Llibres

Les confidències de Marjane Satrapi

Reservoir Books recupera ‘Brodats’, de l’autora de la popular ‘Persèpolis’, amb una nova traducció al català, nova retolació i nou disseny; la novel·la gràfica recull les converses de sobretaula d’un grup de dones iranianes al voltant de l’amor i el sexe.

Encara és en cartellera Madame Curie, la cinquena pel·lícula dirigida per Marjane Satrapi, que va debutar en el cinema amb l’adaptació animada de la seva fonamental Persèpolis: juntament amb el Maus d’Art Spiegelman, aquesta novel·la gràfica ha estat clau a l’hora d’obrir el còmic a extensos cercles de lectors que fins aquell moment eren aliens al mitjà.

Satrapi sembla ja definitivament instal·lada en el món del cinema, i de fet ha manifestat recentment que no té cap intenció de tornar a agafar el llapis; segons explica, en el seu dia el còmic simplement va ser el mitjà que tenia més a mà per explicar allò que volia explicar, i no ha publicat res més des de Pollastre amb prunes (2003), que també ha portat a la gran pantalla.

Portada de ‘Brodats’ de Marjane Satrapi.

Si no canvia d’opinió, doncs, ens haurem de conformar amb rellegir els seus -ja clàssics- llibres. I si l’any passat Reservoir Books va publicar una edició integral de Persèpolis amb una nova traducció al català de Mireia Alegre, un nou format, un nou disseny i una nova retolació, ara ha repetit l’operació amb Brodats i ho farà més endavant amb l’esmentada Pollastre amb prunes.

Vinyeta de ‘Brodats’ de Marjane Satrapi.

Nominada al premi al Millor Àlbum al Festival d’Angulema del 2004, Brodats és una obra aparentment més lleugera i menys ambiciosa que Persèpolis, però que -no obstant- amaga unes quantes càrregues de profunditat. Sense ser exactament una seqüela, i partint d’una diferent arquitectura narrativa, Brodats comparteix almenys una característica fonamental amb aquella obra cabdal: la memòria familiar i autobiogràfica com a mirall de la reivindicació femenina i de la denúncia de la situació de la dona a l’Iran, on va néixer Satrapi abans d’instal·lar-se a França.

Vinyeta de ‘Brodats’ de Marjane Satrapi.

En aquest cas, l’excusa narrativa són les reunions i converses de sobretaula entre un grup de dones de diferents generacions -familiars, amigues, veïnes- al voltant d’una taula parada amb el samovar, el te i les pastes: el títol fa referència tant a l’intercanvi de tafaneries, confidències i safarejos com a la reconstrucció de l’himen per simular la virginitat, i el guió segueix el ritme fluïd, espontani i còmplice d’uns diàlegs centrats en bona part en les relacions amb els homes.

Vinyeta de ‘Brodats’ de Marjane Satrapi.

Una de les possibles sorpreses per al lector occidental de Brodats -és a dir, la seva immensa majoria- és la desimboltura i franquesa amb què les protagonistes del còmic -musulmanes de ment oberta i amb neguit de llibertat- parlen de sexe a esquenes de la presència masculina. Amb molt sentit de l’humor, aquestes dones van desplegant tots els seus secrets relacionats amb l’amor, la pèrdua de la virginitat, la infidelitat, els matrimonis concertats, les operacions d’estètica, les drogues, la homosexualitat…

Vinyeta de ‘Brodats’ de Marjane Satrapi.

En una obra on les paraules cobren tot el protagonisme, el virtuosisme estètic passa a un segon pla i el traç de Satrapi es revela més sintètic que mai, amb una expressivitat en blanc i negre heretada del seu mestre David B., un dels caps pensants del revolucionari col·lectiu L’Association i autor de la bàsica Epiléptico: el ascenso del Gran Mal. Els fons pràcticament desapareixen i el focus es posa en els rostres i el verb.

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat al diari 'Avui' i a 'El Punt Avui' escrivint sobre cinema, còmic, televisió i cultura en general, en crítiques, entrevistes, reportatges, informacions... És col·laborador dels digitals 'Catorze' i 'La Llança' i també ha publicat guions de còmic i humor gràfic en revistes com 'El Jueves' i diaris com 'Avui, 'El Periódico' i 'La Vanguardia'.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close