Mercat de l'art

L’entrada a la primavera, la fi d’un cicle al mercat de l’art?

L’esclat de la primavera aconstuma a venir acompanyada d’una gran activitat en el mercat de l’art, i és el tret de sortida per a les grans subhastes: a Londres, Hong Kong i Nova York; també es realitzen importants fires internacionals i es publiquen informes sobre el mercat de l’art. Enguany, amb l’arribada de març, es va començar a estendre la desolació i la incertesa, a la velocitat exponencial en què el coronavirus s’estenia, arrasant tota activitat relacionada amb el món de l’art, confinant a casa a una bona part de la humanitat.

El dia cinc de març a Maastricht (Holanda) es va inaugurar Tefaf, una de les fires d’art i d’antiguitats més importants de món. Tot i que els casos de contagi es començaven a estendre per Europa, en un dels primers comunicats emesos per l’organització, es va informar que la fira havia estat animada, que en els dos dies de visites privades, havien rebut a 10.000 visitants internacionals i que s’havien venut importants obres com un retaule que representa a Sant Jeroni i Santa Clara, venut per 3 milions d’euros el dia de la inauguració, per la galeria Nicolás Cortés, de Madrid; o la pintura de Lee Ufan, Dialogue, 2019, venuda per 500 mil dòlars, per Lisson Gallery, Londres.

Anthonis Mor, ales d’un retaule que representen a Sant Jeroni i Santa Clara, segle XVI, presentat per galería Nicolás Cortés, Madrid, Tefaf, Maastrich, 2020.

Les alarmes van saltar després del cap de setmana, la detecció que un dels expositors havia donat positiu en coronavirus, i les mesures que començaven a adoptar diferents països, de restriccions en els viatges, després de la declaració de pandèmia global per l’Organització Mundial de la Salut, va començar a crear inquietud entre els expositors i visitants. L’organització va decidir tancar la fira el dia onze, quatre dies abans de la seva clausura.

Tefaf va ser l’últim gran esdeveniment, relacionat amb el mercat, que es va realitzar de forma presencial, el seu tancament va ser l’inici del col·lapse del món de l’art. Van començar la suspensió de fires internacionals d’art fora d’Àsia. Art Basel, Hong Kong, per la gravetat de la situació a la Xina, ja havia estat suspesa físicament al febrer, després d’un gran enrenou, l’organització va decidir realitzar-la virtualment, al març.  La fira virtual es va preinaugurar per als col·leccionistes Vip els dies 18 i 19 i, per a la resta, entre el 20 i el 25 de març. Van participar 231 galeries internacionals que van presentar 2.000 obres; la fira va ser visitada per unes 250.000 persones. Per les fonts que hem pogut accedir, les vendes van ser millor per a les mega galeries, que per a les galeries mitjanes o petites. Galeries com Gagossian, David Zwirner i Hauser & Wirth van comunicar vendes des dels 240.000 als 2,4 milions d’euros.

Lee Ufan, pintura de la sèrie Dialogue, 2019. Art Basel Online Viewing Rooms de Lisson Gallery, Londres.

La gravetat de la situació internacional va portar a la cancel·lació i anul·lació de fires que s’havien de realitzar entre març i juny com Frieze, a Nova York; ArteBa, a Buenos Aires; Art Cologne, Colònia; Art Dubai, Dubai; la primera edició de París Photo, Nova York; Art Basel, a Basilea; Arts Libris, Barcelona, ​​entre moltes altres. Amb el model actual, aquest fet va perjudicar les galeries, les fires són un dels espais on es realitza una bona part de les transaccions. La venda en aquest tipus d’esdeveniments van representar, el 2019, el 45% del total.

La declaració de pandèmia global, també ha afectat les cases de subhastes, les primeres van ser les italianes amb el decret d’estat d’alarma. Christhie’s va ser la primera gran empresa de subhastes internacional que va començar a tancar oficines a mesura que el virus s’estenia pel món. Phillips i Sotheby’s van seguir les seves passes i van ajornar les seves subhastes importants. A Barcelona, ​​La Suite, va posposar la subhasta de l’arxiu del poeta xilè, Pablo Neruda, un gran conjunt, compost per prop de 200 lots.

Al confinament generalitzat de la població a Itàlia que es va decretar el 10 de març, el va seguir el de nombrosos països de diferents parts del planeta. La implantació de les mesures d’allunyament social i confinament van comportar el cessament de l’activitat presencial, el tancament de museus, galeria, teatres, cinemes, escoles, entre d’altres, per un període de temps indefinit. Aquestes mesures, que no s’havien adoptat amb anterioritat, van conduir al col·lapse de la societat, de l’esfera artística. El tancament de museus, d’espais expositius, de fundacions, d’institucions i de col·leccions privades de tot el món, ha comportat grans pèrdues en la venda d’entrades, pel cessament de l’activitat presencial, a les quals s’han de sumar els inconvenients i pèrdues d’haver de suspendre o retardar exposicions, que feia molt temps que s’estaven preparant i que no se sap quan es podran realitzar, trencant els calendaris de programació i d’itinerància d’exposicions, que se solen programar amb diversos anys d’antelació.

Les pèrdues milionàries en molts museus com The Metropolitan Museum of Art, de Nova York, que ha tancat la seva activitat fins al mes de juliol, i que ha projectat un dèficit de 100 milions de dòlars en el seu pressupost. Ens fa pensar que serà un moment molt complicat per a les institucions artístiques de tot el món, que han tingut o que hauran d’adoptar mesures contundents, reduint jornades laborals, suspenent temporalment l’ocupació o amb la supressió de molts llocs de treball.

Amb la gran crisi sanitària que viu la Xina, vam poder comprovar les repercussions que tindria el cessament o la reducció de l’activitat local, a la producció a escala global, en el funcionament de sectors importants com el tecnològic. També podem entreveure, en els discursos d’alguns dels dirigents, l’interès que estan generant la possibilitat de tenir una indústria propera que pugui donar resposta, de forma ràpida, a problemes tan greus com el que s’està vivint amb el material sanitari. Pot ser que aquesta crisi acceleri el procés de relocalització que va començar, a prendre forma, a Europa l’any 2014, i que ha afavorit que moltes empreses tornin a fabricar als seus països o altres mes propers.

Aquesta situació tan excepcional, en què centenars de milions de persones estan confinades a casa seva, ha convertit la crisi sanitària en una crisi econòmica, l’aturada de l’activitat i la reclusió han comportat una volatilitat de bilions de dòlars en actius dels mercats borsaris mundials, ha posat en escac el futur de milions d’empreses a tot el món, han portat a xifres d’atur inimaginables, en un termini de temps tan curt.

El moment que estem vivint és tan complex, canviant i nou que es fa bastant difícil preveure el futur immediat, el que succeirà a la tardor. Encara que possiblement com ha passat, anteriorment, en altres grans crisis, es poden produir importants transformacions socials, modificacions d’hàbits, es poden accelerar i radicalitzar processos de canvis. Aquest col·lapse pot donar un gran cop a la globalització, en alguns dels cercles econòmics el 2019, autors com Neil Shearing van començar a predir que el procés de globalització havia arribat al seu punt màxim, que l’actual onada globalitzadora, iniciada després de la caiguda del mur de Berlín, s’havia aturat, molt abans de l’inici la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.

La incertesa i la manca de referència obren un futur immediat ple d’interrogants, pot la pandèmia iniciar o accelerar el procés de desglobalització que estaven predient els economistes? Com afectarà el Coronavirus als viatges? Fins quan seguiran les quarantenes en els viatges? Quan es podrà tornar a viatjar de forma generalitzada? A la tardor es podran fer viatges intercontinentals? Quin serà el preu dels vols? Quan es normalitzaran les exportacions? Com afectarà l’allunyament als hàbits socials? Què passarà amb l’economia? I com serà la seva recuperació?

Moltes incògnites a aclarir i sense solució momentània. La resposta immediata que hi ha hagut des de tots els àmbits de la societat en aquest període de confinament ha estat recórrer a l’activitat digital, en l’esfera artística, que estava molt present en la seva activitat quotidiana de museus, d’institucions, d’arxius, de centres de documentació, de galeries i de cases de subhasta encara que en aquests dies de reclusió, molts han intensificat la seva activitat digital, per portar les seves propostes artístiques fins a les llars.

Fernando Zobel, Cuatro semanas, 1983. Art Basel Online Viewing Rooms de la Galeria Mayoral, Barcelona.

L’activitat en línia està sent l’única alternativa comercial actualment. Les galeries poden utilitzar les plataformes digitals especialitzades en art com Artsy, Arnet, Art Price i Artland que han continuat la seva activitat. Les cases de subhasta ja tenien una bona part de la seva activitat en línia, encara que les subhastes importants eren presencials. Algunes grans galeries ja havien començat a explorar la creació en les seves pàgines web de Viewing Rooms, com una fórmula de diversificar, en alguns casos, també era una manera de reduir despeses, en disminuir la participació en fires. L’opció en línia pot ser una bona fórmula per a aquests temps de crisi. No obstant això, el comerç online representa una part petita del volum de vendes de mercat, en l’informe The Art Market que va publicar Art Basel i UBS de la prestigiosa, economista cultural, Clare McAndrew, el volum de vendes en línia, el 2019, va representar un 9% del mercat, i ha tingut un descens interanual del 2%. Tanmateix ha descrit que una gran part dels compradors per internet són millennials.

Potser les galeries tornin a guanyar importància, enfront de les fires, en aquests temps d’allunyament social i de limitació d’aforaments perquè, a més de ser excel·lents espais discursius, també són llocs tranquils, íntims, en els quals visualitzar obres d’art esdevé una experiència excepcional. Una tendència que ja es va començar a notar el 2019 amb un creixement interanual del 2% de les vendes a les galeries.

Els canvis que es produiran pel coronavirus, haurem d’afegir els canvis de tendències dels que ja apuntava l’informe de Clare McAndrew, que s’havia produït el 2019, on s’havien reduït un 5% interanual les vendes mundials. A més s’estava produint un canvi en el perfil dels compradors, el nombre de dones multimilionàries estava creixent, tot i que encara eren menys que els homes, havien gastat més i tenien col·leccions més grans. També va descriure que els millenials havien gastat 6 vegades més que els seus pares, els baby boomers.

Podem aprofitar aquest temps erm, per reflexionar, per repensar una nova direcció, per explorar altres vies, per sortir del possible final de cicle, per afrontar el desafiament, sense precedents, que haurem de fer front.

Juan Naranjo

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca