Patrimoni

Les portes dels déus

Les hipòtesis sobre la funció de les taules, unes construccions de la cultura talaiòtica exclusives de Menorca, han sobrevolat el debat científic al llarg del segle XX. Un nou estudi n’aporta, ara, més pistes. “Eren una mena de porta al món de les divinitats?”

Són les taules de Menorca, aquestes espectaculars construccions ciclòpies del talaiòtic final que encara avui ens impressionen, una entrada a l’espai sagrat, una porta d’accés al món dels déus? Aquesta és, almenys, la hipòtesi que planteja l’estudi “Portes cap al món simbòlic: una nova proposta interpretativa dels recintes de taula de Menorca”, elaborat pels arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo, que acaba de publicar la revista Complutum, que edita la Universitat Complutense de Madrid. El treball és el fruit de les excavacions realitzades als recintes de taula de sa Cudia Cremada i Torralba d’en Salort, i que torna a posar al centre del debat científic la funció i el significat d’aquests espais monumentals exclusius de l’illa de Menorca, que es van documentar per primer cop durant la segona edat del ferro, a partir del segle VI aC.

Gerard Remolins, Cristina Bravo i Irene Riudavets en les excavacions de Torralba d’en Salort.

L’estudi revesteix un interès indiscutible, tota vegada que no s’excavava un recinte de taula des de 1990. “La importància que s’hagi pogut excavar un recinte de taula trenta anys després —afirma Antoni Ferrer— prové del fet que la metodologia arqueològica ha avançat molt en les darreres dècades. Amb els mitjans de què disposam avui, som capaços de recollir un tipus de dades que no s’havien pogut recollir en les excavacions anteriors. Això permetrà obtenir nova informació i fer noves propostes sobre aquest tipus d’edificis”.

Al treball, els autors comparen aquestes estructures, els recintes de taula, amb unes altres de la mateixa cronologia: les cases talaiòtiques. Proposen que les taules són representacions monumentals de l’accés a l’habitació nord dels espais domèstics que feien servir els antics habitants dels poblats talaiòtics; simbolitzarien, d’aquesta manera, una porta d’accés al món de la divinitat. Segons aquest treball, es tractaria de representacions simbòliques i monumentals de les portes dels hàbitats talaiòtics, una porta d’entrada a l’àmbit sacre. “Les cases talaiòtiques, com a espais domèstics, són espais útils per a les persones”, explica Irene Riudavets. “L’espai més important dels cercles és l’àmbit nord; és l’habitació més gran, un espai de reunió i d’emmagatzematge d’aliments. La porta que dona accés a l’àmbit nord seria representada per una porta que les persones no poden traspassar físicament. Ningú de la comunitat no ho pot fer, però sí les divinitats, les entitats no corpòries. Es tracta”, explica, “d’una porta que ens portaria al més enllà, al món de les creences, al món simbòlic”.

Similitud

L’estudi, però, va més enllà. L’anàlisi estadístic de les proporcions dels elements que constitueixen portes i taules els fan pensar que hi ha una similitud arquitectònica entre els dos elements. El correlat entre cases i recintes de taula constitueix, a més —afirmen els arqueòlegs—, una forma de legitimació de les estructures socials a partir de les comunitats que van construir aquestes estructures. El paral·lelisme entre ambdues estructures plasmaria l’existència d’una correspondència entre l’estructura dels grups domèstics i els esquemes religiosos de les comunitats menorquines de l’edat del ferro. En la Menorca dels avantpassats talaiòtics, no tots els membres del grup domèstic tindrien accés de manera igualitària a tots els espais de la casa; mentre que l’habitació nord de les cases podria haver estat un espai de reunió per a alguns dels integrants del grup domèstic, l’espai que s’obre darrere de la taula ho seria per alguns dels membres de la comunitat. Més enllà dels seus aspectes funcionals, els espais construïts han de ser interpretats, segons els investigadors, com el resultat d’una voluntat conscient d’exhibició i de visualització, mitjançant l’espai, d’un model social i cultural.

Hipòtesis

L’element central dels recintes de taula ha estat objecte de diverses hipòtesis científiques al llarg de l’últim segle, a partir de la seva interpretació com una estructura arquitectònica de suport, de caràcter funcional, com va suggerir l’arqueòleg francès Émile Cartailhac (1892) o bé com un element estrictament simbòlic. Així, per a la preeminent antropòloga britànica i egiptòloga Margaret Murray (1934), una veritable pionera del feminisme, el bloc superior de la taula seria la representació d’una divinitat, mentre que la llosa vertical serviria bàsicament per a sostenir aquesta representació en un lloc elevat i visible.

