Exposicions

Les ficcions fotogràfiques de Chema Madoz

Presenta la setena exposició a la Galeria Joan Prats, on mostra obres realitzades entre 2012 i el 2018

Chema Madoz
Galeria Joan Prats
Fins al 28 de març de 2020

Encara que el sentit de la vista és un dels sentits més fiables i creiem allò que veiem i que la fotografia s’ha imposat per la sensació de verisme i per la seva evidència, Chema Madoz (Madrid, 1958) manipula la realitat i explota al màxim les capacitats simbòliques dels objectes per descobrir una nova realitat oculta sota l’aparent quotidianitat. El seu mètode de treball consisteix a construir composicions a partir d’objectes i elements que després fotografia a l’estudi. Les seves figures literàries creen un discurs artístic que és alhora fotografia, escultura i poesia. Molts l’han anomenat el poeta de la fotografia, ja que utilitza recursos semblants a la composició poètica com la metàfora, la comparació, l’analogia o la paradoxa. Substitueix el llenguatge escrit pel purament visual. Per aquesta raó es reclama ​​la implicació activa de l’espectador, que ha de reelaborar els nous significats.

L’objecte, entès com a metàfora visual, és el protagonista de les fotografies de Chema Madoz que juga en la frontera entre el llenguatge i la imatge. Explora el desplaçament i l’estranyesa que ofereix l’ús d’estris quotidians manipulats els quals revelen nous sentits i possibilitats, trencant amb la relació objecte-ús. Especialitzat en construccions poètiques, reivindica les intencions de la mirada; unes intencions que deixen en la percepció de l’espectador exercicis diferents a través del xoc poètic inesperat, la permanència fictícia, les associacions insòlites, les combinacions inesperades, les trobades fortuïtes, la potencialitat inquietant, l’espai per al somni… per reforçar allò que Marcel Duchamp defensava quan deia que l’observador fa l’obra.

Chema Madoz : E-120) S/T, 2016. Cortesia Chema Madoz & Galeria Joan Prats.

L’objecte és el seu terreny d’acció quasi des dels seus inicis. Tot i que en les seves primeres fotografies introdueix la figura humana, aquesta està tractada com un signe o com un recurs poètic. Però des de la dècada dels 90 s’ha centrat quasi únicament en la fotografia d’objectes -trobats, recuperats i també comprats-, encara que, en ocasions poden aparèixer parts del cos humà, com un braç o una cama, o també elements de la natura, aquests estan tractats de la mateixa manera que un pur artefacte inanimat. De fet, les combinacions que crea per a les seves fotografies ja no existeixen ja que van ser concebudes només per al moment precís de disparar la càmera, incidint en la importància del moment únic i irrepetible. El seu treball es caracteritza pel refinament i la delicadesa a l’hora d’associar, reunir, integrar o conjuminar components en una convivència i cohabitació que genera nous significats que trastoquen la realitat. Atempta contra els codis establerts i les seves regles per fer servir aquelles imatges, idees i formalitzacions que estimulen la imaginació i colpegen la sensibilitat. Els objectes, posicionats en una nova condició, es converteixen en signes que parlen.

També ha evolucionat en la pròpia concepció del tema a fotografiar. En un primer moment es restringia a retratar situacions existents que captava en el seu propi lloc, en un treball purament fotogràfic. Però amb el pas el temps, va començar a elaborar personalment les intervencions gràcies a la construcció de diferents components fins a crear una estructura autònoma carregada de nous conceptes, tot introduint certes expressions escultòriques i instal.latives. Un altre aspecte important del seu treball és la utilització de fons neutres que permeten eliminar qualsevol referència de temps i d’espai i alhora focalitzar una major concentració d’atenció en els objectes que semblen levitar en un buit intemporal i eteri. Igualment, la utilització del blanc i negre aporta, també, una distància melangiosa; una certa quietud i silenci onírics que ens transporten a un món irreal i fictici. Pel que fa a la il.luminació, Madoz treballa amb una gran puresa lumínica i molt especialment amb les ombres projectades per aconseguir representar l’univers de la imaginació.

