Arts visuals

La poesia visual de Dolors Sampol

El món cultural de Palma s’ha sentit colpit per la mort inesperada de Dolors Sampol (Palma 1954-2020). Admirada per la seva obra i la vida, sempre elegant, emotiva, tendra i d’una educació exquisida.

A principis de juny publicà desolada al seu Facebook que havien talat la xicranda centenària del jardí del senyor Josep Zaforteza Calvet, que fou el marmessor de Llorenç Villalonga. Aquest arbre era singular com una enorme volta violeta, les llavors i fulles formaven part de molts dels seus quadres, collages i dibuixos creatius. Ella és sentia unida a l’arbre amb una identificació panteista quan el veia des del seu estudi/casa a la Palma antiga. La mort de les flors violàcies presagiava la complicació de la seva salut.

Estudi de Dolors Sampol a Palma.

El dia 23 de juny publicà una peça de cireres a la seva pàgina, i també com feia sovint un quadre d’un pintor japonès. A la plana del Facebook durant anys ens ha instruït en la bellesa d’autors pocs coneguts o peces de Matisse o Schiele descuidades en el normal enteniment. El seu didactisme era sempre ple d’una tendresa intel·lectual modesta i exigent. Dia 28 de juny morí per complicacions d’una malaltia respiratòria.

Dolors Sampol.

Dolors Sampol estudià Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Un cop acabat els estudis es dedicà professionalment a la restauració de peces antigues. Especialment retaules gòtics, que a Mallorca són abundants, però també pintura barroca. D’aquesta feina obtingué un pols únic per dibuixar i pintar. La seva tècnica era sublim, però sense escarafalls, la humilitat li va fer respectar el tema de l’obra pròpia. No fou fins a 1989 que fa la seva primera exposició individual al Casal Balaguer de l’ Ajuntament de Palma. Jo vaig tenir el privilegi d’escriure al catàleg. Ella, gran lectora de literatura i poesia, em premià així per respecte als meus poemes matèrics.

Dolors Sampol-Collage, 1995.

La seva obra es va desenvolupament al llarg d’aquests anys amb tendència a un minimalisme o essencialisme sempre conceptual. Al llarg de tot el procés, els símbols i la generació d’imatges belles i colpidores es fan presents. La seva cultura immensa competia amb la sensibilitat intensa. La recerca en clau pictòrica d’un pensament emotiu que fos com un gest essencial la va acompanyar fins al final.

Comença el 1989 observant, disseccionant els paisatges de les ruïnes de Roma. Juga amb els bruns del fons, fa destacar imatges i pinta els cel de purpurina grisa on es retallen palmeres i columnes.

Dolors Sampol-Patera II, 2002

A partir d’aquest començament d’una manera rigorosa va generant imatges i meditacions aidada per la tècnica prodigiosa. Empra el dibuix a voltes com a notes de dietaris per recordar el vist exterior per fer-ho interior sensible. Ella era capaç de unir collage i dibuix, aferrar una fulla de xicranda i dibuixar-la a la vora, sols el tacte de l’observador és capaç de distingir el dibuix de la forma vegetal autèntica. Especialment als collages genera autèntics poemes visuals o si voleu art conceptual arrelat en les millors fonts.

Dolors Sampol-Nigul, 2013
Dolors Sampol-Nigul, 2013

Jo ara em vull concentrar en unes poques imatges que sempre tenc presents al meu cap. La primera pertany a la sèrie on la roba, els armaris, les pantalles (“biombos”) amb peces tèxtils són objecte d’observació atenta. Una d’aquestes és la tela “Homenatge a Aurelio Torrente”, que fou director de la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma. En ell a la dreta veiem un capell de feltre del qual cauen lletres vermelles demanant el misteri; a la dreta una camisa blanca que penja d’una crossa de fusta colpida per algunes lletres majúscules… És una peça que emociona, un no acaba de definir-ne el sentit… Hi ha un to tal volta de Magritte, però no juga a la sorpresa fàcil, Dolors vol anar més enllà i és més precisa en la definició de la pintura.

Un segon grup de temes tenen a veure amb els peixos i les mans o membres de cossos als quals ha eliminat la pell i en veiem sols la musculatura i l’ossada com a un llibre d’ Anatomia. Són representacions encisadores on veiem la lluita de la mort i la vida, de l’esforç recercant la bellesa. Dins aquest grup cal posar la nadadora del tríptic que busseja sota l’aigua cap el misteri dels dies amb l’esperança del peix que la precedeix.

La tercera estampa que vull recordar és un petit format que fou portada de la revista S’Esclop. Li va posar per nom “Rellotge sense busques” per respecte a la tradició pictòrica i literària. En efecte a qualque quadre on pinta l’estudi, Matisse inclou un rellotge sense busques, que per altra banda és el títol d’una narració de la gran Carson McCullers. Però Sampol hi arriba per pura intuïció pròpia, dibuixa una mà femenina amb un guant elegant del que penja a manera de yo-yo un fil amb el rellotge sense busques. Això és com afegir una pèndola a una pèndola, es produeix un moviment caòtic ens diuen els físics. Aquest caos ontològic és el que ella reivindica, no la placidesa de l’estudi on el temps no compta, no l’angúnia del viure que els dies porten: va més enllà. I atenció estam parlant de dos creadors de primera fila internacional. Sampol amb el temps serà reconeguda d’aquesta manera.

Dolors Sampol-Draps, 2017.

Un quart motiu més dispers té a veure amb la natura. Són les variacions sobre la xicranda, la relació dels estris de pintura i allò pintat. Però també excel·leix amb la instal·lació al Casal Solleric del tema de l’oli; “Llum d’oli” el titulà l’any 2017. En aquesta perfomance inundà l’antic dipòsit d’oli del casal palmesà, feta amb pedra viva ben cisellada pels picapedres, amb fulles i branques d’olivera, amb l’eix de les antigues premses (que és una joia artesana), amb bòtils transparents plens d’oli verdós i lluminós i penjant de fils una espècie d’anells per protegir les ungles de les gallufes, les humils dones que collien les olives amb gran feina i penúria. Destaca a les més humils dones del pla de Mallorca que anaven cap a la Serra dormint en “porxeres” (porxos més o manco arreglats on feien estades de mesos). Aquí reivindica per tant d’una forma subtil i contundent el treball femení, converteix en joia bella el que era un instrument de treball. La bellesa, els colors palpitants, la mirada poètica tenen un sentit precís i adolorit.

Dolors Sampol-Patera IV, 2002.

La consciència i precisió de la feina feta les plasma en un blog quasi enciclopèdic http://www.doloressampol.com/ca-es/. Aquí el lector interessant en trobarà tots els referents d’una obra lluminosa i bella, profunda i agosarada, humil però poderosa.

Jo escric des de l’emoció més intensa, amb llàgrimes als ulls en qualque moment. Però ara més que de l’amiga de bella conversa vull parlar de l’artista sublim. I sé que no m’equivoco gens en dir que l’alegria dels dies farà més gran aquesta obra.

Àngel Terrón Homar
Àngel Terrón Homar: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca