Laia Noguera

Poeta

L'Autoestopista

Laia Noguera: «La poesia és un dit que assenyala»

Laia Noguera (Calella, 1983) compta amb una llarga trajectòria poètica. Va començar aviat, amb només dinou anys, i va recollir alguns dels premis més importants del país. Llibres com Fuga evasió, No et puc dir res, Triomf o Caure —per dir-ne només alguns—, i premis com l’Amadeu Oller, el Martí Dot, el Miquel de Palol, o l’Ausiàs March de Gandia. Ara, torna a l’actualitat amb L’intrús (Meteora, 2020) i que ha recollit el premi Narcís Lunes i Boloix.

L’intrús és un llibre especial, escrit a partir de la lectura reveladora de Montserrat Abelló i Joan Vinyoli. “Quan em trobo amb llibres que m’interpel·len molt, escric. Crec que és important deixar espai als llibres, perquè no importa com et sents tu realitzat, sinó que la teva aportació sigui positiva”, explica Noguera, i afegeix que “sempre posem poca energia a veure i entendre els altres”.

Parlem de personatges i noses, de creativitat i lectures, de connexions, natura i necessitats. De llenguatge i intel·lecte. “A través de les paraules, que són limitades, la poesia pot evocar estats de consciència que no es poden expressar amb les paraules. La poesia és com una excusa. El poema és un dit que assenyala, i el que interessa és l’experiència. El que importa no és el dit, sinó allò que assenyala el dit”.

Noguera practica una “escriptura conscient”. “Ho he anat descobrint els darrers anys, a partir de la pràctica de la meditació. L’escriptura conscient és una meravella, un tresor, perquè et connecta amb la teva veritat i el teu poder. Tots tenim la capacitat creativa. És impossible ser humà i no ser creatiu”.

L'intrús, de Laia Noguera
L’intrús, de Laia Noguera

La connexió amb la terra

“Som tan urbanites que ens oblidem que no som altra cosa que terra”, exclama Noguera, preguntada per la natura, pels cercles i ramificacions dels poemes, per les arrels que van germinant i connectant-se. “Parlo de la natura perquè me’n sento part. L’intrús és aquest intent de l’humà, tan vanitós, de creure que nosaltres podem veure el món tal com és”.

Un nou llibre que arriba després de De rerum natura (2019), amb fotografies de Maria Espeus i publicat a Pagès. “M’encanta dialogar amb fotògrafs i músics”, confessa, en una conversa on també tenim temps de parlar d’Amor total (Tanit), un llibre únic i voluminós —més de 500 pàgines—, que conté diverses aproximacions a la poesia, amb aforismes, parts teatrals, jocs i diàlegs. “Els gèneres són convencions. Quan no estàs atrapat en el teu personatge, quan pots anar prenent consciència de qui ets realment, escriure és un gran joc”.

Amor total, de Laia Noguera
Amor total, de Laia Noguera

Esteve Plantada

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close