Chema Madoz: E-122) S/T, 2017. Cortesia Chema Madoz & Galeria Joan Prats.

Alguns estudiosos han parlat d’una certa herència dels objectes surrealistes o de la influència de les pintures de René Magritte per la descontextualització a la qual són sotmesos i pel joc amb el concepte. Per altra banda, atès que les seves fotografies tenen un tractament molt nítid, precís i impol·lut que facilita la comprensió de la metàfora construïda, a l’estil dels pioners com Man Ray, també comparteix amb aquest autor certs paral·lelismes. Man Ray va ser un experimentador constant i un renovador del camp fotogràfic amb l’obtenció de creacions visuals que exploraven els límits de la percepció. “Jo no soc un fotògraf de la natura, sinó de la meva pròpia imaginació”, són paraules del propi artista que resumeixen abastament la valoració que en va fer d’aquell “ull mecànic” que li va permetre veure la realitat d’una manera inèdita. De la mateixa manera també se l’ha comparat amb el poeta català Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), amb el qual va realitzar un treball conjunt, l’any 1998, per a Fotopoemario que finalment es va publicar el 2003: dotze poemes del poeta van ser il·lustrats amb dotze fotografies de Madoz. “Es tracta d’una mateixa recerca poètica, d’un mateix tipus de comunicació, de l’exposició d’un mateix concepte sobre la vida i la quotidianitat”, com diu Glòria Bordons en el pròleg. Bordons, estudiosa de Brossa, explica que els dos artistes utilitzen objectes semblants, com ara barrets, cartes, antifaços, utensilis en desús, objectes que, com en una ocasió va dir Chillida a propòsit de Brossa, tenen memòria.

Chema Madoz: E-132) S/T, 2018. Cortesia Chema Madoz & Galeria Joan Prats.

La tria de fotografies de Chema Madoz que presenta la Galeria Joan Prats –la primera exposició des del traspàs del seu fundador Joan de Muga-, realitzades entre el 2012 i el 2018, ens proposen un interessant joc de percepcions. Les imatges ens parlen, ens proposen un passeig per l’intel·lecte a través de les associacions i les paradoxes que creen. En les seves pròpies paraules, li interessa “la idea de troballa, de descobriment, de percebre el misteri en el quotidià”. Una realitat que no es contempla si no que es llegeix en abordar directament el terreny del llenguatge.

Chema Madoz (Madrid, 1958) viu i treballa a Madrid. És un dels fotògrafs de l’Estat espanyol amb més reconeixement per part del gran públic i també per part de la crítica. Estudià Història de l’Art a la Universitat Complutense de Madrid entre 1980 i 1983. Compaginà la seva formació universitària amb els estudis de fotografia al Centre d’Ensenyament de la Imatge. Des de 1985 ha exposat individualment en centres i museus espanyols i també internacionals. Ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2019), el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (2013), el Premi Nacional de Fotografia, el Higashikawa Prize del Japó, el premi PhotoEspaña (2000) i el Premi Kodak (1991). Va ser el primer fotògraf espanyol viu a qui se li va dedicar una exposició retrospectiva al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, l’any 1999, titulada “Objectes 1990-1999” que recollia les obres de la dècada dels noranta. En els últims anys ha exposat en museus i centres d’art com la Fototeca Llatinoamericana de Buenos Aires, Erarta Museum of Contemporary Art de Sant Petersburg, Centre Conde Duque de Madrid (2017), Museu Esteban Vicente de Segovia (2015), la Pedrera – Fundació Caixa Catalunya de Barcelona, ​​Milli Reasurans Sanat Galerisi, d’Istanbul (2013), Netherland Photomuseum de Rotterdam, Hermitage Museum de Kazan, Rússia, Museu Nacional d’Art Contemporani de Santiago de Xile (2011); Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (2008); CCBB de Rio de Janeiro, Brasil (2007); Fundación Telefónica de Madrid (2006), entre d’altres. Actualment, la seva obra es presenta a l’exposició “La naturalesa de les coses” al Pavelló Villanueva del Real Jardí Botànic de Madrid.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca