Arquitectura

Les cases de l’avinguda Tibidabo

Als voltants de l’any 1900 alguns inversors catalans van decidir construir zones residencials de luxe apartades del centre de Barcelona prenent com a model les ciutats-jardí angleses. És el cas del Park Güell -projecte d’Eusebi Güell que finalment no es va dur a terme- o de la Societat Anònima El Tibidabo, dirigida pel famós doctor Andreu i constituïda per famílies tan influents de la ciutat com els Macaya o els Roviralta.

A la recerca d’un ambient saludable prop de Collserola, aquesta societat va adquirir la finca rústica anomenada Frare Blanc amb l’objectiu de “dedicarse a la adquisición, urbanización, explotación, edificación y enajenación de fincas en la montaña del Tibidabo, y construcción de un ferrocarril funicular hasta la cumbre del citado monte” tal com podem llegir als seus estatuts. Al 1900 es començà a urbanitzar una gran avinguda amb xalets d’alt nivell i un any després s’inaugurà el tramvia -que a l’inici era verd, i no blau- i el funicular del Tibidabo.  Arquitectes de renom com Enric Sagnier, Joan Rubió i Bellver o Adolf Ruiz Casamitjana foren els encarregats de bastir un dels barris més luxosos de Barcelona que gaudí d’un èxit immediat gràcies a la moderna visió del doctor Andreu, la qual- a diferència del Park Güell- garantia el transport públic i la connexió amb Barcelona impedint l’aïllament dels seus habitants.

La Casa Fornells (1903), de Joan Rubió i Bellver,  és una de les primeres que es van construir juntament amb la Casa Arnús (1903) d’Enric Sagnier. Es tracta d’un habitatge unifamiliar de maó vist i disseny marcadament medievalista que presenta un interior orientalitzant. Aquest últim està decorat amb arcs polilobulats, vidres de colors i estucs minuciosament treballats que creen un ambient molt exòtic. Actualment la casa és propietat de la família Summer, d’origen alemany, els fundadors de Bayer Espanya i responsables de l’ampliació de l’edifici l’any 1940.   

Casa Roviralta, de Joan Rubió (1903- 1913).

Si seguim baixant per l’avinguda Tibidabo trobem la Casa Roviralta, coneguda popularment amb el nom d’ “El Frare Blanc” (actualment el restaurant Asador de Aranda), també de Joan Rubió. Construïda entre els anys 1903 i 1913, el nom del xalet es deu a que el terreny havia estat ocupat per una masia (Can Gomis) del segle XVIII propietat d’uns dominics i de la que encara es conserva la capella. Teodor Roviralta feu decorar l’interior en un estil neomedieval amb arcs d’inspiració mudèjar i gòtic decorats amb mosaic i enteixinat policromat de fusta.

Torre del Dr Andreu (1918) d’ Enric Sagnier (wikipedia)

Just davant d’aquesta casa trobem la Torre Macaya (1918), la residència de Romà Macaya, de poc valor arquitectònic però que val la pena destacar ja que inspirà a Carlos Ruiz Safón en la seva famosa novela “L’ombra del vent”, transformant-lo en el Palauet Aldaya. Davant hi ha la residència del Dr Andreu (1918), d’aires afrancesats, obra d’Enric Sagnier que actualment és la seu de la Mutua Universal. Durant la Guerra Civil aquest habitatge  va ser confiscat per les autoritats republicanes i fou convertit en la seu del Consolat de la Unió Soviètica. Encara avui en dia es pot visitar el búnquer que es va construir per tal de protegir-se dels bombardeigs franquistes.

El doctor Andreu era un gran amant de la música i el mecenes d’Enric Granados. Per aquest motiu va fer construir una petita casa pel compositor just davant de la seva l’any 1911, amb un auditori per fer vetllades musicals i un jardí a la part posterior. Granados també hi donava lliçons privades i entre els seus alumnes figuraven les tres filles del Sr Andreu. Les parets exteriors d’aquest petit pavelló estan decorades amb uns baixos relleus al·lusius a les musses, de caire netament modernista. Des del 1936 va ser seu de l’estudi de doblatge la “Voz de España” fins que el 2010 quedà abandonat. Des de llavors està en venda i només es pot dedicar a equipaments.

Interior de la casa Ignasi Coll d’Enric Sagnier (avui escola SIL). Imatge: enricsagnier.com

Seguint l’avinguda en direcció al passeig Bonanova trobem l’antic xalet d’Ignasi Coll, un empresari sevillà que encarregà la seva residència a Enric Sagnier (1921) obtenint un premi de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és la seu de l’escola SIL i segueix presentant la façana original, d’estil classicista i neoplateresc. Davant aquest edifici hi ha la Casa Bernat i Creus (coneguda també com la Casa d’Ignasi Portabella), que l’any 1905 fou encarregada pels esmentats pintors-decoradors al mestre d’obres  José Pérez Terraza com a residència d’estiueig, abans de passar en mans de Portabella. La façana presenta pintures al·legòriques de les estacions on unes figures femenines recullen flors (primavera); seguen i recullen el blat (estiu); veremen (tardor) i passegen abrigades (hivern), una obra dels mateixos propietaris.

Detall de la pèrgola de la Rotonda amb mosaics de Lluís Bru (wikipedia).

Arribem finalment a la popular i controvertida Rotonda, una edificació encarregada el 1906 a Adolf Ruiz Casamitjana i ampliada el 1918 per Enric Sagnier que encara avui està coronada pel seu element més característic: el templet decorat per  Lluís Bru. Va ser la seu de l’hotel de luxe Metropolitan que acollí a estrelles del cinema com Rock Hudson o personatges de l’alta societat com Tita Cervera, mentre oferia vetllades musicals d’alt nivell amb intèrprets com Alfredo Krauss. Als anys 70 l’edifici esdevingué un centre hospitalari geriàtric fins que el 1999 fou adquirit per Núñez i Navarro. Aquesta immobiliària plantejà un projecte de reforma que  preveia l’enderrocament d’un 80 per cent de l’immoble, provocant un moviment veïnal de protesta que durà dotze anys -durant els quals es mantingué tancat amb el conseqüent deteriorament- i que desembocà en un compromís per part de l’empresa de rehabilitar la façana i el templet tot recuperant el seu aspecte original. Les obres varen finalitzar el 2016 amb l’aixecament d’un edifici annex projectat per Alfredo Arribas.

Anna Pou van den Bossche

Anna Pou van den Bossche: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca