Els frescos de l’edat del bronze d’Akrotiri

Didàctica de l'Art

Any 1866, illa de Santorí (mar Egeu). Centenars de metres cúbics de roca volcànica surten cada dia de les pedreres de l’illa cap a Egipte per revestir les parets del Canal de Suez. Ningú no sospita que, sota aquest immens estrat de deu metres d’alçada de pedra tosca, una ciutat prehistòrica dorm silenciosa des que, al segle XVII a.C., l’erupció més potent registrada en la història humana l’enterrés sota un sarcòfag de cendra i material volcànic.

Illa de Santorí
Vista aèria de l’illa de Santorí

Un segle i mig més tard, el jaciment d’Akrotiri constitueix un dels llocs més excepcionals que es poden visitar: una ciutat de l’Edat del Bronze congelada en el temps, conservada en perfecte estat, amb cases de tres alçades, sistema de clavegueram, conductes de distribució d’aigua dolça i carrers pavimentats. No obstant, l’element més destacat d’Akrotiri és el conjunt d’acolorits frescos que decoraven les parets de moltes cases particulars. Es tracta d’habitatges amb una planta baixa dedicada a magatzem, un primer pis on acostumen a trobar-se les habitacions pintades i encara un segon pis al damunt.

1

El fresc dels vaixells. El denominat Fresc del Vaixells és l’exemple més antic d’art narratiu a Europa. Es tracta d’un fresc en miniatura, doncs ocupa un fris llarg i estret, de sis metres de llargada però només quaranta centímetres d’alçada, situat a la part superior d’una paret. Il·lustra el que probablement és una processó cerimonial marítima entre diverses poblacions de l’illa, a l’estil de les que s’organitzaven al llarg del Nil per obrir la temporada de navegació.
S’observen vuit embarcacions grans i tres de més petites, totes amb remers: només una porta veles desplegades.
(Clicar per ampliar)

akrotiri-porcesso-de-vaixells-panorama-sencer
1


El fet que siguin propulsades a rems fa pensar que es tractava d’un trajecte curt. Dalt dels vaixells, els tripulants van vestits de festa, mentre els dofins salten entre les barques. A les ciutats, homes i dones treuen el cap per les finestres i s’hi estan a les terrasses admirant l’estol de vaixells.

Akrotiri, processo de vaixells
1

Figures Humanes. Les figures humanes sempre es representen de perfil, com es fa a Egipte. Les figures femenines recorden molt les de l’art de la veïna illa de Creta: vestits de colors amb mànigues, oberts per la part del davant deixant al descobert el pit, faldilles acampanades decorades amb diferents sanefes, joies i maquillatge. En el fresc de sota, una recol·lectora de safrà s’asseu a terra per arrencar-se una espina clavada al peu, que li sagna.

Akrotiri. Dona recollint safrà
1

A sota, una dona asseguda sobre uns graons –potser una deessa–, flanquejada d’un animal mitològic, rep l’ofrena de safrà fresc de mans de un mico blau. Darrere l’animal, una noia buida un cabàs de flors de safrà. És possible que el safrà fos un dels productes estrella del comerç de l’illa, però en una escena menys visible hi ha una dona que porta a les mans un pastís del color del safrà. Estem davant d’un ritual femení? El safrà, apart de servir per fer pastissos, s’emprava com a tint i, pres en infusió, alleujava les molèsties menstruals.

Akrotiri. Deesa del safrà
1

Els colors. El fresc es començava preparant la paret amb una fina capa de morter de calç i després pintant al damunt, ja fos en fresc o en sec. S’emprava una quadrícula i algun tipus de compàs per dibuixar amb precisió i després es pintava amb substàncies minerals (com l’òxid de ferro pel color vermell) i animals (com la porpra).
Les coloracions no responen a la realitat sinó a la necessitat de contrastar els tres colors bàsics: ocre groc, ocre rogenc i blau. La temàtica és molt variada, però en general és com si es volgués fer entrar l’exterior dins les cases: plantes, dones recollint flors, paisatges marins, antílops, orenetes, micos i peixos. Mes enllà de la funció decorativa, aquestes representacions tindrien un rerefons simbòlic que se’ns escapa: malauradament no disposem de cap testimoni escrit del moment que ens pugui ajudar a saber més.

Akrotiri. Dona de blau
1

Paisatge. Són uns dels primers exemples de pintura paisatgística de la història. En el fresc de l’esquerra, sobre unes roques volcàniques de molts colors creixen els lliris, alguns oberts, altres encara tancats, dibuixats amb una vivesa que sembla que es moguin amb la brisa primaveral. Entre les flors volen les orenetes. Al fresc de la dreta veiem plantes de papir sota una sanefa de línies blaves i vermelles.

Akrotiri. Primavera i papirus
1

El pescador. Aquest és un dels frescos més ben conservats. Hi veiem un pescador amb un manat de peixos a cada mà, lligats amb un cordill groc. El fet que estigui despullat pot ser una indicació que es tractés d’un ritual, on s’ofereix el peix a la divinitat. Això es reforça per la presència de fornícules a altres parets de l’habitació i per la simbologia dels altres frescos, tots relacionats amb l’aigua. És una figura bronzejada, com totes les figures masculines. D’una manera similar a l’art egipci, la coloració de la pell dels homes és més fosca que la de les figures femenines. No sabem si això respon a una circumstància real o bé si es tractava només d’una convenció. Al cap, un casquet blau deixa anar uns flocs de cabell negre.

Akrotiri. Pescador
1

Fauna. Als frescos hi ha representats animals que pertanyen a la fauna africana, potser perquè els artistes coneixien la tradició iconogràfica egípcia. En el cas dels micos, veiem una imatge plena de moviment i vida. Fugen i s’enfilen a les roques per la presència de dos gossos que els empaiten. De vegades els micos apareixen representats prop d’altars o com a ajudants de les sacerdotesses. Probablement hi havia micos a l’illa a l’Edat del Bronze, com demostra la presència d’una calavera fossilitzada pertanyent a un d’aquests animals. Quant als antílops, s’han dibuixat en negre sobre fons blanc d’una forma simple però amb gran expressivitat.

Akrotiri. Antílops i micos

Es creu que les llegendes derivades de la terrible erupció volcànica que va engolir gran part de l’illa van arribar fins l’època de la Grècia clàssica, inspirant les teories de Plató sobre la civilització de l’Atlàntida. El cert és que Akrotiri va estar dins l’òrbita de la cultura de Creta, que al llarg del segon mil·lenni abans de Crist va dominar les rutes de comerç mediterrani que unien Egipte, la Grècia continental i el Pròxim Orient.

Avui dia, el lloc on hi havia la part de l’illa enfonsada es troba cobert per les aigües marines, d’un blau profund, excepte un petit con volcànic que s’ha tornat a formar amb els segles i que constitueix l’únic volcà en actiu del mar Egeu.

Muntatge gràfic: Xavier Cáliz

Isabel García Trócoli

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca