Secció: Actualitat

L’Associació de Bibliòfils de Barcelona celebra 75 anys

L’Associació de Bibliòfils de Barcelona celebra els seus setanta-cinc anys amb una exposició de les seves publicacions al MNAC.

La mostra –Lletres il·lustrades– que ha preparat Albert Corbeto, una de les persones que més saben de la història de la tipografia i el llibre, és molt sòbria, però va acompanyada d’un catàleg molt acuradament editat que conté un inventari magnífic de l’historial d’aquesta societat, i en el que han escrit, a part de Corbeto, Francesc Xavier Puig Rovira –que fa la història de l’entitat–, Germán Masid –que fa una repassada molt detinguda a les nombroses associacions semblants que hi ha hagut arreu des de començaments del segle XIX–, Philippe Castellano, Jean-Marc Chatelain i, en escrit pòstum, Josep M.Pujol.

Lletres il·lustrades
Associació de Bibliòfils de Barcelona, 75 anys d’edicions
MNAC, Barcelona. Sala 59b
Fins al 15 de setembre de 2019

L’ABB va néixer el 1944, integrada per col·leccionistes de llibre rar que recollien el testimoni de l’antiga Societat Catalana de Bibliòfils creada el 1903, de la que en foren homes forts Pau Font de Rubinat i Ramon Miquel i Planas. Els anys quaranta era una època en la que la bibliofília va tenir cert relleu aquí: la col·lecció Selecciones Bibliófilas, que imprimia la S.A.D.A.G., va arribar a tenir uns dos-cents socis, i la col·lecció Selene que dirigien Jaume Bofill i Ferro i Jaume Pla es plantejà amb gran rigor bé que no tingué continuïtat.

A la nova ABB hi havia socis fundadors de tanta rellevància en el món del llibre com Gustau Gili Roig, Victor i Demetri Oliva, Emili Brugalla, Ramon de Capmany, Ramon d’Abadal, Lluís Plandiura, Delmir de Caralt, Josep Sala, Santiago Espona, Erasme d’Imbert, Josep Zendrera o Alberto Puig Palau. També era notable la presència entre els socis de diversos representants de la noblesa il·lustrada –no tota ho és- del país. Es proposaren editar periòdicament obres importants pel seu contingut o/i per la seva il·lustració. S’estrenaren el 1945 amb una edició d’El capitán Veneno de Pedro A. de Alarcón, estudiat per Manuel de Montoliu i il·lustrat per Josep M. Mallol Suazo i Teodoro Miciano.

Al catàleg se’n detallen i comenten trenta-cinc publicacions, però l’associació en n’ha fet força més, bé que les altres siguin de caràcter més utilitari, documental o simplement sense el component d’exquisidesa de les edicions majors. Han fet obres expressament per aquests llibres artistes com Josep Segrelles, Carlos Sáenz de Tejada & J.L. Sánchez Toda, Antoni Tàpies, Josep M. Subirachs, Miquel Plana, Oriol M. Diví, Josep Jassans, Òscar Estruga, Ramon Herreros, Enric Cluselles, Manuel Boix, Miquel Rocabruna, Jean Anguera, Perejaume, Perico Pastor i Narcís Comadira, a part dels esmentats abans. També algun cop s’hi han estampat gravats a partir de matrius de coure originals del segle XVIII. L’eclecticisme és doncs total, i és d’elogiar perquè de camins transitables n’hi ha molts a la bibliofília, com en tots els camps de la vida; i també les tècniques emprades són ben diferents, ja que, malgrat polèmiques internes sobre la necessitat o no d’utilitzar sempre procediments nobles (calcografia, xilografia, litografia…), també s’hi han publicat dibuixos i composicions reproduïts fotomecànicament, amb prou nivell de qualitat com per justificar una edició numerada.

Tots els llibres de la sèrie tenen el seu interès però personalment crec que la millor aportació de l’ABB va ser l’obra magna de Pere Bohigas i Balaguer La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña, editada en tres volums entre 1960 i 1967, que esdevingué el gran llibre de referència sobre el tema, amb l’inconvenient, tanmateix, que en tractar-se d’una edició de bibliòfil no va quedar prou a l’abast dels estudiosos, malgrat que als 125/131 exemplars de l’edició inicial reservada als socis, se’n van tirar 175 més, pocs i massa pulcres per a ser utilitzats com a eina de treball.

També agraeixo molt que un dels llibres publicats reculli els textos d’art escrits en català i francès pel gran escultor Pau Gargallo, fins aleshores (2010) pràcticament desconeguts. Va fer la tria i la introducció Eliseu Trenc, i es varen il·lustrar amb aiguaforts del nét de l’escultor, i notable artista francès, Jean Anguera. També és de celebrar que es donessin a conèixer, el 2014, les interessants cartes de joventut de Salvador Dalí a Pere Coromines, igualment desconegudes, i ben estudiades al volum per Vicent Santamaria de Mingo.

L’ABB reflecteix també indirectament la història política del país. Els primers llibres foren en castellà, fins que es publicà el Dietari de la Diputació del General de Catalunya 1454 a 1472 l’any 1950. I encara als anys noranta als experts externs que anàvem a fer conferències algun cop a la seu de l’entitat se’ns indicava que no ho féssim en català, cosa que alguns no obeíem. Ara la normalització, per sort, ja hi és completa.

Francesc Fontbona

Francesc Fontbona (Barcelona, 1948) és un dels historiadors de l’art més eminents i prolífics del país. Entre les seves obres, destaquen La crisi del modernisme artístic (1975), El paisatgisme a Catalunya (1979), Anglada-Camarasa (1981, amb Francesc Miralles), dos volums de la Història de l’art català (1983 i 1985), Josep Mompou (2000), Manolo Hugué (2006)... A més, ha dirigit o codirigit l’obra en cinc volums El Modernisme (2002-2004), el Diccionari d’historiadors de l’art català (en línia, encara en procés de creació i en col·laboració amb B. Bassegoda i Hugas) i Pintura històrica catalana. Art i memòria (2015), entre altres.

És un col·laborador històric d’EL TEMPS.
Francesc Fontbona

Francesc Fontbona: darrers articles (Veure-ho tot )