Altres gèneres

5 cançons que ens ha deixat la Covid-19

Probablement d’aquí a uns anys llegirem novel·les sobre els cinquanta dies en què vam estar tancats a casa o veure’m pel·lícules on tothom porta mascareta i ningú s’abraça. Que aquesta pandèmia tindrà una repercussió en les arts és evident, i la música ha estat una de les primeres a mostrar-nos-ho.

Des d’Ariana Grande i Justin Bieber fins a Vetusta Morla o Albert Pla, ens han obsequiat amb una cançó on s’entreveu la Covid-19 de rerefons. N’hi ha prou amb obrir l’Spotify per topar-se amb un seguit interminable de cançons de tota mena de gèneres i per a tots els gustos, que ens demostren que quan tot va malament, l’art pot ser una escapatòria.

Si no, que els hi diguin als de Stay Homas, que per matar l’avorriment van començar a fer cançons al seu terrat i han acabat organitzant una gira mundial. Perquè com diu la seva cançó Eso no, “Podrán quitarnos la cartera, la primavera, lo que Dios quiera/ quitarnos el trabajo y la pensión/ podrán quitarnos las reuniones, apagar los corazones / pero nunca la esperanza en mi canción”.

Integrants del grup Stay Homas al terrat des d’on componien cançons durant la quarantena. Foto: Leentrelineas


Tot i que no totes les cançons sorgides arran de la pandèmia són esperançadores ni respiren tant de bon rotllo.

Durant aquests mesos hi ha hagut moments de tot, i les cançons que n’han sorgit en són un reflex. N’hi ha que parlen de les coses positives que hem tret d’aquesta situació, com aprendre a estar bé sols, saber a qui trobem realment a faltar o valorar més les petites coses i els sanitaris. Però també n’hi ha d’altres que ens mostren la part més crua de la pandèmia: la mala gestió dels governs, l’angoixa, la tristesa o l’avorriment que hem experimentat.

És tal la multitud de temes que s’han creat que costa triar-los, així que des de El Temps de les Arts hem volgut crear una llista de ‘Les cançons que ens ha deixat la Covid-19’. Tot i això, aquí en van cinc de ben diferents que il·lustren aquest batibull de sentiments i vivències que ens ha tocat viure.

1. Do What You Can – Bon Jovi
El videoclip ens mostra treballadors essencials fent la seva feina en una Nova York quasi desèrtica mentre Jon Bon Jovi canta “When you can’t do what you do / You do what you can”. El cantant va demanar per les xarxes socials que la gent li expliqués les seves vivències personals i va incloure algunes d’elles a la lletra. El resultant és una cançó entranyable que relata situacions viscudes durant la quarantena al ritme de country-rock, i que com s’indica al final del vídeo, pretén ser un homenatge a “tots els herois quotidians que lluiten per a superar aquesta pandèmia”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

2. La Estación Eterna – Leiva
A molts els ha tocat celebrar l’aniversari confinats, i Leiva n’és un d’ells. Com apunta a la cançó, al cantant li va tocar viure un aniversari estrany: “Qué extraño cumpleaños/ cuarenta en cuarentena”, però va servir-li per compondre un tema íntim, on ens relata les sensacions més amargues que va sentir durant la quarantena. “Dando vueltas a las vueltas/ llevo una semana entera/ camuflando mi desastre existencial”, ens diu el madrileny en una de les últimes estrofes, i inevitablement hi connectem, perquè qui més qui menys va ser baix en algun moment del confinament. Tal com va explicar ell mateix a través de les xarxes socials, va compondre i gravar La Estación Eterna el mateix dia del seu aniversari, i va il·lustrar-la amb imatges del ‘diari rudimentari que estava gravant durant aquests llargs dies de psicodèlia indoor’.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

3. Barrer a Casa – Sofia Ellar y Álvaro Soler
Una guitarra, un piano i dues veus. Això és tot el que han necessitat Sofia Ellar i Álvaro Soler per fer un single de pop-folk que s’ha convertit en un dels himnes de la quarantena. Amb una posada en escena molt senzilla, al videoclip podem veure a la parella tancada a casa seva, mentre canten sobre com enyoren coses tan senzilles com abraçar algú o anar a prendre alguna cosa amb els amics, i deixen constància de com van ser aquells dies en què no podíem sortir de casa: “Y ahora Madrid se nos viste de fantasma/ A las ocho caen las redes, se llenan las terrazas”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner


4. Confitrap de Sant Jordi – Pachawa Sound
Els músics de parla catalana tampoc han parat quiets. De fet, la revista Enderrock ha elaborat una llista amb cinquanta cançons sobre el confinament i assegura que mai com fins ara s’havien escrit, gravat i publicat tantes cançons en català que reflecteixen la realitat i la situació que viu la societat. D’entre totes aquestes a El Temps de les Arts n’hem volgut triar una que potser no ha sonat massa a la ràdio, però que ens agrada perquè parla d’un dia molt especial pels catalans i s’emmarca dins un gènere que està en auge els últims anys: el trap català. Com ja ens resumeix el mateix títol del single, la banda maresmenca va produir un trap per a un Sant Jordi confinat on reinventen la llegenda; Sant Jordi es queda a casa, la princesa fa zumba al terrat, i el drac vola més lliure que mai mentre deixa roses davant de cada porta.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner

5. Se acabó el papel – Mister Cumbia
A la llista de temes sobre la Covid-19 no podia faltar el nom de Mister Cumbia. Una mica a l’estil del King Africa de principis del 2000, La cumbia del coronavirus d’aquest cantant mexicà es va fer viral fins a tal punt, que va ser diversos dies número 1 a Espanya a Spotify. Però La cumbia del coronavirus no és l’únic regalet de carn de meme que ens va deixar Mister Cumbia. També ens en va fer un altre que potser va passar un pèl més desapercebut, que encara és més friqui i irrisori: Se acabó el papel. Al vídeo podem veure’l tocant un saxofon que porta un rotllo de paper de vàter a l’embocadura mentre ens canta versos explícitament escatològics. Però el més graciós de tot, és que per ridícula que ens sembli la lletra, ens parla d’una realitat que vam viure: els dies en què vam llançar-nos a comprar paper de wàter a la desesperada. “Entre el virus y el espanto/ hay algo que está pasando/ y es que en toditas las tiendas/ el papel se está acabando”.

Contingut no disponible.
Si us plau, heu d'acceptar les galetes prement el butó del banner
Elisabet González Pellicer
Elisabet González Pellicer: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close