Arts visuals

Les arts plàstiques ocupen les sales de concert

La relació entre música i arts plàstiques no és pas una cosa nova. Històricament, les connexions estètiques i influències entre ambdues disciplines ha estat constant. Mai com avui però, aquest món havia estat tan present a les sales de concert, fins al punt d’integrar-se de manera gairebé natural dins les temporades de les grans infraestructures musicals.

En una societat en la qual les fronteres entre gèneres es difuminen darrere la construcció de renovadors discursos artístics i la recerca de nous públics, les arts plàstiques il·luminen amb una nova paleta estètica el món de la música. Ja no es tracta només (que també) de posar imatge gràfica a un esdeveniment musical. Ara, el que es planteja, és un veritable diàleg interdisciplinari; un nou discurs on l’artista plàstic confronti el seu art amb el discurs musical per oferir al públic una nova aproximació a la música, una experiència en la qual el gaudi sonor esdevingui també plaer visual per construir una percepció sensorial de caràcter global.

Instal·lació ‘In Silence’ (2019), de Shiharu Shiota, exposada al Mori Art Museum de Tokio. © Sunhi Mang

Aquesta és l’aposta que formulen tant el Palau de la Música Catalana com el Gran Teatre del Liceu en els seus respectius projectes artístics. Un discurs estètic que queda ben palès en les seves propostes per a un curs 2020-21 que, amb el permís de la Covid-19, comptarà amb una destacada presència d’artistes visuals. Creadors com la japonesa Chiharu Shiota, la madrilenya Alba G. Corral, la barcelonesa Laia Abril, o fins i tot la desapareguda Louise Bourgeois, tot un referent de l’art del segle XX, aportaran les seves mirades distintives al món musical barcelonès.

“En aquest món de pensament binari en què estem instal·lats, en el qual davant qualsevol plantejament vital  la resposta és sí o no, blanc o negre, només hi ha una cosa que respon al gris. I això és l’art”, argumenta el director artístic del Gran Teatre del Liceu, Víctor García de Gomar, com a justificació teòrica de la necessitat que té el món de la cultura del segle XXI de deixar enrere les propostes unidireccionals i apostar per la construcció de discursos artístics enriquidors i polièdrics.

Un vídeo de l’artista Bil Viola projectat al Palau de la Música Catalana. © Eva Guillamet

Fa molts anys que García de Gomar transita per aquesta via. Ho va començar a fer el 2009,  quan va convidar al videoartista nord-americà  Bill Viola (Nova York, 1956) a presentar la seva obra en el marc del Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona, del que n’era director. Més tard, va traslladar aquesta preocupació al Palau de la Música Catalana quan va ser  anomenat adjunt a la direcció artística, càrrec que ostentà fins 2019, coincidint amb el ressorgiment artístic de la institució sota el lideratge de Joan Oller. En aquesta etapa seria el mateix Viola el primer artista visual amb presència destacada a la programació, en  acompanyar amb les seves projeccions la interpretació d’una Passió segons san Mateo, de Bach, dirigida per Philippe Herreweghe, durant la temporada 2011-12. Posteriorment, i al llarg de tota la dècada, figures com Perejaume, Eugenio Ampudia, Eulàlia Valldosera, Jaume Plensa, Kiki Smith, Antonio López, Santi Moix, Miquel Barceló, Antoni Llena o Joan Fontcuberta han assolit a la condició d’artistes residents de la casa, que continua avançant decidida en aquest sentit.

Exposició dedicada a Antonio López, a la sala Lluís Millet del Palau de la Música. © Daniel Loewe.

“En aquell moment es va veure que seria molt interessant que una sala, que és una obra d’art per si mateixa, interactues amb el món plàstic i que els artistes poguessin mostrar el seu treball en aquest espai. Això va donar peu a fer una reflexió sobre el paper del Palau de la Música no només com a sala de concert sinó com a centre d’art, capaç d’acollir altres disciplines a més de la música i a través d’aquesta connexió, oferir al públic una experiència que anés més enllà de l’audició. En definitiva, una visió humanista del fet artístic”, explica Mercedes Conde, successora de García de Gomar en el càrrec.

La resposta del públic, segons Conde, no pot haver estat més satisfactòria i ara la institució es planteja estrènyer encara més aquest vincle. “En el futur, volem treballar també amb artistes  d’altres disciplines i que aquesta col·laboració es tradueixi en obra nova, obra generada a partir del discurs musical i de la seva relació amb el Palau”, avança la directora artística adjunta de la sala, que el curs vinent comptarà amb la presència central de l’artista digital Alba G. Corral (Madrid, 1977), autora de la imatge gràfica de la temporada i de qui es presentarà una instal·lació, un mural de leds, a un dels espais públics del coliseu modernista.

A més, Corral il·lustrarà amb els seus paisatges digitals quatre propostes musicals. El 25 d’octubre, a la 1:59 de la matinada, estarà al costat del pianista Carles Viarnès en el concert Temps perdut per a un art inútil, amb el qual el Palau celebrarà, per segon any, el canvi a l’horari d’hivern. L’11 de març interactuarà amb les improvisacions sobre l’obra de Bach que oferiran  Juan de la Rubia i  Marco Mezquida, i el 17 de maig acompanyarà als premiats del cicle El Primer Palau en el 25è. aniversari d’aquesta iniciativa. Finalment, il·lustrarà l’òpera d’Alberto García Demestres, Mariana en sombras, el 17 de juny.

No serà pas però l’única experiència plàstica de la temporada. Perquè si aquest estiu el Palau afegia a les seves visites guiades un taller de dibuix —una proposta que convidava a dibuixar la sala, sota la guia de la il·lustradora Gala Pont— el curs vinent l’itinerari Il·lustrades invitarà al públic a gaudir d’una nova experiència: plasmar visualment les seves emocions després d’un concert, de la mà de quatre artistes, Mariona Cabassa, Amaia Arrazola, Gemma Capdevila i Ina Hristova. Tot, a més, complementat amb la presència de figures d’altres disciplines, com la novel·lista Irene Solà, que escriurà un nou relat inspirat en la seva experiència en el Palau, o el cineasta Pere Portabella, a qui se li dedicarà una retrospectiva.

També multidisciplinari serà  la temporada 2020-21 del Gran Teatre del Liceu, que té com a leitmotiv el concepte de l’obsessió, que vertebra la programació i sobre el qual reflexionaran figures de diferents àmbits, inclosos el poeta Joan Margarit o el psiquiatre Luis Rojas Marcos. El seu nou director artístic, Víctor García de Gomar, ha traslladat aquests plantejaments al coliseu líric barcelonès com una via d’acostar l’òpera —un gènere que, en si mateix, és un compendi de diferents disciplines— al públic del segle XXI. “El meu projecte artístic és fer del Liceu una mena d’incubadora d’idees i propostes estètiques, amb l’òpera com a subjecte principal, però no l’únic”, va explicar García de  Gomar a l’accedir al càrrec. Ara, la maquinària ja està en marxa i de fet, després del confinament, el Liceu obria portes amb una proposta que no va passar gens inadvertida: el concert per a plantes d’Eugenio Ampudia.

‘Spider’, l’escultura de Louis Bourgeois que es podrà veure al Gran Teatre del Liceu la temporada 2020-21 © Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Així mateix, el gener de 2021, l’artista japonesa, resident a Berlin, Shiharu Shiota (Osaka, 1972) crearà una instal·lació que dialogarà i actuarà com a escenari per a la interpretació d’El viatge d’hivern, de Schubert, en el marc d’un projecte que tindrà continuïtat els pròxims anys amb altres artistes que acompanyaran també amb les seves creacions aquest cèlebre cicle vocal. De Louise Bourgeois (París, 1911-Nova York, 2010) s’exhibirà una de les seves emblemàtiques aranyes, procedent del Centre d’Art Reina Sofia. “Sempre apel·lem al diàleg amb artistes vius, però Bourgeois ens oferia la possibilitat d’explicar l’obsessió des d’un punt de vista clínic, psicològic. Aquesta dona, que va tenir una vida completament traumatitzada, va dir que l’art era ‘l’única garantia de salut mental’, una mena d’exorcisme vital per a una societat que necessita ésser rehabilitat a partir de la creació”, explica García de Gomar. Finalment, de la fotògrafa Laia Abril (Barcelona, 1986) hi haurà una exposició “que serà una reflexió sobre el feminisme” i també un taller de selfies, paradigma de l’obsessió, segons el director del Liceu en la societat actual.

Aquesta darrera activitat formarà paret de la jornada Liceu Centre d’Arts, que tindrà lloc el 17 de gener de 2021, al llarg de la qual diferents artistes reflexionaran sobre l’obsessió a través de les seves obres. “En aquesta línia de fer del Liceu un centre d’art i de pensament, puntualment canviem el seu ús i fem d’ell un museu. Per tant, proposarem un recorregut, en el qual, a tall  de jornada de portes obertes, el públic podrà deambular pel teatre, seguin un itinerari al  llarg del qual s’anirà trobant amb diferents propostes: un vídeo de Frederic Amat, ceràmiques de Santi Moix, dues pel·lícules d’Andy Warhol o un taller de dibuix acadèmic, amb models naturals, femenins i masculins”, explica García de Gomar.

I aquesta seguirà sent la línia de treball en el futur. “En la següent temporada, que ja la tenim al calaix, continuarem amb aquest fil; naturalment amb un altre subjecte i altres artistes, però amb el mateix objectiu. Volem ampliar o esborrar els límits que teníem perquè la nostra proposta pugui integrar més realitats. Al segle XXI, un teatre d’òpera ha d’aspirar a ser quelcom més. No es tracta de deixar de ser sinó d’afegir”, diu García de Gomar. “I tot plegat per posar sobre l’escenari una sèrie de realitats que generin sentit crític, que donin eines que plantegin preguntes i no donin tantes respostes, i que sigui el públic qui les completi. Aquesta és la funció de l’art”.

Ana Maria Dávila

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close