Clàssica

La simfònica tarragonina celebra el seu 15 aniversari amb dos concerts que tenen com a solista convidada a la gran pianista portuguesa Maria João Pires

Van néixer poc abans que una virulenta crisi financera enfonsés l’economia espanyola i ara, quinze anys després, i en mig d’una nova catàstrofe d’abast encara més terrible que la primera, tornen a demostrar com la constància i la feina ben feta donen fruits. Sobrevivint a la pandèmia i als seus devastadors efectes pel món cultural, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae fica la cirereta al seu pastís de celebració d’aquests tres lustres d’història amb dos concerts que tenen com a solista convidada a la portuguesa Maria João Pires, una de les pianistes més rellevants i carismàtiques de la història.

No resulta habitual que primeres espases del món clàssic es prodiguin amb formacions que no juguen a la seva mateixa divisió. Però el cas d’aquesta orquestra, d’iniciativa privada i sense cap poderós suport institucional o econòmic darrere, és ben diferent: no només han aconseguit consolidar el seu projecte simfònic, tot un mèrit en els temps que corren, sinó que han fet de la presència de convidats de relleu quelcom cada cop més habitual.

“Sabem que el que ha aconseguit l’orquestra pot resultar sorprenent”, reconeix el fundador i director titular de la formació, Tomàs Grau, “però tot és fruit de molt esforç, molt treball i també, molta imaginació. Però sobretot, de pisar de peus a terra, fer la feina dia a dia i com deia Guardiola, ‘aixecar-se ben d’hora, ben d’hora’”.

La clarinetista Sabine Meyer, el pianista Stephen Kovacevich, el violoncel·lista Gautier Capuçon, la violinista Patricia Kopatchinskaja, el tenor Roberto Alagna o el director Rinaldo Alessandrini són alguns dels noms que han actuat amb l’orquestra els darrers anys i, si la Covid-19 ho permet, en els propers mesos ho faran també el violoncel·lista Misha Maisky i la violinista Midori.

La pianista portuguesa Maria João Pires, intèrpret del Concert núm. 20 de Mozart, amb l’Orquestra Camera Musicae.

La presència de Pires però, resulta especialment simbòlica tant per la seva trajectòria artística com pel seu carisma personal. A més, feia 22 anys que la portuguesa no es presentava en format orquestral a l’escenari del Palau de la Música Catalana, des de la seva actuació el 1998 amb la Filharmònica de Montpellier. Ara, com va fer aleshores, abordarà un Mozart, el Concert per a piano núm. 20. El programà, del qual s’ofereixen dues audicions, el dilluns 21 a l’Auditori Enric Granados de Lleida i el dimarts 22 al Palau de Barcelona, es completa amb la simfonia Júpiter del mateix compositor. Tot sota la batuta de Tomàs Grau.

“Des d’un principi el nostre objectiu era comptar amb ella per a la celebració d’aquest 15è aniversari”, explica el director. “I per a nosaltres és tot un orgull que hagués acceptat la nostra invitació perquè significa que ens posa en un nivell artístic important i referma la feina que hem estat fent al llarg dels darrers anys”, afegeix Tomàs Grau, què considera que “arran d’aquest treball continuat l’orquestra ha assolit un punt de maduresa que li permet estar còmode amb aquest tipus d’artista”.

Tomàs Grau, fundador i director titular de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. © Michal Novak.

El camí per arribar fins aquest punt ha estat un in crescendo constant. L’Orquestra Camera Musicae va néixer a Tarragona l’any 2006, amb només dotze integrant, per donar suport musical a un projecte operístic, però ben aviat van emprendre vol en solitari. Des de 2009 són formació resident a l’Auditori El Tívoli d’El Vendrell i des de 2012 gaudeixen de temporada estable al Palau de la Música Catalana, juntament amb les del Teatre Metropol de Tarragona i l’Auditori Enric Granados de Lleida.  Fa tres anys també, i per a emfatitzar un fet que ja era una realitat, l’orquestra ha passat a anomenar-se Orquestra Simfònica Camera Musicae.

Encara fidel al seu projecte fundacional —“oferir música de qualitat i portar-la arreu del  territori”—, la formació es trobava, abans de la pandèmia, en un moment de plena maduresa. La seva plantilla havia crescut fins a uns 80 músics —entre ells, alguns dels millors representants de les noves generacions de músics catalans, començant pel seu concertino, Joel Bardolet—, mantenien una agenda anual d’entre 40 i 50 concerts i el seu pressupost  s’enfilava cap als dos milions d’euros, amb només un 15% de recursos públics.

La Covid-19 va trastocar per complet aquest panorama. “Des del març al juliol tots els nostres concerts se’n van cancel·lar. L’staff ha estat set mesos en un ERTO i els músics, que tenen contractes per produccions, es van quedar sense feina i sense ingressos”, enumera Grau. Tot i així, l’orquestra va tornar el 12 de juliol amb un concert a la Plaça Nova del Vendrell en commemoració del centenari de l’Orquestra Pau Casals i que va ser la primera audició simfònica que es va celebrar a Catalunya després del confinament.  Dos mesos després, el 21 de setembre van encetar la seva quinzena temporada al Palau de la Música amb la Novena de Beethoven i l’estrena de la seva nova plataforma digital, https://ocmdigitalhall.com/, que permet la visualització en streaming dels concerts que celebren a l’auditori modernista.

El tancament cultural del passat novembre va suposar un nou cop per a la formació. “Això ens va fer molt de mal perquè va arribar en el moment en què estàvem intentant trobar una nova regularitat. Va ser molt dur, tant emocionalment com econòmicament parlant, ja que durant un mes no vam vendre ni una sola entrada, i no només pels concerts afectats, sinó també pels concerts futurs de la temporada”, explica Grau.

Ara, amb el respir que representa poder actuar davant un aforament de mil persones a Barcelona —a Lleida només seran 400—, la simfònica Camera Musicae es prepara per assolir aquest nou repte. I no només per tenir al costat una gran figura del piano, sinó també pels canvis inherents a les actuals mesures de seguretat.

“Hem hagut de reduir els programes per poder oferir concerts sense entreactes, i també la plantilla, per la distància que ha d’haver-hi entre els músics. Potser el públic no és conscient, però tocar amb aquest distanciament és molt complicat. Representa un sobreesforç enorme perquè ningú estava preparat per tocar separat. Hem hagut d’aprendre una nova manera d’anar junts”, explica.

Així i tot, Tomàs Grau vol ser positiu i pensar que el daltabaix de la pandèmia pot deixar un saldo positiu. “Tot el que estem aconseguint ara ens prepara per anar molt més lluny quan puguem tornar a tocar junts com abans. Si mantenim el grau d’implicació que tenen ara els músics, crec que es produirà un salt de qualitat increïble en totes les orquestres”, conclou.

Periodista, titulada per la Pontificia Universidad Católica de Chile. Especialitzada en periodisme musical i cultural ha treballat per als diaris El Periódico, Avui, El Observador i El Mundo de Catalunya. Activa divulgadora de la música catalana contemporània, col·labora amb diferents institucions culturals del país i és autora de la biografia oficial de la pianista Maria Canals (Maria Canals i Barcelona, 2015) i coautora de Peralada. L'escenari de les emocions (2013) i Compositors d'avui. Guia de la música contemporània a Catalunya (2008), entre altres publicacions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close