-la.

1

L’escenari on es produeixen aquests fets s’entreveu enmig de la boirina. És un incendi? O una fumera lluminosa sorgida dels canons? L’escena suggereix la metàfora de la burgesia alliberant-se de les tenebres i trobant la llum en un país que emergeix de les cendres. A la dreta entre incendis i canons, apareix la gran ciutat, París, amb les torres de Notre-Dame presidint-la al fons del quadre.

1

Als peus de l’abanderada els caiguts durant la lluita. Il·luminats magistralment destaquen dos soldats al servei del rei Carles X vestits amb l’uniforme de la guàrdia Suïssa i un cavaller que lluita contra la insurrecció donant la pròpia vida.

1

Els joves rebels també participen en la lluita. A la dreta un d’ells armat amb dues pistoles, amb boina de vellut negre i un braç a l’aire imitant la posició d’atac de la mateixa al·legoria de la llibertat que li dóna força i valentia. En la seva disposició sobre el llenç, una figura complementa l’altra.

1

A l’extrem contrari, un altre jove amb els ulls esbatanats porta una llamborda en una mà i una espasa a l’altra. Tot i que està espantat seguirà lluitant perquè el menen l’esperança i la il·lusió.

1

A la dreta, la burgesia representada amb levita i barret de copa, robes poc apropiades per a la batalla, com tampoc no ho és l’arma de canons paral·lels que semblaria més apta per a un dia de caça. Personatge misteriós amb una fesomia que el delata. Mira més enllà de l’obra, transcendint-la, és ell, Delacroix que esdevé actiu protagonista de l’esdeveniment.

1

No hi falta cap representant de la societat. Un obrer industrial vestit amb pantalons, davantal i boina. Porta un sabre amenaçador a la mà i la pistola a la cintura.

1

Hi ha un home, potser ferit que s’aixeca de terra, és un jornaler amb mocador al cap. La jaqueta blava, la camisa blanca que apareix per sota i el mocador vermell de la cintura combinen els colors de la bandera francesa.

1

Un destacament de soldats, estudiants, proletariats, segueixen l’escena, donant una imatge de poble unit.

Un quadre ple de símbols guiat per una dona de perfil grec anomenada llibertat. Un llegat pel futur fruit de vivències, d’emocions, expressió d’un esdeveniment històric i d’un sentiment col·lectiu.

Els sacrificis dels nostres avantpassats esdevenen símbols nacionals fent referència constant a allò que podem aconseguir en la defensa dels nostres ideals. I més enllà de segellar el seu compromís patriòtic Delacroix va crear una obra que es va convertir en la imatge de totes les revolucions europees del segle XIX.

Muntatge gràfic: Xavier Cáliz

Eva Poblador

Dra. en Didàctica del patrimoni. Va estudiar la llicenciatura d’història a la Universitat de Barcelona. De ben jove va inciar la seva activitat professional a les Mines de Gavà. Posteriorment es va incorporar a l’empresa Schola. Didàctica Activa de la qual n’és sòcia. És professora associada a la Facultat d’educació de la Universitat de Barcelona i membre de l’Equip de recerca en Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI) de la UB.
Eva Poblador

Eva Poblador: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca