Patrimoni

La simbologia del romànic català.

Sant Agustí considerava l’Univers com una alegoria del món diví, intangible, etern i immutable. El temple havia de remetre simbòlicament a la Jerusalem Celestial, la ciutat construïda per Déu que ens descriu l’Apocalipsi (21 1-27), que ha d’aparèixer a la fi dels temps com una “esposa engalanada per a rebre el seu marit”.

Les representacions de Déu com a arquitecte -amb el compàs a la mà – de la iconografia medieval feien al·lusió a la seva tasca com a Cosmocrator, aquell que ordena el món a través de la “mesura perfecta”. Aquesta última es manifesta en el nombre i la geometria, sent el cercle l’al·legoria de la perfecció  -és la única figura geomètrica que manté la simetria- i la eternitat – la seva forma no té principi ni final-. Per aquest motiu el cercle articula la part més sagrada dels temples romànics: els absis.   

Mestre de Taüll. Absis central de Sant Climent de Taüll (cap a 1123) MNAC.

A les esglésies romàniques catalanes, els absis estan ornamentats i dividits en registres: l’ exedra -la part superior i més sagrada- acull majoritàriament la representació de Crist en Majestat (Maiestas Domini), el Déu omnipotent que ha de venir a judicar els vius i els morts a la Segona Parusia. Aquesta iconografia presideix també la majoria de frontals i baldaquins, on Jesús s’inscriu en una mandorla que representa el resplandor diví.  A Sant Climent de Taüll (cap a 1123), el seu cos reposa sobre un arc de Sant Martí –el símbol de l’Aliança entre Déu i els homes després del Diluvi Universal- mentre que els peus descansen sobre la esfera que representa la perfecció de l’Univers creat per Ell. Crist beneeix amb una mà i amb l’altre sosté el Llibre de la Vida,on podem llegir “Ego sum lux mundi” (Jn, 8, 12) (jo sóc la llum del Món). A dreta i esquerra llegim alfa i omega, en al·lusió a la seva presència al principi i la fi de totes les coses (Ap, 22,13). El seu cos està composat amb un notable rigor geomètric, ja que la part inferior forma un trapezi regular i la superior un triangle equilàter, el símbol de la Trinitat. El número tres –que s’associa al triangle pel nombre d’angles que conté- va ser durant l’Edat Mitjana una alegoria de l’ordre, la mesura i la unitat divines, i per aquest motiu ens concentra a la capçalera de les esglésies sigui a través del nombre de finestres, d’absis o d’absidioles així com dels registres a la pintura mural.

Anònim. Taller de la Seu d’Urgell del 1200. Baldaquí de Tost (cap a 1120) MNAC.

Crist en Majestat està envoltat pel Tetramorf (els quatre evangelistes), una representació que prové tant de l’Antic Testament  (Ezequiel, 1 5-14) com de l’Apocalipsi (4,6-9): Sant Joan és simbolitzat per una àguila, animal que contempla el món des de les altures indicant que el seu Evangeli és el més teològic dels quatre. Mateu està representat per un home ja que els seus escrits comencen parlant de la genealogia de Jesús tot subratllant-ne  la naturalesa humana. Donat que els símbols dels evangelistes tenen ales, el de Mateu també pot interpretar-se com un àngel. Sant Marc és un lleó ja que el seu Evangeli comença amb la predicació de Sant Joan Baptista com una “veu que clama al desert”, d’on el lleó és el rei. D’altra banda el tema central dels textos de Marc és la resurrecció, i el lleó era un símbol d’aquesta última. Sant Lluc és un bou ja que el seu text tracta essencialment del sacrifici de Jesús a la Creu i comença fent esment del sacrifici d’un vedell per Zacaries. El tetramorf ha rebut nombroses interpretacions, sent considerat també com un símbol de les fases de la vida de Crist: l’home fa referència a la Encarnació, l’àguila a l’Ascensió, el bou a la Passió i el lleó a la Resurrecció.

Pintures de Santa Maria de Taüll (cap a 1123) MNAC.

En algunes ocasions la visió del Crist apocalíptic és substituïda als absis per la de Maria en Majestat (Maiestas Mariae), que apareix com a Tro de Saviesa (Sedes Sapientie) mostrant el seu Fill, tal com succeeix també a les talles de fusta. A Santa Maria de Taüll (cap a 1123) la Mare de Déu està inscrita en una mandorla i acompanyada pels Reis Mags -vestits amb corona i mantell- que porten les mans cobertes en senyal de respecte sostenint els seus presents. A l’Edat Mitjana simbolitzaven les tres edats de l’home i les tres parts del món conegudes fins llavors (tres continents), manifestant així el reconeixement universal de la vinguda de Crist.

Santa Maria de Taüll  és l’exemple més important d’un interior basilical totalment pintat. Als peus del temple, on el sol es pon, hi ha la representació del Judici Final, que correspòn simbòlicament al sol iustitiae. La part superior està centrada per Crist-Jutge entre la cort celestial, que porta els atributs de la Passió per recordar a l’home el sacrifici del Messies. El registre  inferior presenta la psicòstasi (el pes de les ànimes) on l’arcàngel Miquel mostra la balança que ha de jutjar les ànimes dels morts. Aquesta iconografia és bastant freqüent en les escenes de pintura sobre taula.

Mestre de Boí. Torre i bèstia apocalíptica de Sant Joan de Boí (cap a 1100) MNAC.

Sant Joan de Boí (cap a 1100) també presenta els murs totalment decorats, a través d’un programa iconogràfic que presenta dos nivells: l’univers celestial (sants i benaurats) a la part superior i el món terrenal (simbolitzat pel Bestiari), a l’intradòs dels arcs i parts baixes dels murs. Els animals representen virtuds o vicis i deriven del Fisiòleg (S.II), un llibre que es va anar enriquint considerablement durant el segle XII.Tanca el repertori la representació del Judici Final al mur occidental.

Anna Pou van den Bossche

Llicenciada en Història de l'Art (UB), Màster en Art Contemporani (UB) i Postgrau en Gestió i Direcció de Plataformes culturals (PF). Després de ser becària FPI a la U.B va fundar Àgora Serveis Culturals l'any 2000 i fou professora de l'Institut Cervantes de Munich fins el 2014 mentre col·laborava ambla Bayerischestaatsammlung i impartia formació del professorat a la universitats d'Augsburg i de Nüremberg-Erlangen així com al col·legi de Doctors i Llicenciats en
Filosofia i lletres de Catalunya, a la Universitat de Girona i a l'Escola Rosa Sensat.
Ha realitzat projectes educatius per la Diputació de Barcelona, Fundació Arranz-Bravo, Fundació Vila Casas, Poble Espanyol o Roca Barcelona Gallery entre d'altres. Ha escrit llibres i articles de divulgació, entorn la pedagogia de l'art i la figura de Goya especialment. Actualment és creadora de continguts i presentadora de programes televisius sobre art (TV3 i Betevé), exerceix com a docent a l' Escola d'Història de l'Art de Barcelona -on imparteix classes als Guies Oficials de Catalunya, entre d'altres- i és curadora de l'IDEAL, Centre d'Arts Digitals.
Anna Pou van den Bossche

Anna Pou van den Bossche: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca