Exposicions

Laura Iniesta. L’alquimisme de les emocions

Segons Laura Iniesta (Barcelona, 1955)  l’artista “és un alquimista dels seus sentiments, ja que resulta sorprenent que un canvi quasi imperceptible de color o forma, expressi estats emocionals diferents”. I té raó, ja que l’alquímia vol demostrar que un element tingui la possibilitat de transformar-se en un altre. Doncs bé, aquesta mutació la podem contemplar actualment a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa, a  l’exposició L’expressivitat de la pintura, on l’artista ens mostra les seves creacions més recents.

Laura Iniesta. L’expressivitat de la pintura
Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa
Rambla Egara, 340 Terrassa
Fins al 30 de gener de 2020

Laura Iniesta fa quatre dècades que es dedica completament a la pintura i l’obra gràfica. A principis dels 80 se’n va anar a viure a l’ Equador i Colòmbia, on va residir fins a començaments dels 90 quan va tornar a Barcelona. Va mostrar la seva obra de manera regular a les principals galeries de Quito, Medellín, Barranquilla i Bogotà. A Barcelona, la seva obra s’ha presentat a diverses galeries de la  ciutat. Els darrers anys ha realitzat diversos  murals a Abu Dhabi i la seva obra és molt apreciada  a Alemanya i Dinamarca, el que li permet participar sovint en diverses fires europees.

Laura Iniesta. Elegy. 2020

La circumstància d’haver viscut deu anys a Sud-Amèrica li ha servit per imbuir-se de la llum i el color d’un continent tan divers culturalment i geogràficament com aquest, i alhora li ha permès conèixer de prop les seves tradicions mil·lenàries, tan diferents de la nostra cultura mediterrània. La fusió d’ambdues ha donat com a resultat una obra atractiva i suggeridora.

Fins a principis del 2000 la seva obra es va moure dins del terreny figuratiu, interessant-se pel realisme màgic, el surrealisme i l’hiperrealisme durant la seva estada americana, però que encara va continuar a Barcelona, lloc on vaig conèixer personalment l’artista quan va exposat a la galeria René Metrás el 2002. Aleshores, a les pintures predominaven el collage i l’assemblatge, unint-se la pintura amb l’escultura. Es tractava d’una obra plenament vitalista on el color era un dels protagonistes. Apareixien una mena de “fetitxes” o tòtems, així com capses amb diversos objectes. En conjunt, el seu treball girava entorn de l’art povera o conceptual.

Laura Iniesta. Suite in Orange and yellow. 2020

L’expressivitat de la pintura

Més endavant, la forma anirà desapareixent per centrar-se únicament en el terreny de l’abstracció, sobretot en l’expressionisme abstracte, tal com podem apreciar ara a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa, on des d’una manera molt personal segueix diverses línies de creació: des de la cal·ligrafia, on s’aprecien arrels orientals, passant pels signes gestuals, encara que la pròpia artista ho atribueix a l’atzar, sense cap mena d’idea preconcebuda, ja que des de sempre s’ha sentit atreta per la filosofia zen, així com per l’art xinés i japonès.

Respecte del color, empra unes gran taques negres i vermelles que solen sorgir a cada costat del quadre, encara que recentment, deixa més espais buits, on el blanc cada vegada més va adquirint protagonisme, recordant-nos a Franz Kline, originant l’existència d’una determinada síntesi formal. Quant a la matèria deixa regalimar-la lliurement per la tela o fusta,  a mode de dripping, tal com feia un dels precursors d’aquesta tècnica Jackson Pollock. També apareixen elements simbòlics dels que només Laura Iniesta coneix el seu veritable significat i  que en tot cas l’espectador ha de descobrir.

Laura Iniesta. Antárctica. 2020

Les seves obres són obertes, lliures i, sobretot, expressives, on transcorren aspectes de la vida quotidiana que, a primer cop d’ull, no les veiem, però que hi són presents, sigui mitjançant la taca, el traç, el collage, el color, la cal·ligrafia o senzillament una línia que travessi fortuïtament l’espai.

És una artista que li agrada enfrontar-se a nous reptes, sobretot el de treballar en grans espais. Possiblement se sent més còmoda amb obres de gran format. Per això, aquests darrers anys ha pintat en grans superfícies, com els murals realitzats a Shanghai, on va poder mostrar tot el que porta a dins, i que li va valer el reconeixement de la crítica i del públic, sobretot perquè va poder gaudir de la llibertat, expressivitat i espontaneïtat que ofereixen les seves propostes.

Laura Iniesta sol afirmar que la seva obra és un mirall que reflecteix la seva vida interior. Estem plenament d’acord, però hi afegiríem que ens revela la seva vida exterior, no només pel seu caràcter expressiu i apassionat, sinó perquè ens transmet emocions i sentiments que provoquen que nosaltres  participem també  de la seva obra, de submergir-nos en ella, aconseguint que existeixi un diàleg entre l’espectador i l’artista, mitjançant la seva  pintura.

Ramon Casalé Soler

Articles relacionats amb Centre Cultural Terrassa

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close