Clàssica

La música de Cassadó, torna del silenci

El Quartet Altimira recupera i enregistra tres obres del cèlebre violoncel·lista, deixeble de Casals, dues de les quals no estaven localitzades.

Els dies previs al Nadal de 1966 a Madrid feia un fred siberià. No hi havia neu, però els termòmetres havien caigut fins als cinc graus negatius. En aquell gèlid ambient, el matí del mateix dia 24 moria sobtadament, víctima d’un infart de miocardi, qui havia estat un dels més grans violoncel·listes del seu temps, Gaspar Cassadó i Moreu. Dos dies després, el músic era sepultat, en la més estricta intimitat, al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, la ciutat en què havia nascut el 5 d’octubre de 1897.

Es tancava així el cicle vital d’un artista de veritable renom mundial, presència habituals als principals escenaris de concert del segle XX, protagonista de nombroses gires internacionals i compositor de gran talent, autor d’un ampli catàleg que inclou, a més d’obres originals i arranjaments pel seu instrument, concerts, oratoris i música de cambra. Va ser també professor de l’Accademia Chigiana de Siena i de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia.

Fotografia del violoncel·lista Gaspar Cassadó, dedicada a Hans Adler, en el curs d’una gira de concerts per Sud-àfrica, els anys 50.

Malauradament, el fet d’haver viscut bona part de la seva vida a Itàlia va allunyar també el seu nom de la seva terra natal. L’allargada ombra de Pau Casals, de qui va ser important deixeble,  però del qual es va distanciar per diferències ideològiques durant la II Guerra Mundial, van contribuir a fer que la figura de Cassadó no sigui avui tan coneguda pel públic català com pot ser-ho, per exemple, pel de Florència, ciutat que des de 1969 va acollir un concurs internacional de violoncel amb el seu nom.

Per la mateixa raó, l’arribada ara del primer enregistrament mundial dels seus tres quartets de corda —dos d’ells inèdits— pot considerar-se un enriquidor esdeveniment musical. La tasca és obra d’una jove formació igualadina, el Quartet Altimira, que fruit d’una llarga recerca va aconseguir localitzar els dos quartets perduts als arxius d’una universitat japonesa.

Després d’interpretar-los per diferents escenaris al llarg de 2019, el tancament obligat de la pandèmia les va donar la tranquil·litat i el temps necessari per a enregistrar-los. Ara veuen la llum, tant en format digital com físic, sota el segell de l’editorial Tritó, que també prepara l’edició de les partitures. La presentació oficial del disc té lloc el diumenge 17 de gener a la sala de cambra del Palau de la Música Catalana.

Portada del disc del Quartet Altimira dedicat a la integral de quartets de Cassadó.

De Cremona al Japó

“La veritat és que nosaltres no coneixíem els quartets de Cassadó. Va ser l’any 2017, quan estudiàvem a Cremona, buscant  repertori català vam trobar el primer quartet i ens vam assabentar que n’hi havia dos més. De seguida vam començar a indagar, però vam descobrir que no estaven editats i que ningú sabia res”, explica David Andújar, viola de la formació, a la qual també pertanyen Maria Florea (violí), Luis Peña (violí) i Mariona Tuset (cello).

Finalment, la voluntariosa recerca, els va portar fins al musicòleg nord-americà Nathaniel Chaitkin, autor d’una tesi doctoral sobre Cassadó, el qual es va posar sobre la pista de les partitures perdudes. Es trobaven a la Universitat de Tamagawa, Tokio, on havien arribat com a part del fons musical de la pianista japonesa Chieko Hara (1914-2001), esposa i parella artística de Cassadó.

Gaspar Cassadó i la seva dona, la pianista japonesa Chieko Hara, amb qui va formar duo artístic. Cortesia Mònica Pagés.

“No va ser gens fàcil aconseguir les partitures. La universitat ens va posar moltes dificultats i de fet ens demanàvem que anéssim personalment per fotocopiar els documents. El país de la Nintendo no ens podia enviar un PDF”, bromeja Andújar. Per sort, el professor Chaitkin en tenia una còpia i després de convèncer als japonesos, els quartets van arribar des de Cincinnati.

“Ens vam trobar amb una música de molta qualitat. Això no va ser cap sorpresa, però sí el fet que els tres quartets formessin una col·lecció amb un sentit unitari. Partint de la base que l’estil de Cassadó és eclèctic, perquè agafa tots els corrents de la primera meitat del segle XX,  en aquests quartets es percep una evolució. De fet, aquesta és l’única forma musical, a part de les composicions pel seu instrument,  a la que Cassadó va dedicar més d’una obra”, explica Andújar.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Gaspar Cassadó i la seva esposa, Chieko Hara, interpretant la Sonata en La major de Boccherini l’any 1962.

Seixanta minuts de música

Els quartets daten de l’època més productiva del músic. Tots tres van ser escrits a Roma els anys 1927, 1929 i 1933, el mateix període en què va escriure algunes de les seves obres més conegudes, com la Sonata Española per a violoncel i piano (1925), el Piano trio (1929), la Suite per a violoncel sol (1926), i la Rapsòdia Catalana per a orquestra simfònica, que s’estrenà a Nova York el 1928.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
El cèlebre violoncel·lista János Starker interpreta la Suite per a violoncelo sol de Gaspar Cassadó. 

En total, el conjunt suma més de seixanta minuts de música, repartida en onze moviments que deixen traslluir influències de Debussy i Ravel, als quals havia conegut en els bulliciosos cercles  avantguardistes del París de principis del segle XX, havent rebut també classes d’harmonia i composició d’aquest últim.

Segons els comentaris del llibret que acompanya el disc, el Quartet núm.1 es caracteritza per la seva sonoritat espanyola, que en el Quartet núm.2 dóna pas a aires més francesos i centreeuropeus. És el quartet més impressionista del conjunt, que es tanca amb una tercera partitura de caràcter dramàtic i postromàntic, que en el seu darrer moviment, gairebé un gran solo per a violoncel, es percep l’alè inconfusible del Cant dels ocells. “Naturalment, ell fa servir molts més recursos en l’escriptura pel seu instrument, sobretot en el registre agut”, afegeix Luis Peña.

Gaspar Cassadó, en una de les nombroses actuacions que va oferir amb la pianista Alícia de Larrocha, l’any 1958. Cortesia Mònica Pagés.

Aposta pel patrimoni

A més del seu interès musicològic, la recuperació d’aquest patrimoni musical està donant projecció a aquesta jove formació musical, fundada el 2012 i que, en els seus programes, aposta per combinar el repertori clàssic amb obres desconegudes o de nova creació. “Aquesta és una via molt interessant perquè t’ajuda a diferenciar-te d’altres grups”, argumenta Peña.

El problema però, són les dificultats a què habitualment s’enfronten els intèrprets per a dur a terme aquestes recerques. “Hi ha una manca de relació entre el treball que fan els musicòlegs i els intèrprets. Tot això hauria d’estar vinculat amb els arxius digitals, de manera que els musics poguéssim tenir-ne més accés”, opina David Andújar.

Per a la periodista i col·laboradora d’El Temps de les Arts Mònica Pagés, autora del llibre Gaspar Cassadó, la veu del violoncel (Amalgama Edicions, 2000), la troballa dels quartets és tot un esdeveniment. “Gaspar Cassadó no només va ser un gran virtuós del violoncel, sinó també un compositor important. El problema ha estat la diàspora del seu material pel fet d’haver viscut tants anys fora d’Espanya i perquè com que no hi ha família ni una fundació que s’ocupi, ha quedat abandonat a la seva sort”, puntualitza. “I en el cas concret del llegat que hi ha al Japó, ens enfrontem a més a la dificultat de tenir-ne accés perquè aquesta universitat no té un departament de musicologia; és una universitat especialitzada en educació. Per això seria important fer un esforç, fins i tot en l’àmbit diplomàtic, perquè aquest material estigués més a l’abast dels investigadors”, reclama.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close