Teatre

L’adeu a la dansa de Pere Faura (enmig d’unes eleccions)

Diu que n’està tip, de la dansa, que no es veu, d’aquí a vint anys, remant amb força per arribar just (o no arribar) a final de mes… Per això, i moltes coses més, Pere Faura ha decidit deixar la dansa amb un espectacle esplendorós, ‘Rèquiem nocturn’, que estarà en cartell al Mercat de les Flors fins al dia de les eleccions.

El Rèquiem nocturn’ de Pere Faura és, sens dubte, el millor espectacle d’aquesta temporada. I no sols del seu ‘nínxol’, la dansa contemporània, sinó de tot aquest cafarnaüm que anomenem arts escèniques. A través de la figura del ballarí, actor i director nord-americà Bob Fosse (‘All that jazz’, ‘Cabaret’), Faura fa el que millor sap fer: convertir allò popular en un exercici d’estil. I, a més, porta a terme allò que tan poc agrada els puristes de la dansa: explicar-nos una història. Durant dues hores, aconsegueix emocionar-nos, excitar-nos, enrabiar-nos, entristir-nos, gràcies a nou intèrprets de tota mena i un duet musical (Aurora Bauzà i Pere Jou) que demostren que no hauria d’existir cap espectacle sense música en directe.

La història, al cap a la fi, és la seva. El millor de tot és el to confessional de ‘Rèquiem nocturn’. Faura sempre ha parlat d’ell mateix a les seves obres, però aquí necessitava explicar-se a fons. Necessitava contar per què s’ha dedicat tots aquests anys a la dansa i per què ha arribat el moment de plegar, a banda de llegar-nos, com si fos una herència, totes i cadascuna de les seves fonts. I no ho veiem gaire sovint, això, un artista que s’autoretrata en escena amb aquesta solvència.

El 'Rèquiem nocturn' de Pere Faura. Foto: Alfred Mauve
El ‘Rèquiem nocturn’ de Pere Faura. Foto: Alfred Mauve

El seu autoretrat, el d’un barceloní de 40 anys que ha batallat com pocs perquè ens el creguem, és alhora una diagnosi terrible: ballant, en aquest país, és impossible sortir-te’n. I qui diu ballant, diu actuant. Almenys per a la gent de la seva generació. Ho diu ell, que és un artista ‘internacional’ que ha trepitjat mitja Europa amb la seva obra, que ha gaudit, en alguna ocasió, de pressupost per tirar endavant projectes. Algú que sap que pots viatjar amb coses petites, però que, quan vols créixer, les fronteres esdevenen muntanyes.

Això darrer els està passant a alguns artistes i companyies que van haver d’internacionalitzar-se a la força fa una dècada, quan tot el sistema se’n va anar en orris. Van aconseguir sortir amb tres maletes, però quan la cosa es tractava d’un camió i més intèrprets que dos o tres, deixaven de ser interessants. Per què? No perquè no siguin igual de bons, sinó perquè no poden competir amb Europa, amb el suport a la creació de molts països europeus. No oblidem que la majoria d’espectacles que ens visiten reben ajuts força quantiosos dels seus governs respectius. I aquí, les ajudes a les gires, quan n’hi ha, són molt i molt minses. Basta fixar-se en la lletra petita de les peces europees que ens visiten: el nombre de coproductors i de qui reben suport.

El 'Rèquiem nocturn' de Pere Faura. Foto: Alfred Mauve
El ‘Rèquiem nocturn’ de Pere Faura. Foto: Alfred Mauve

A més, els espectacles belgues, suecs, francesos o alemanys, compten amb molt suport interior abans de sortir a l’exterior. Una companyia belga amb seu Brussel·les, per exemple, passarà per Anvers, Gant, Lieja, Bruges i Lovaina, fins a Diest i Ostende. ‘Rèquiem nocturn’ acabarà el 14 de febrer al Mercat de les Flors i, tot i la seva excepcionalitat, com a molt podrà anar a Girona. No podria recalar també a Vic, Reus, Lleida, Terrassa i Figueres? O serà cert això que diuen durant la funció, que el Mercat de les Flors és, alhora, el ‘mercat dels morts’, perquè molt del que comença aquí acaba aquí. Podria portar Pere Faura un espectacle amb dotze intèrprets de gira europea sense anar de la mà del govern? Impossible.

‘Rèquiem nocturn’ abaixarà el teló el mateix dia de les eleccions. Gairebé tots els partits duen en el programa apujar el miserable 0,7% del pressupost de cultura fins al 2%, cosa que fa molta gràcia, sobretot parlant dels actuals socis de govern. En tots aquests anys que porten a la Generalitat ni s’han plantejat fer-ho. I, al final, quan colles molt un sector, acabes per destruir-lo. Fas que un geni de la dansa es cansi i tiri la tovallola.

Pere Faura a 'Sin baile no hay paraíso'. Foto: Bernhard Mueller
Pere Faura a ‘Sin baile no hay paraíso’. Foto: Bernhard Mueller

En dades, el govern català dedica a la cultura uns 36 eurets per habitant. És a dir, ens paga l’entrada a un concert o una obra de teatre i un llibre de segona mà. Els municipis gasten més, uns 71 euros per persona, cosa que no és res de l’altre dijous: és menys que Letònia. Així és molt difícil guanyar públic i, en conseqüència, que els artistes puguin viure de la seva feina.

Pere Faura deixa la dansa, però no les arts escèniques, ni l’art. Té molts projectes al cap i segur que li anirà bé. No sé si podrà, com Bob Fosse, explotar en diferents camps: aquest país no són els EUA i les oportunitats escassegen… És una llàstima, tanmateix, que ‘Rèquiem nocturn’ sigui el seu darrer espectacle. Perquè ens ha fet riure, ens ha ensenyat a mirar amb altres ulls la cultura popular, ha apropat la dansa contemporània a moltíssima gent, ens ho hem passat pipa en la majoria de les peces que ha creat, de ‘Striptease’ a ‘Sin baile no hay paraíso’. És un gran artista. I no sé si la dansa es pot permetre el luxe de perdre’l.

Andreu Gomila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close