Arts visuals

L’Art Total i la vienda modernista.

La paraula Gesamtkunstwerk (en alemany “obra d’art total”) va ser emprada per primera vegada per l’escriptor i filòsof Eusebius Trahndorff al tractat titulat “Estètica o Doctrina de la cosmovisió i de l’art” (1827). Richard Wagner va recuperar el mot a “Art i Revolució” i “L’ art del futur” (1849 – 1852) per tal de definir l’obra d’art perfecta, que tenia la seva màxima expressió en la tragèdia grega. Segons Wagner, el teatre hel·lènic clàssic estava imbuït de religió i misticisme, constituïnt a la vegada la perfecta unió entre dramatúrgia, música i dansa, disciplines que s’havien anat separant al llarg dels segles mentre l’art sofria -segons Wagner- una degradació progressiva.

Sala de música del Palau Güell (1886-1890) Antoni Gaudí. Font: Wikipèdia.

A ”Òpera i Drama” (1851) el compositor alemany defensa  la unió de la música, la dansa, la poesia, la pintura, l’escultura i l’arquitectura en una “gran obra d’art total” (Grossegesamkustwerk) sota un propòsit comú: la representació de la natura humana. Si Nietzsche preconitzava un retorn a l’aspecte dionisíac de la cultura grega a través de la tragèdia – la perfecta expressió de la voluntat de poder- Wagner pretenia eliminar tot element superflu de l’òpera per concentrar-se en allò essencial. Gran admirador de Schopenhauer, coneixia la idea de la bellesa com a sublimació del dolor i sentit de l’existència. Aquesta idea, en un principi filosòfica, es va traspassar a la estètica wagneriana però també a les corrents simbolistes de fi de segle. La unió de l’art i la vida, la vida com a obra d’art, va donar lloc a l’esteticisme. Els dandis decadentistes construïren les seves residències com un veritable escenari que els  transportava a indrets i èpoques remotes o exòtiques,  i a on, com passava a les òperes wagnerianes, totes les disciplines – arquitectura, pintura, escultura, fusteria, ceràmica, mosaic, vitrall…- estaves subordinades a aquest objectiu, sense cap primacia d’una sobre les altres. 

Casa de Víctor Horta a Brusel.les (1898-1901). Font: web del Museu Victor Horta.

Un molt bon exemple d’aquesta nova concepció de “viure” el tenim en l’artista Franz von Stuck (1863 -1928), que va recrear els ambients de Bizanci, de la Grècia clàssica, de Pompeia o dels palaus renaixentistes a la seva villa de Munic (1898) per tal de submergir-se – tal i com succeïa a la tragèdia grega segons Wagner- en l’espiritualitat i la bellesa. Artesans provinents de totes les disciplines formaven part dels cada cop més nombrosos estudis d’arquitectura, fent de la vivenda modernista una veritable Grossegesamkunstwerk. Si bé alguns arquitectes van centrar-se en una renovació de les formes i la creació d’un nou llenguatge que sumia l’habitant en una veritable caixa estètica -com és el cas de Victor Horta i de la seva residència a Brusel.les (1898-1901)- altres van seguir el camí de l’historicisme, tendència que triomfà a Catalunya.

Pom de porta de La Pedrera (1906-1912). Antoni Gaudí.

Al nostre país els introductors de la Gesamkunstwerk van ser, principalment, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Puig i Cadafalch. A la Casa Amatller (1898-1900), per exemple,  hi van treballar els millors artesans i artistes de l’època com ara Eusebi Arnau (escultor), Mario Maragliano (mosaïcista), Gaspar Homar (moblista) o Joan Espinagosa (vitraller), entre molts d’altres. Puig i Cadafalch va dissenyar mobles, porticons i ceràmiques, ocupant-se des dels més mínims detalls als elements més estructurals. El cas d’Antoni Gaudí és encara més evident tal com es manifesta a La Pedrera (1904-1906), una vertadera obra d’art total on l’arquitecte dissenyà des del pom de les portes fins els sostres, marcs, rajoles, xemeneies o mobles.

Castell dels Tres Dragons (1887-1888) LLuís Domènech i Montaner. Font: Wikipèdia.

Encara dins l’àmbit català, no hem d’oblidar el taller  d’artesania que Lluís Domènech i Muntaner va crear al Castell dels Tres Dragons (1888), dedicat a la recerca de nous dissenys, tècniques i materials que haurien de configurar el naixement del Modernisme al nostre país. La seva concepció comunitària i artesanal de la creació artística arrelava en el moviment Arts and Crafts i concretament en la figura de William Morris, el veritable pioner de l’art total i pare del Modernisme. La Red House (1859), projectada per Philip Webb, estava decorada amb mobles, vitralls, catifes i demés objectes dissenyats per Morris i els seus companys prerafaelites, que es varen inspirar en l’art gòtic -com la majoria d’arquitectes catalans- per tal de crear un veritable escenari místic i espiritual, talment com en una òpera de Wagner.

Anna Pou van den Bossche

Llicenciada en Història de l'Art (UB), Màster en Art Contemporani (UB) i Postgrau en Gestió i Direcció de Plataformes culturals (PF). Després de ser becària FPI a la U.B va fundar Àgora Serveis Culturals l'any 2000 i fou professora de l'Institut Cervantes de Munich fins el 2014 mentre col·laborava ambla Bayerischestaatsammlung i impartia formació del professorat a la universitats d'Augsburg i de Nüremberg-Erlangen així com al col·legi de Doctors i Llicenciats en
Filosofia i lletres de Catalunya, a la Universitat de Girona i a l'Escola Rosa Sensat.
Ha realitzat projectes educatius per la Diputació de Barcelona, Fundació Arranz-Bravo, Fundació Vila Casas, Poble Espanyol o Roca Barcelona Gallery entre d'altres. Ha escrit llibres i articles de divulgació, entorn la pedagogia de l'art i la figura de Goya especialment. Actualment és creadora de continguts i presentadora de programes televisius sobre art (TV3 i Betevé), exerceix com a docent a l' Escola d'Història de l'Art de Barcelona -on imparteix classes als Guies Oficials de Catalunya, entre d'altres- i és curadora de l'IDEAL, Centre d'Arts Digitals.
Anna Pou van den Bossche

Anna Pou van den Bossche: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca