Mercat de l'art

Les galeries d’art catalanes en replantejament.

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya organitza una jornada de professionals per reflexionar sobre la crisi que pateix aquest sector.

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya va presentar, el propassat 25 de novembre, la setena edició de les “Jornades sobre Art i Galerisme”, un encontre anual dedicat a l’intercanvi i diàleg entre professionals del sector del galerisme en l’àmbit català. Per tercer any consecutiu, aquesta edició ha comptat amb la col·laboració de Talking Galleries, el ‘think tank’ dedicat a l’anàlisi, coneixement i difusió de les galeries d’art a nivell internacional, fundat el 2011 per Llucià Homs i amb base a Barcelona. La benvinguda va anar a càrrec de Mònica Ramon, Presidenta de Gremi; Llucià Homs, Director de Talking Galleries i Marta Gustà, Directora de l’Àrea de les Arts visuals de l’ICEC. Enguany la trobada ha consistit en tres sessions: una individual enfocada a temes de màrqueting i vendes en línia; una segona per tractar com afecta el nou Dret de Participació i una taula rodona amb galeristes per debatre la situació del mercat de l’art català.

Intervenció de Montse Peñarroya durant les Jornades de Galerisme, organitzades pel GGAC.

De la mà de Montse Peñarroya, especialista en màrqueting digital, la primera sessió, “Cinc consells per al teu màrqueting online que t’ajudaran a incrementar les vendes a la teva galeria”, va explorar la manera com les galeries poden aprofitar les eines tecnològiques més actives per potenciar las seves vendes. Un dels reptes més urgents que tenen és adaptar-se a l’entorn digital i adoptar les noves tecnologies al seu model de gestió; un factor clau per a la supervivència a mig i llarg termini. Va apuntar que el futur d’una empresa depèn de la seva arquitectura de valor; és a dir, com aconseguir generar-la i com materialitzar-la en facturació i benefici. Les formes de generació de valor a Internet vàlides ara fa 15 anys, actualment ja no ho són i calen noves fórmules. Cada empresa ha d’analitzar com produir valor i quina estratègia ha d’aplicar. Hi ha dos fronts importants a atacar: el producte, fent-lo fiable i precisant les característiques en funció del target al que es dirigeix, així com el procés de màrqueting que ha de revertir en un satisfactori procés de comercialització. I és que el problema no és crear el lloc web, sinó com atraure’n trànsit i convertir-lo en clients comptables. Va explicar en què consisteix la taxa de conversió d’un lloc web i com millorar-la, entenent-la com el percentatge que obtenim en dividir el nombre d’objectius complerts entre el nombre total de visitesEn conclusió, moltes empreses no saben com convertir els seus llocs web en una veritable eina comercial.

Ponència de NIAL ART durant les jornades de Galerisme, organitzades pel GGAC.

La segona sessió, “El nou Dret de Participació/VEGAP i com afecta a les galeries d’art”, va anar a càrrec d’Isabel i Beatriz Niño, del despatx NIAL Art Law, especialitzat en assessoria legal en el sector de l’art. Amb l’última reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual s’ha modificat el Dret de Participació, incloent-hi significatives novetats. Van informar sobre el detall de les recents modificacions i l’abast de les mateixes en la pràctica diària de les galeries. La redacció d’aquest article inclou dos ajustaments importants: es redueix el preu de revenda a partir del qual es genera aquest dret, que passa de 1.200 euros a 800 euros. En països com França i Alemanya el preu del llindar està establert en 750 euros i 400 euros, respectivament. D’altra banda, s’estableix que el Dret de Participació es farà efectiu a través de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual. En aquest sentit, a partir del 4 de març, VEGAP –entitat de gestió col·lectiva- gestiona aquest dret sobre les revendes que es realitzen a Espanya, no només a favor dels titulars del seu repertori, sinó també a favor de tots els que tenen reconegut aquest dret, d’acord amb la legislació espanyola. A la Unió Europea hi ha 11 països que han escollit la gestió col·lectiva obligatòria d’aquest dret i a la resta del món en són 13. Es reconeix als autors espanyols, als nacionals d’altres estats membres de la Unió Europea, així com als nacionals de tercers països amb residència habitual a Espanya. Aquest canvi també té una repercussió per al “Fondo de Ayuda a las Bellas Artes”, quan els beneficiaris declinen rebre la compensació o no s’arriben a localitzar.

Intervenció dels galeristes Joan Anton Maragall, Artur Ramon, Jordi Mayoral i Benito Padilla, amb Llucià Homs de moderador.

La tercera taula va comptar amb la participació dels galeristes: Joan Anton Maragall, director de la Sala Parés; Artur Ramon, director d’Artur Ramon Art, Jordi Mayoral, Codirector de la Galeria Mayoral i Benito Padilla, director d’Imaginart. “Propostes per incentivar el mercat de l’art català i el paper de l’administració pública”, moderada per Llucià Homs, va analitzar com ha evolucionat el mercat de l’art català des de la crisi econòmica de 2008, moment de fort sotrac per a les carreres de molts artistes, però també la pèrdua de valor de l’art com a inversió. Passats aquests deu anys, no només el mercat encara no s’ha recuperat tot i l’alt  nivell dels nostres creadors, sinó que ha desaparegut el col·leccionista mitjà que sustentava una part important del segment. Les responsabilitats que tenen les institucions públiques en acompanyar els artistes i el paper clau dels museus en la seva defensa va també sorgir entre els professionals. Els participants van encetar un enèrgic debat davant d’una situació de greu inestabilitat, que demana un posicionament unitari. D’entrada el moderador va posar sobre la taula algunes dades impactants: un estudi realitzat per l’economista i l’especialista en mercat de l’art, Clare MacAndrew, afirma que el valor del mercat espanyol el 2015 fou només de 385 milions d’euros; un 1% del mercat mundial, dels quals no tenim cap dada sobre el percentatge a imputar al mercat català. L’enorme feblesa i la dificultat d’alguns creadors per accedir i mantenir-se en aquest mercat en un digne posicionament s’ha accentuat en els darrers anys. Un altre factor a tenir en compte és l’hermetisme del sector i la manca d’una informació fiable.

Es consensua entre els membres de la taula que una de les circumstàncies que determina les greus dificultats del sector, tant a Catalunya com a Espanya, és la insignificant patrimonialització d’art contemporani que es porta a terme, tant per part de l’àmbit privat com del públic: aquest és molt inferior al que s’escauria a un país de les característiques del nostre. No complim els “estàndards” mínims de l’entorn europeu en aquesta matèria. Es proposen a continuació dues mesures correctores: la primera se centraria en millorar el marc jurídic que afecta a les arts visuals. La fragilitat demana l’acció urgent en alguns temes jurídics que tenen a veure amb la Llei de Mecenatge, amb com afecta la Llei de Propietat Intel·lectual a l’activitat artística o amb la legislació sobre patrimoni d’art contemporani. La major part d’aquestes qüestions no són de competència de la Generalitat però és important que s’actuï en tot allò que sí que en depèn i també incidir davant l’Estat per actualitzar una legislació obsoleta. Una altre mesura s’enfocaria a l’estímul de les relacions entre el sector públic i el privat per a la promoció de l’art contemporani, tant a nivell nacional com internacional. Donar suport a les iniciatives que sorgeixen de l’àmbit privat, sobretot de les galeries d’art, és imprescindible per fomentar la producció, exhibició i promoció de l’art contemporani de cara a incentivar el mercat. De la bona salut del col·lectiu empresarial en depèn també la qualitat i intensitat del suport que aquest pot oferir als creadors en actiu.

Joan-Antoni Maragall va afirmar que fins que la Generalitat de Catalunya no destini el 2% del seu pressupost a la cultura, estarem d’avant d’un país en vies de desenvolupament. Igualment, Jordi Mayoral, va dir que Catalunya no posa en valor la seva cultura i en conseqüència tampoc als seus artistes. Maragall rebla que el mercat català ha estat fins al anys vuitanta bàsicament local i que a partir de la dècada dels noranta comença la seva internacionalització; tot i que amb resultats molt desiguals. Va donar una xifra esfereïdora:  l’activitat del mercat de l’art a Catalunya s’ha reduït en un 50% des de la crisi del 2008. Benito Padilla, per la seva banda, considera que el mercat català, però també l’espanyol, és irrellevant i precari, assenyalant l’administració, entre d’altres, de no posar en valor els artistes catalans. La responsabilitat de reimpulsar el mercat català és cosa de tots, considera Artur Ramon que insisteix en el poc esforç que s’ha fet per visualitzar la potencialitat dels creadors catalans. També s’estima que el model de galeria està obsolet i que cal fer un replantejament del seu paper a nivell artístic i comercial. Per altra banda, es valora que, tot i que la situació actual continua sent complexa, en els últims temps s’han obert espais i s’han impulsat projectes independents i arriscats que han donat una nova empenta al panorama artístic contemporani. Nous espais que suposen un relleu generacional i renoven el mapa artístic amb un perfil flexible de galeria que funcionen com a laboratori de projectes alternatius.

A continuació, després d’insistir sobre la migradesa del mercat de l’art català i la manca d’objectius comuns, se centren en el recurrent debat sobre la necessitat de crear una fira generalista; una mena de fira ARCO a Barcelona. Hi ha una superpoblació de fires i, malgrat les bones intencions, res sembla indicar que una de nova pogués reeixir entre tanta oferta. Així mateix, es pot constatar que l’estàndard tradicional de fira es posa en dubte a molts llocs i s’opta per models més específics, identificables i singularitzats com ara Swab, Arts Libris, Loop o esdeveniments com el Gallery Weekend que treballa en una doble intencionalitat: incentivar la compra i el col·leccionisme i difondre la tasca de les galeries entre el gran públic. Barcelona té una marca coneguda, un volum elevat de visitants però, en aquests moments, una fira no es beneficiaria d’aquesta situació ni resoldria els problemes del sector.

Un altre gran tema que va aparèixer fou el de la creació de nous públics i la recepció de les arts visuals. Una de les accions que més demanda el sector en aquest punt és el tractament de les arts visuals contemporànies en els mitjans de comunicació públics per tal de millorar la difusió que se’n fa en els canals de més audiència. De la mateixa manera, els ponents van refermar la necessitat d’incidir en la relació i la presència de les arts visuals dins del sistema educatiu: les accions no s’han de limitar als ensenyaments específics i especialitzats sinó que han d’incidir també en el tractament que es dona en els nivells de primària i secundària.

Pepe Serra, director del MNAC, convidat a la fila zero, va intervenir per dir que el patrimoni i la creació catalanes són molt riques, però no hi ha recursos per a la patrimonialització i per tant els museus tenen enormes dificultats per estructurar col·leccions representatives i relats coherents. Ferran Barenblit, director del MACBA, també va insistir en el pressupost, tot i que va lloar la funció de les galeries com a agents culturals bàsics. La seva destacada aportació juga un paper clau en la cadena de valor entre la creació de l’artista i la producció/gestió dels projectes que defensen per, finalment, donar-ne la màxima projecció.

Instal.lació de l’obra TRANSFORMACIÓ de Chema Alvargonzález a la façana de l’Escola Massana. Foto Sergi Garriga.

En definitiva, la crisi econòmica ha fet que canviïn les regles del joc pel que fa a les relacions entre artistes, galeries, subhastes, col·leccionistes i també, les fires. Un sector, el de l’art, que en els darrers temps ha vist com els mecanismes de connexió existents ja consolidats variaven d’una manera substancial. Es viuen moments d’emergència i s’han de buscar vies per reflotar el sector. Temps de transformacions!

Conxita Oliver

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.
Conxita Oliver

Conxita Oliver: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca