Patrimoni

La resiliència, tema central del Festival d’Educació Sostenible al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí

Malgrat la pandèmia, que tot ho ha trastocat, la cultura aguanta, segueix en marxa i vol créixer. Un bon exemple és la feina que fan des de la Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Uns dies abans de la celebració del FES –Festival d’Educació Sostenible- que acollirà el museu de la Conca de Barberà, hem volgut conversar amb la seva directora, Gemma Carbó, per saber com han passat el confinament, l’estiu i com preparen aquesta nova normalitat.

Gemma Carbó, Directora del Museu de la Vida Rural. EFMR

Com ha viscut el confinament, la pandèmia i com viurà la nova normalitat el MVR?

El confinament ha servit a l’equip del Museu i la Fundació Carulla per reorganitzar- se i fer el salt definitiu al món digital i en línia. No ens hem aturat. Hem adaptat les maneres de treballar a la realitat increïble que hem viscut.

Ens ha servit per adonar-nos de les mancances greus de connectivitat que tenen els entorns rurals i de les noves formes d’exclusió social que això genera. També de la diversitat de solucions tecnològiques i de les infinites possibilitats de la digitalització de les col·leccions que no havíem considerat i que caldrà accelerar a partir d’ara.

La nova normalitat va començar el mes de juny i l’estiu ha estat intens en propostes i activitat amb molta acceptació i participació. Malgrat semblar que tot segueix igual, molts coses han canviat.

Potser la més rellevant és la comprensió que les distàncies són barreres físiques i mentals que ens hem auto-imposat i que ja no tenen sentit al segle XXI. El Museu està ubicat a l’Espluga però pot i ha de dialogar amb el món.

Un dels segments de públic del museu són els escolars; com el museu podrà apropar-s’hi en aquest context?

Vam acabar el curs 2019-2020 amb l’organització dels espais Mutare SOS dedicats a reflexionar sobre el rol dels museus després de la COVID-19 especialment pel que fa a l’educació. Va ser una oportunitat per donar veu a mestres i educadores.

Hem començat el curs 2020-2021 amb una trobada i un diàleg formatiu amb els claustres dels centres més propers. Les propostes pedagògiques per aquest curs són moltes i molt atractives, ja hi estàvem treballant durant el curs anterior. La relació de complicitat amb les escoles de la comarca es manté i la proximitat fa que tot sigui possible garantint plenament la seguretat.

Hem adaptat això sí, alguns dels recursos als entorns digitals i hem imaginat maneres diferents d’interactuar anant als centres o canviant formats de tallers de manera que puguin seguir sent dinàmics i participatius mantenint les distàncies i les normes.

No és senzill i no serà un curs escolar agradable però ens hem posat al servei dels i les mestres per adaptar el que convingui i alhora hem mantingut tots els moments de formació i innovació com els projectes Un museu a l’aula (UMA), el Crit de les Conques (Treballs de recerca de batxillerat), les jornades Apropa amb la xarxa de museus de Tarragona o les aliances amb el Museu Marítim de Barcelona per a la coorganització de les jornades sobre museus i educació, Finalment el FES ha arribat, com?

Ha arribat en el format presencial i virtual que imaginàvem i volíem. La cultura és segura i no ens cansarem de dir-ho. Necessitem la música en directe, els espectacles i propostes artístiques que ens permeten compartir espais i créixer amb els altres.

La participació presencial acotada i respectuosa amb els protocols més estrictes anirà de la mà dels “streamings” i de les xarxes socials. Hi podrà ser tothom qui se senti convidat des d’on vulgui i com vulgui gràcies a la transmissió en directe de tots els actes.

Afortunadament quasi totes i tots els ponents i implicats van respondre positivament al canvi de dates i han pogut adaptar les agendes. Tenim activitats en sales amb aforament limitat i d’altres a l’aire lliure on, seguint amb la tònica d’aquest estiu, podem acollir amb distància i seguretat fins a 100 persones. Ara caldrà que les temperatures ens respectin i siguin prou agradables.

Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. MVR.

Quina és la temàtica d’enguany i per què?

El MVR ha fet de l’educació cultural per la sostenibilitat la seva missió estratègica. El projecte pedagògic concreta aquesta vinculació entre la memòria del món rural, les arts i l’Agenda 2030 d’Objectius pel Desenvolupament Sostenible. El FES és un dels moments importants de l’any en clau educativa. La temàtica específica d’aquest any, com no podia ser d’altra manera, serà la resiliència.

La paraula deriva de resiliens, -ntis, que vol dir saltar enrere, retirar-se o recular. Es fa servir en un sentit tecnològic per parlar de materials resistents al trencament per xoc, però també en un sentit ecològic aplicat a la capacitat d’un ecosistema per retornar a l’estat normal després d’alguna pertorbació. Té una tercera accepció en clau psicològica que defineix la capacitat de l’individu per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per recuperar-se positivament davant les circumstàncies adverses. Aquesta és per a nosaltres la funció de la cultura, la de fer possible treballar aquesta habilitat de manera col·lectiva.

La resiliència està present a l’agenda 2030 en l’objectiu número 11 vinculat a la construcció d’assentaments humans inclusius, segurs, resilients i sostenibles amb fites concretes relatives a la capacitat de planificar de manera participativa els territoris amb iniciatives com per exemple la Carta del Paisatge de la Conca de Barberà a la qual el museu s’hi ha sumat recentment.

