Exposicions

L’art actual, els llibres i les rates de biblioteca

Actualment es pot veure a la Biblioteca Pública Arús una peculiar intervenció de diversos artistes actuals a l’entorn del món dels llibres i de les biblioteques. Es tracta d’un projecte que va néixer a partir d’un treball que Rosa Brugat va presentar a la Westminster Art Library de Londres el 2016 i que, el setembre de 2018, amb la participació d’altres artistes i el comissariat d’Anton Roca, es va exposar a la Galleria Pescheria de Cesena (Itàlia). Ara ja són nou els treballs presentats en aquesta magnífica biblioteca especialitzada en els moviments obrers, la maçoneria i l’anarquisme del segle XIX i d’inicis del  XX.

Projecte “Rates de biblioteca”
Biblioteca Pública Arús. Barcelona.
Fins al 23 de gener de 2020.

“Rates de biblioteca” és un projecte que vol cridar l’atenció sobre els tresors que s’amaguen a les biblioteques i als arxius i, alhora, donar suport a les institucions perquè puguin dur a terme una necessària digitalització i conservació. Per això, paral·lelament a l’exposició, s’ha obert una proposta d’apadrinament de sis exemplars que està oberta a tot tipus d’aportacions.

Cadascun dels artistes s’ha fixat en un llibre a l’hora de elaborar el seu treball. Les seves propostes s’han col·locat a les vitrines situades en el centre de les sales. Es tracta, per tant, d’una ocupació temporal, d’una inserció de l’art contemporani en un espai i una ambient característics del segle XIX.

Joana Baygual hi presenta una selecció dels seus Exlibris que vol ser un homenatge a tots aquells artistes i autors d’aquest tipus d’inscripcions que no han estat prou valorats, a les tècniques de reproducció que utilitzaven (xilografia, aiguafort, burí, punta seca, etc) i a una època en què els propietaris dels llibres deixaven l’empremta en els seus exemplars i els personalitzaven.

Imatge de l’obra de l’artista Rosa Brugat: Colador d’idees – Desinfecció cultural. (Foto Rosa Brugat)

La proposta de Rosa Brugat és un muntatge, format per dos elements, que porta per títol Colador d’idees – Desinfecció cultural.  Un dels elements és la reproducció d’una carta de la “Prefectura Superior de Policia de Barcelona”, del 1940, que va dirigida a l’alcalde d’aquell moment, tot denunciant que a la Biblioteca Arús es guardava una gran quantitat d’obres de la maçoneria i demanant que tot plegat sigui posat a disposició de la “Jefatura”. A la part superior d’aquesta carta, escrit a llapis, hi posa “no contestar” i, per tant, cal pensar que la carta no va tenir resposta i que, d’aquesta manera, el contingut de la biblioteca es va poder salvar i conservar.

L’altra objecte del muntatge, situat al costat, és un colador a través dels forats del qual es pot veure una llum amenaçadora. El conjunt, esdevé una metàfora de la capacitat destructora i manipuladora de la censura que ens fa pensar en tots els llibres i documents que s’han prohibit, confiscat i destruït.

Imatge de l’obra de l’artista Rosó Cusó: La tierra esquilmada, 2019.

Algunes de les intervencions incideixen en la problemàtica mediambiental en la que estem immersos. És el cas, per exemple, de Rosó Cusó, que pren com a referència el llibre La Tierra esquilmada, de Luís Urteaga, un exemplar que parla de l’esgotament dels boscos a l’estat espanyol. El treball de Cusó consisteix en la presentació d’un plançons de pi blanc pintats de vermell. La semblança amb el sistema circulatori humà ens convida a pensar en les connexions i les similituds entre tots els éssers vius. Marisa Gonzalez, a partir del llibre Per què es destrueix la natura?, d’Oleguer Sarsanedas i Piru Galès, presenta un treball sobre la manipulació genètica i l’extinció massiva d’espècies. I Matilde Obradors, que s’ha inspirat en tres llibres del segle XIX que ja parlen de l’adulteració d’aliments, vol cridar l’atenció sobre el fet que, en el món de l’alimentació, sembla que l’únic que importa sigui l’aspecte visual i seductor de tot allò que es produeix. A Menjant pels ulls, la multiplicació d’ulls de vaca que s’han extret dels caps dels animals ens interpel·la directament.

