Patrimoni

La veu dels serveis educatius

Ja fa un parell de setmanes que molts museus i equipaments culturals han obert, de nou, les portes al públic seguint els protocols de seguretat i d’higiene per vetllar per la salut dels visitants. També fa uns dies que les escoles bressol han retornat a la nova normalitat reduint les ràtios a les aules i fixant noves maneres de funcionar dintre del centre. Malgrat que els centres educatius no hagin pogut reprendre l’activitat perquè les vacances escolars ja han iniciat, aquesta setmana han començat els casals d’estiu no només a les escoles sinó també a espais com el CCCB o el Museu del Disseny. Tant els uns com els altres han estat capaços de tirar endavant un programa de lleure que mantingui la distància social sense que es ressenti el gaudi dels nens. També la Fundació Joan Brossa ha dut a terme la setmana passada la VI Jornada Educativa, enguany en format virtual. I arribats a aquest punt ens fem la pregunta següent: com estant vivint aquesta situació els serveis educatius dels museus?

Durant les darreres setmanes s’ha parlat molt sobre els protocols a seguir per part dels museus o sobre les mesures que es prendran als centres educatius de cara a l’inici del proper curs. Malgrat que vivim en un estat d’excepcionalitat totalment incert, es fa necessari compartir amb els companys de professió i veure de quina manera cal flexibilitzar processos que, fins ara, s’havien automatitzat. És per això que els serveis educatius del Museu Picasso, de la Fundació Antoni Tàpies, de la Fundació Joan Miró, de la Fundació Joan Brossa, del CCCB, del Museu del Disseny, del MACBA, del MNAC, de la Fundació la Caixa i de la Fundació Catalunya – La Pedrera han sumat esforços i durant aquests mesos han creat unes trobades virtuals entre els caps i els tècnics dels equipaments per generar espais que permetin intercanviar les realitats viscudes en cada cas amb la voluntat d’avançar plegats en aquest procés.

Sessió de treball amb l’artista Isabel Banal a l’IFA Oriol Martorell en el marc del projecte d’indagació amb l’Associació A Bao A Qu. Fotografia: Maria Sellarès (Fundació Antoni Tàpies)
Sessió de treball amb l’artista Isabel Banal a l’IFA Oriol Martorell en el marc del projecte d’indagació amb l’Associació A Bao A Qu. Fotografia: Maria Sellarès (Fundació Antoni Tàpies)

Un dels primers debats generats en el grup ha estat el fet de definir quina oferta educativa proposaran als centres educatius de cara al curs 2020-2021. La primera qüestió que sorgeix és si les escoles programaran visites presencials als equipaments. De moment, s’està constatant que els moviments seran molt tímids i que els museus hauran de treballar amb ràtios més petites, sense fer coincidir diferents grups, reduir l’estada a les sales i evitar les propostes de caràcter manipulatiu. Com a complement, en canvi, s’estan potenciant les propostes en línia des d’una perspectiva atemporal que no tinguin una caducitat així com l’enregistrament de tots els continguts vinculats als programes públics. En aquest sentit, alguns museus estan aprofitant aquesta situació per reciclar-se en aquest tipus de format mentre que els més experimentats, com és el cas de MACBA, s’han aventurat a generar nous projectes digitals com “Hola món”. Els projectes o materials de caràcter itinerant tampoc no faltaran dintre de l’oferta educativa dels museus. Un altre tema que ha estat molt discutit dintre del grup a l’hora de dissenyar el programa educatiu dels equipaments és el fet que el museu es desplaci a les escoles i, per tant, si l’equip d’educadors podrà traslladar l’experiència del museu al centre educatiu. Si bé alguns consideren que pot ser una manera d’obrir el museu, d’altres no veuen clar quin criteri cal seguir a l’hora de decidir a quins centres s’hi podrà anar, més enllà d’establir una àrea d’influència que vingui determinada per la proximitat geogràfica de les escoles.

Contingut del projecte itinerant “Expressart. Museu portàtil” del MACBA. Fotografia cedida pel MACBA
Contingut del projecte itinerant “Expressart. Museu portàtil” del MACBA. Fotografia cedida pel MACBA

Pel que fa als projectes de curs, tots els equipaments mantindran les aliances amb programes com  “En Residència”, “Tàndem” o “Apadrina el teu equipament” i, a més, treballaran en projectes de proximitat amb les escoles del barri tot demanant suport als Centres de Recursos Pedagògics dels districtes corresponents. Es percep una necessitat generalitzada d’acompanyament. És per això que els museus estan treballant en propostes que puguin continuar a les aules després de visitar el museu i també en el fet que els museus puguin cedir espais a les escoles. La covid-19 ha creat espais per pensar, per desplegar propostes col·laboratives transversals, per activar càpsules creatives inspirades en els processos de treball dels artistes representats en els museus i també per generar rúbriques d’autoavaluació.

Acció a l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona en el marc del projecte “Apadrina el teu equipament”. Fotografia: Bàrbara Bayarri (Fundació Joan Brossa)
L’art entra a l’escola en el marc del projecte “Tàndem” que el MNAC du a terme a l’Escola Arts de Barcelona. Fotografia: Xavi Padrós.

I tot això ho està repensant un equip de persones que treballen amb mediadors, en gran part subcontractats, que es troben en una situació laboral d’ERTO. Es fa molt difícil imaginar com funcionaran aquests serveis educatius si les persones que donen vida a les sales, no poden tornar al museu. A tot això, no cal dir que aquest procés d’adaptació a un nou marc implica una despesa econòmica extraordinària que no estava contemplada per part dels museus i que s’aplica a projectes que, en bona mesura, podran tirar endavant si són autosostenibles. En aquesta situació, es fa difícil imaginar quin rol tindran, a partir d’ara, els mediadors. Potser és un bon moment per reivindicar aquesta figura que, més enllà de generar discursos i d’interactuar amb els diferents segments de públic, és capaç de desplegar continguts per al museu i contribuir a repensar-ne els programes.

Visita dinamitzada amb un educador a les sales del Museu del Disseny. Fotografia cedida pel Museu del Disseny
Visita dinamitzada amb un educador a les sales del Museu del Disseny. Fotografia cedida pel Museu del Disseny.

Malauradament, si els serveis educatius sempre han disposat de partides pressupostàries ajustades, ara es veuen obligats a reinventar-se amb una estructura econòmica i uns recursos humans fràgils i limitats. Potser també seria adequat construir aliances entre equips de diferents museus per tal de desplegar activitats col·laboratives que promoguin la investigació i la creació a través de les arts i empoderar els serveis educatius, moltes vegades invisibilitzats dintre de l’estructura del museu, a prendre partit d’altres departaments com podrien ser el de comunicació o el d’exposicions. Les crisis han d’ajudar a reforçar-ne els vincles i no a debilitar-ne les estructures. Els museus són les persones; i les escoles, el futur. Llarga vida als serveis educatius i als professionals de la mediació cultural.

Judith Barnés

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close