És també indicador de resiliència la protecció i salvaguarda del patrimoni cultural i natural que fem especialment els museus com a equipaments culturals arreu del món. Altres indicadors d’assoliment d’aquesta capacitat són l’aprenentatge i actuació davant situacions com les viscudes a l’Espluga amb la riuada l’octubre passat i el temporal Gloria a inicis d’any o davant dels incendis com expliquem a l’exposició Jugar amb Foc i, per descomptat, davant la pandèmia.

L’objectiu 11 també fa referència finalment a la reducció de l’impacte ambiental en l’aire i la gestió dels residus.

En clau pedagògica això implica educar la fortalesa com diu Adela Cortina, no renunciar a la comunitat ni a l’acció grupal i assumir la convivència continuada amb el risc o la gestió d’emocions com la por.

En definitiva, construir la resiliència vol dir fer un canvi en clau cultural, en les nostres prioritats i valors, en les nostres actituds en relació a hàbits adquirits que cal posar en discussió o al contrari, preservar allò que hem definit com a essencial que sens dubte és l’escola i l’educació.

El FES pot ser una nova eina, tot i ser la segona edició per accedir al món educatiu a través del museu?

És un espai de trobada i de reconeixement entre docents, artistes, educadors i educadores socials, el món del lleure, l’aprenentatge al llarg de la vida, els pares i mares o famílies i ciutadania de tot tipus i característiques.

El món educatiu hi trobarà aliats, propostes imaginatives i possibilitats de col·laboració. El món artístic i cultural podrà conèixer de prop als mestres, als pares, als professionals de l’educació i les seves demandes, reptes i necessitats.

Ens agrada pensar en el FES com una reunió d’activistes pel canvi i la transformació educativa i cultural cap a la sostenibilitat.

És festa?

El FES és l’activitat central del MVR que una vegada a l’any, a l’inici del curs escolar, es converteix en el lloc on trobar les referències nacionals i internacionals sobre educació artística i cultural per a la sostenibilitat.

El FES és un festival, un espai festiu, però alhora professional on es reuneixen iniciatives, entitats i propostes educatives – artístiques – culturals entorn la sostenibilitat. Hem volgut fer una proposta híbrida lúdica i festiva, però formativa al mateix temps. No volem entendre l’educació com una acció desvinculada del gaudi, l’experimentació i la vida.

Hi haurà espais més formals de presentacions i converses, d’altres més dinàmics de tallers i activitats, moments de joc i àpats ecològics i per descomptat espectacles, accions teatrals i concerts.

Qui s’ha invitat a la festa?

El llistat és exhaustiu i tothom hi té un paper protagonista, no només els que parlen o presenten. El dia 2 comencem amb Gabi Martínez i el seu canvi de veritat,

seguim amb Daniel Pi i la seva campanya estètica i científica en defensa del transport públic. Hi trobareu també a Daniel Turón presentant a Joanna Macy i la seva proposta d’esperança activa o a Arnau Queralt, president del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible presentant les línies d’acció a Catalunya en clau educativa i de sensibilització.

Ens acompanyen també Lucía Vazquez, que va ser cap del Departament d’Educació del Museu Picasso de Màlaga de 2008 a 2016 des d’on va treballar una proposta educativa que vinculava arts i sostenibilitat. De més a prop, de la comarca de la Llitera ens visiten Merakimú i els seus preciosos projectes artístics per treballar la memòria i repercutir amb art el despoblament rural.

A tot això cal afegir l’espectacle còmplice de Fira Tàrrega: Rawscenography o la proposta de Money for free amb John Fisherman i per descomptat el concert final de Maria Rodés amb l’espectacle Lilith parlant de dones bruixes.

Per què voleu posar en un mateix espai la comunitat educativa i els professionals de les arts i de la cultura?

Perquè com dèiem abans, no entenem l’educació desvinculada de la vida, de l’experiència estètica i científica, de les emocions i el gaudi de la natura. Apostem per una educació 360º com assenyalen els companys de la Fundació Bofill. Una educació intergeneracional i intercultural, social i cívica on tothom hi té una tasca a fer i molt a aportar.

Vivim moments de gran complexitat i cal trencar amb les divisions absurdes entre professionals i persones que comparteixen objectius vitals. Ara més que mai, hem de fer de que l’educació transmeti alegria, confiança i convicció que podem i volem aprendre dels mals moments i revertir determinades situacions. Que som molts i moltes, una tribu, al servei dels infants i joves.

Quin lligam hi ha entre Mutare i el FES?

Mutare és la proposta de la Fundació Carulla per pensar junts com volem la cultura del segle XXI. En el decàleg que va sorgir de la primera gran trobada Mutare, un dels punts fonamentals era el vincle amb l’educació i l’aposta decidida i transversal per la sostenibilitat. El FES és on podem aprofundir en aquestes qüestions i en el cas del FES 2020, presentar els resultats del Mutare SOS (en format en línia) on es va discutir el vincle entre museus i educació davant un curs incert que volem viure com a oportunitat.

Damià Amorós Albareda

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close