Imatge de l’obra de l’artista Matilde Obradors: Menjant pels ulls, 2019.

Myriam Lambert, tot reflexionant sobre els trets comuns entre catalans i quebequesos, presenta una fotografia amb el lema Deixar lliure la presa. En aquest cas, es tracta d’una obra que al·ludeix a la destrucció dels obstacles que coarten la llibertat. El treball parteix del documental La gran aventura de la Canadenca, que es troba als arxius de la Biblioteca Arús, i d’altres documents dels arxius de la Ciutat de Québec.

La intervenció de Francesca Llopis té un aspecte de llibre desplegable i tracta sobre l’acció de foradar i les seves diverses connotacions. A Hi faré forats si puc hi ha referències a fets històrics, com les recents ferides a l’asfalt dels carrers de Barcelona, però també a qüestions més personals que han deixat forats emocionals diversos i, fins i tot, contradictòris.

Imatge de l’obra de l’artista Anton Roca: 155.

Altres intervencions posen l’èmfasi en qüestions més polítiques, socials o ideològiques. Aquest és el cas, per exemple, d’Anton Roca amb el seu 155, un treball que neix arran de l’aplicació de l’esmentat article de la Constitució espanyola que s’ha fet servir com una arma d’atac contra els adversaris polítics. L’autor tria com a referència bibliogràfica la Carte ethnographique de l’Europe (1918), del diplomàtic lituà Juozas Gabrys i, en concret, el mapa en el que es reprodueixen les nacions i les llengües d’Europa inclosa, evidentment, la catalana. El seu treball vol transmetre la impotència, el dolor i el patiment, que provoquen les imposicions violentes i els abusos dels poders, mitjançant la utilització d’una pistola de claus amb la que ha disparat 155 cops contra l’esmentat mapa europeu. A la vitrina hi exposa el llibre, el mapa amb els cent cinquanta-cinc claus i un vídeo amb la gravació de l’acció de clavar-los.

I Àcrates, d’Aureli Ruiz, presenta uns llibres protegits i enfundats amb la característica manta tèrmica que s’utilitza en situacions d’emergència o de rescat. El llibre de referència és Àcrates. Els tipògrafs de La Academia, de Manuel Vicente Izquierdo. I els que s’han ocultat temporalment són Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus, de Magí Sunyer Molné i un parell de volums del Llibre Negre de Jordi Martí Font, a més de l’exemplar esmentat. D’aquesta manera s’intenta establir lligams entre el pensament àcrata del passat i del present. La intenció de l’autor és també destapar i fer visible allò que roman ocult i per això té previst desembolicar els llibres l’últim dia de l’exposició per tal que tothom els pugui veure i descobrir.

Imatge de sala de l’exposició “Rates de Biblioteca”.

Les ideologies, les revoltes, el pensament, la preocupació pel medi ambient, són alguns dels temes fonamentals que caracteritzen el nostre moment històric. No és estrany, doncs, que irrompin en el món de l’art actual com a incitadors de tota mena d’expressions i propostes creatives.

Transitant per l’exposició ens adonem que els treballs dels artistes i el contingut de les biblioteques s’alimenten mútuament en una simbiosi orgànica i vital de la que en sortim tots plegats enriquits i beneficiats.

Abel Figueres

Llicenciat en Belles Arts (especialitats en escultura i gravat). Ha estat catedràtic d’Ensenyament Secundari i professor del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny des de 1977 fins al 2016. S'ha dedicat a l'ensenyament de l’art, del dibuix i/o del disseny en diversos llocs i a diferents nivells. Interessat per les relacions entre la teoria, la pràctica, l'educació i la crítica de l'art i del disseny, ha publicat nombrosos articles i textosa diaris, revistes i catàlegs.
Abel Figueres

Abel Figueres: darrers articles (Veure-ho tot )

Articles relacionats amb Biblioteca Pública Arús

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca