Exposicions

L’art de Cristina Mejías i la fascinació per l’arqueologia

Hi ha experiències que deixen un pòsit i una profunda empremta en el nostre esperit i en la nostra memòria. Pel que ara podem veure a l’exposició de Blueproject Foundation, l’experiència de Cristina Mejías a l’illa grega de Gavdos la va deixar tan colpida i fascinada que ha estat el punt de partida d’una sèrie de treballs que hi estan directament relacionats..

Cristina Mejías: You can’t leave Fingerprints on Stone.
Blueproject Foundation
Carrer de la Princesa, 57
Barcelona.

Fins al 23 d’octubre de 2020

Es tracta d’objectes, escultures i videoinstal·lacions, realitzats des del 2018 fins a l’actualitat, en què la memòria del temps viscut en aquella illa i la relació amb el món de l’arqueologia assoleixen el protagonisme principal. Són treballs que fan referència als records que l’autora conserva del temps que va poder compartir amb Efthimis Theou  ̶ performer i arqueòleg i una de les persones a càrrec de l’excavació de Katalymata ̶   en aquesta illa grega que diversos relats identifiquen amb la mítica illa d’Ogígia, on la nimfa Calipso va retenir Ulisses en el seu viatge de tornada a Ítaca.

Just entrar a la Sala Project ens trobem davant d’un muntatge o instal·lació que recrea, de manera artística i referencial, l’essència d’una excavació arqueològica. És un muntatge que mostra i oculta a la vegada diversos “objectes” de materials diferents i de formes interessants, senzilles i atractives.

Vista general de l’exposició

From Things to Flows està composta per una superfície ondulada (feta amb làmines de fusta d’avet) on s’amaguen o s’exposen diverses formes –objectes més que escultures-  que tenen diferents encants i/o atractius. Són formes fetes amb ceràmica, vidre bufat, etc, que es troben disperses per aquesta superfície, que tan aviat s’oculten sota un replec o una ondulació com apareixen al damunt de tot plegat i a cara descoberta. En algun cas, fins i tot algun d’aquests objectes es troba abandonat molt discretament en un racó de la mateixa sala, cosa que el fa passar desapercebut o més difícil de localitzar.

After Wheeler és el títol de dues peces escultòriques compostes tan sols per una simple reixa metàl·lica quadriculada on hi ha incrustat algun objecte carregat d’història i de memòria com ara una banya de cabra, un tros de fusta, una ceràmica esmaltada, etc. Són dues obres que, d’alguna manera, recorden i homenatgen Sir Mortimer Wheeler, l’arqueòleg britànic que va revolucionar el món de l’arqueologia quan va substituir el mètode de l’excavació arbitrària per l’excavació estratigràfica i el sistema de quadrícules.

Hueco de boca y hueso és una peça de forma cilíndrica, d’un metre i mig d’alçada i  feta amb xapa de fusta, que deixa entreveure el seu interior per mitjà d’una obertura o canal que ens permet endevinar uns petits objectes il·luminats però de molt difícil accés; tota una metàfora de la dificultat que comporta descobrir les coses valuoses que estan ocultes, sepultades o amagades, les coses que descobrim per mitjà de l’arqueologia i d’altres formes de recerca i de coneixement.

Les videoinstal·lacions You Can’t Leave Fingerprints on Stone i An Other History. Entremig, al terra i menys il·luminades, les dues peces d’After Wheeler.

A les videoinstal·lacions les imatges i els comentaris posen en relació les característiques i la fenomenologia de la disciplina arqueològica amb la història oral que configura els mites i les llegendes de l’illa; dues maneres diferents d’acostar-se a la realitat que, encara que sembli una paradoxa,  poden ser complementàries.

Una d’aquestes videoinstal·lacions, You Can’t Leave Fingerprints on Stone, és la que dóna nom a la mateixa exposició. L’altra, An Other History, es presenta com una instal·lació bicanal en què les dues pantalles assoleixen una forma orgànica i antropomòrfica que es complementa.

I amb el títol de Captar la forma, cambiar la anécdota trobem quatre petites peces ben diferents, d’aparença valuosa, que són argiles i objectes trobats que procedeixen de Gavdos; uns objectes-escultura que tan aviat els podem trobar  sobre un prestatge a la part alta o baixa de la paret com penjats senzillament del sostre.

Cristina Mejías: Hueco de boca y hueso.

Cristina Mejías va ser seleccionada com a artista resident de la fundació a la passada convocatòria i la seva proposta va ser triada, entre quasi sis-centes, per a dur a terme projectes expositius i de performance.

L’activitat artística de Mejías gira habitualment al voltant del fenomen del pas del temps, de la narració i del llenguatge. En aquesta ocasió, la fascinació per l’arqueologia, per les troballes, per l’acumulació dels fragments i de les restes de la història, per les narracions orals i per la presència dels records, es fan molt evidents.

Cristina Mejías és una de les artistes emergents més interessants que transita pels camins en què la producció artística s’acosta a la (re)construcció de la història i de la memòria tan objectual com oral o artística.

Abel Figueres

Articles relacionats amb Blueproject Foundation

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close