Exposicions

L’art provocador i litúrgic de Joan Morey

No hi ha relacions humanes sense jocs de poder per enmig. És impossible. Tant se val si parlem de les relacions sentimentals i de parella, de les relacions d’amistat, dels vincles i les dinàmiques que s’estableixen dins un cos social més ampli –família, comunitat de veïns, poble, partit polític, organització empresarial, club esportiu, església, equip per a un projecte artístic…– o de la xarxa sempre mutable i en moviment que configura la personalitat i els interessos –la identitat– d’una nació o d’una aliança de nacions.

Col·lapse. Màquina cèlibe
Joan Morey
Casal Solleric. Palma (Mallorca)
Fins al 9 de setembre del 2020

El joc de tensions i de distensions entre dominador i dominat, la pugna entre poderós i subaltern, el conflicte entre opressor i oprimit sempre hi són, d’una manera o una altra, en un estat més o menys explícit, més o menys potencial, més o menys latent, més o menys variable. Per tant, i a diferència del que han cregut i postulat certs credos ideològics determinants durant el segle XX, el màxim a què es pot aspirar no és a erradicar aquestes dinàmiques de poder sinó a fer-les flexibles, a establir un diàleg just entre elles i, sobretot, a partir d’elles. Al cap i a la fi, tant el matrimoni com la democràcia –per dir dos marcs relacionals prou estesos– són un joc de tensions i de distensions, d’equilibris de poder, d’ànsies de domini en què totes les parts (si la cosa va bé) fan concessions, cedeixen sobirania, es resignen puntualment a la subalternitat, són conscients que no poden abusar del propi poder i accepten ocasionalment, quan és convenient per al bé comú, la prevalença de l’altre.

Tot això ve a tomb perquè l’obra de l’artista mallorquí Joan Morey (Sant Llorenç des Cardassar, 1972) requereix ser vista, experimentada i interpretada tenint en compte aquestes premisses incòmodes –dic que són incòmodes perquè planten davant la cara de l’ésser humà que la perfecció i l’harmonia són impossibles, una pura utopia, un wishful thinking ansiolític sovint més contraproduent i perniciós que benèfic i efectiu.

Tal com explica un dels textos de la mostra, fins ara “Joan Morey ha produït un extens conjunt de performances, vídeos, instal·lacions i obres sonores i gràfiques que, des de finals dels anys noranta, explora la intersecció entre teatre, cinema, filosofia, sexualitat i subjectivitat. En la seva pràctica conflueixen tres gèneres fonamentals en l’art contemporani: la performance (a través d’escenaris que es desenvolupen en el temps, en què sovint participen cossos humans i el mateix públic), l’apropiació (agafant i reformulant textos, formes i estils ja existents, sigui de fonts literàries, clàssiques o de la baixa cultura) i la crítica institucional (amb què examina i s’adreça a les ideologies i el poder de les nostres institucions socials, culturals i polítiques)”.

Un tast prou complet d’aquesta obra es pot veure ara mateix al Casal Solleric de Palma, en el que és la primera retrospectiva de l’obra de Joan Morey que s’organitza a Mallorca. És una retrospectiva que inclou sis grans projectes de l’artista realitzats al llarg d’aquests últims quinze anys. Gritos y susurros. Ànima negra (2009), el díptic format per Postmortem. Projet en sept tableaux (2006-2007) i Obey. Humiliats i ofesos (2007-2009), les performances Tour de force (2017) i Lliçó d’anatomia (2017) serien alguns dels prou eloqüents títols. De cada projecte, se’n mostren vídeos, documentació diversa –fotografies, textos–, objectes i indumentària usats per dur-los a terme i, també, enregistraments sonors.

Tenint en compte que Morey recorre sovint a un imaginari estètic i emocional basat en les pràctiques del sadomasoquisme –talons d’agulla, cuir, fuets–, el fet que la present exposició es pugui veure a la planta noble del Solleric, un casal divuitesc esplèndid, fa que l’espectador tingui una sensació d’encaix perfecte entre continent i contingut.

En aquest sentit, Col·lapse. Màquina cèlibe –aquest és el títol de la mostra– és una proposta intensament immersiva, que més que no pas convidar l’espectador a entrar-hi, el que fa és estirar-lo, arrossegar-lo cap endins, engolir-lo, com si l’espai expositiu adoptés un rol dominador envers l’espectador i el persuadís per adoptar un rol submís, de conformitat curiosa, de participació deixada anar, d’exploració passiva i expectant.

El de Morey és un univers en què el cos humà és protagonista però no amo i senyor de la situació, en què la crueltat no és òbvia però sí insidiosa i en què la sexualitat és molt evident tot i no deixar en cap moment de ser gèlida, desapassionada, gairebé maquinal. L’aproximació de Morey al cos humà, a les relacions entre éssers humans, a les estructures de poder en què els cossos i els éssers viuen, són, sofreixen, estimen i moren, és, d’una banda, escenogràficament o formalment esteticista i, de l’altra banda, intel·lectualment meticulosa i clínica.

L’art de Joan Morey es construeix sobre les influències –explicitades a l’exposició a través de llibres i de caràtules– dels escriptors Antonin Artaud i Michel Foucault, entre altres, dels cineastes Rainer Werner Fassbinder i Ingmar Bergman i de la sèrie televisiva The Knick, creada per Jack Aimiel i Michael Begler, amb Clive Owen de protagonista. El resultat d’aquesta sopa de referents, filtrats a través de la personalitat de Morey, dona com a resultat un art frontal i provocador –un embut humiliant dins una boca preparada, uns talons d’agulla criminals, uns ganxos que travessen la pell de les cuixes d’un home i l’enlairen sense pietat– que és, alhora, litúrgic, dramàticament serè i reflexiu.

Pere Antoni Pons

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close