Sense categoria

L’àlbum autobiogràfic de Carlos Pazos

Amb l’exposició Interrogants suspesos o Déjà vu? ADN Galeria celebra el 50è aniversari de la trajectòria d’uns dels artistes més rupturistes i transgressors. Enguany es compleix mig segle de la primera exposició que presentà el 1970 a l’Ateneu Barcelonès. Fou el primer pas d’una trajectòria que ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de Artes Plásticas (2004), guardó concedit pel Ministeri de Cultura i amb el Premi Nacional de Cultura (Arts Visuals) que atorga la Generalitat de Catalunya (2008).

Carlos Pazos. Interrogants suspesos o Déjà vu?
ADN Galeria
Barcelona
Fins al 22 d’agost del 2020

L’itinerari consolidat i inclassificable de Carles Pazos (Barcelona, 1949) indagant a l’entorn de la pròpia identitat i de la poètica de l’objecte el situa com un dels artistes actuals amb més audàcia, valentia i atreviment per la seva personalitat rebel i inconformista. Des dels seus inicis, s’ha caracteritzat pel joc amb l’humor, la sorpresa i la capacitat d’oferir noves lectures de la quotidianitat.

¿Déjà vu?, 2016 Objecte d’objetes. Cortesia de l'artista i ADN Galeria. Foto: Roberto Ruiz
¿Déjà vu?, 2016 Objecte d’objetes. Cortesia de l’artista i ADN Galeria. Foto: Roberto Ruiz

Tot i que ha desenvolupat la seva carrera al marge dels corrents dominants de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX, el seu treball se situa entre dues actituds: la de l’art pop (anys 60) i la de les pràctiques vinculades al conceptual (anys 70). Però la pràctica heterogènia de Pazos transita també per una hibridació entre el neo dadaísme, l’art povera i el surrealisme. Les combinacions d’imatges i les escenografies a base d’artefactes i de vestigis trobats (joguines, peces de brocanter, icones de la cultura popular, estris usats, il·lustracions de llibres antics, imatges robades de còmics i de revistes, fotografies,…) al·ludeixen a una mitologia personal que evoca el seu món fortament nostàlgic. Uns souvenirs de la memòria amb ressons literaris que ens remeten a l’enyor del temps viscut i als “passatges de la vida” com ell mateix els defineix. Un sentit de la ironia i un desig pertorbador, es fusionen amb un cert ressò d’amargor i melangia. L’exposició-manifest “Voy a hacer de mí una estrella” (1975), en la que es mostrava com una estrella de cinema, ja va demostrar la seva personalitat radical i trencadora.

¡Cuidado con la pintura! Objecte d’objectes. Cortesia de l'artista i ADN Galeria.
¡Cuidado con la pintura! Objecte d’objectes. Cortesia de l’artista i ADN Galeria.

Amb una gran imaginació, construeix narracions a partir de pensaments que neixen del record per desenvolupar-se, posteriorment, en espais artificials carregats de referències. Unes propostes singulars que barregen realitat i fantasia per explicar històries íntimes que poden tenir diverses lectures segons el bagatge de cada espectador. Les seves associacions visuals, els seus jocs conceptuals, a vegades sense relacions aparents, contenen sempre missatges que cal interpretar i que fan referència a la seva pròpia vida. Tot plegat configura l’univers de Carles Pazos, una mitologia personal feta de restes i de vivències que recorren metàfores sobre les seves experiències vitals.

L’exposició Interrogants suspesos o Déjà vu? és la segona individual de Carlos Pazos a la ADN Galeria, després que el 2016 presentés Naufragis Recents que girà al voltant de la idea del naufragi entès com a fracàs. A causa de la crisi sanitària, l’actual mostra es va inaugurar el 27 de març i ha romàs tancada fins que el proppassat 25 de maig es va poder reobrir. Ara ho fa per celebrar els 50 anys de dedicació a la creació de Pazos amb obres de diferents èpoques (2006 fins a l’actualitat) i temàtiques que evidencien el caràcter circular i obert de la seva obra. Proposa tot tipus de materials, suports i formats: vídeos, fotografies, dibuixos, imatges impreses, peces climàtiques (nom amb el que es refereix a les instal·lacions) i objectes que rememoren el recorregut de l’artista que l’ha portat a treballar i exposar en importants museus i centres de Barcelona, Madrid, París, Nova York, Brussel·les o l’Havana.

Elogio del artificio I, 2008-09 Objeto de objetos. Cortesia de l'artista i ADN Galeria. Foto: Roberto Ruiz
Elogio del artificio I, 2008-09 Objeto de objetos. Cortesia de l’artista i ADN Galeria. Foto: Roberto Ruiz

L’actual exposició ofereix treballs que il·lustren moments viscuts i congelats per l’autor i que han ressorgit connectats els uns amb els altres amb subtils llaços de lectura. No es tracta d’una crònica ni d’un diari, sinó d’un relat amb notes, dubtes i preguntes que es va començar a plantejar l’artista quan va decidir dedicar-se a l’art i deixar la carrera d’arquitectura, iniciada el 1966. Segons ell mateix, la frase de Braque: “La pintura no ho resolt tot” li va obrir els ulls al món.

Se acabó la bohemia, 2019 Pieza climàtica. Cortesia de l'artista i ADN Galeria. Foto: Roberto Ruiz
Se acabó la bohemia, 2019 Pieza climàtica. Cortesia de l’artista i ADN Galeria. Foto: Roberto Ruiz

Jocs visuals impactants i provocadors, que, a manera d’un calidoscopi d’icones extretes del seu context i associades entre sí, ens remeten a imatges i a objectes familiars. Mitjançant les associacions plàstiques i metafòriques que desenvolupa, recopila i interpreta elements d’allò quotidià i de la cultura contemporània, donant-los una nova forma, una especial mirada i un insòlit significat. Però no deixa tampoc de banda la reinterpretació de somnis i fetitxes de la cultura popular, a través del reciclatge d’estris dispars i abandonats que recreen escenografies salvaguardades per la memòria col·lectiva. Retalls de vivències i d’històries fragmentades que expliquen emocions i situacions personals, a voltes nostàlgiques, poètiques, tendres, corrosives o iròniques, expressades d’una forma absolutament personal, materialitzant experiències i situacions arrelades en el seu esperit de recol·lector de vivències.

Properament està prevista la presentació del seu darrer llibre Filigranas y Mamporros, després de Garabatos y Zarpazos (2007) i Pimpollos y Papanatas (2013); uns relats basades en aforismes i pensaments.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close