No són aquests els únics estudis que s’han fet sobre les taules. Lilliu i Schubart (1967), per exemple, han aventurat que la taula, en conjunt, seria una representació esquemàtica d’una figura humana. Mascaró (1969), en canvi, hi veu la representació del cap d’un bou. Al capdavall, i llevat d’algunes excepcions, una bona part dels intents d’identificar el concepte o entitat que s’amaga darrere de les taules s’han centrat fins ara en aquesta estructura, deixant de banda el recinte en el qual s’integra.

Toni Ferrer en el recinte de sa Cudia Cremada, Menorca.

Sacralitat

La nova hipòtesi que planteja l’equip d’arqueòlegs que ha excavat sa Cudia Cremada i Torralba es basa en la idea segons la qual les cases i els recintes de taula són la plasmació d’una mateixa concepció ideològica de l’espai aplicada a l’arquitectura. La taula seria la representació simbòlica d’una porta. “L’habitació nord és l’habitació més important, la més gran i la que té una entrada més monumental. Segons la nostra hipòtesi —explica Antoni Ferrer—, els recintes de taula representarien la porta que dona accés a l’àmbit nord, però d’una manera molt més monumental, perquè no és una porta funcional sinó una porta simbòlica, una porta que les persones no poden traspassar”.

La idea de la porta també apareix en altres contextos culturals, com en el cas de les esteles de falsa porta egípcies. En el cas de la investigació duta a terme a Menorca, la sacralitat, determinada per la comunió entre allò humà i allò diví, tindria el seu epicentre en l’element principal, la taula. Com assenyalen els seus autors, representacions simbòliques semblants han estat utilitzades en altres cultures de la Mediterrània en contextos funeraris, religiosos o, fins i tot, domèstics.

Les portes funcionals són, d’aquesta manera, un element arquitectònic dotat d’una càrrega simbòlica important en nombroses cultures, a causa del seu doble caràcter d’espai de trànsit i element de separació entre àmbits amb funcions diferents. En el pla cosmològic, el traspàs de la porta s’identifica amb la transposició entre dos plans de la realitat.

Es tracta tan sols —asseguren els arqueòlegs a la revista Complutum— de representacions de portes, “que no poden ser franquejades de forma física pels éssers humans, però sí, en la concepció cosmològica d’aquestes comunitats, per les entitats incorpòries capaces de transitar entre el pla natural i el pla sobrenatural de la realitat”.

L’Egipte faraònic i les portes del ‘ka’

Les falses portes són, de fet, un element simbòlic documentat en altres cultures mediterrànies al llarg dels últims mil·lennis. En l’Egipte faraònic són conegudes com a portes del ka. La falsa porta de les tombes egípcies té com a objectiu permetre el pas del difunt cap a l’inframon.

És clar que la falsa porta és un element ritual que també es documenta en un context geogràfic més proper a Menorca: el neolític final i el calcolític de Sardenya. Es tracta de les domus de janas, espais funeraris excavats en la roca, que reprodueixen l’arquitectura dels habitatges.

Treballs als recintes de taula de sa Cudia Cremada.

Etruscos i romans

Les representacions simbòliques de portes en espais funeraris apareixen també en àmbits més pròxims, cronològicament, al dels recintes de taula de Menorca. Així, es tracta d’un motiu que es documenta, pintat, en algunes tombes del segle VI del món etrusc.

Les representacions de falses portes també apareixen en l’esfera domèstica romana dels segles al voltant del canvi d’era. En alguns casos, la representació situada damunt la porta és la d’un carrer amb tombes.

A la revista que edita la Universitat Complutense de Madrid, els autors de l’estudi asseguren que tot i que no hi ha cap connexió cultural directa entre les societats a les quals pertanyen aquests exemples i les comunitats menorquines del talaiòtic final, “la presència d’elements rituals tan semblants en totes pareix indicar que el simbolisme de les portes constitueix un lloc comú en els esquemes mentals de l’ésser humà”. Amb tot, la taula constituiria un cas lleugerament diferent a la majoria d’exemples d’altres contextos culturals, atès que en aquests casos les falses portes es vinculen generalment a espais funeraris, mentre que no hi ha evidències que vinculin els rituals dels recintes de taula amb rituals d’aquesta mena.

La nova hipòtesi avançada pels investigadors és força engrescadora i representa un pas endavant en la comprensió del significat i funció de les taules. “La societat talaiòtica —apunta Irene Riudavets— és una societat àgrafa i l’únic que tenim per interpretar el seu sistema de creences és l’arqueologia. Allò que fem és investigar i, a partir del que trobem, dels objectes i d’altres elements estructurals i de l’anàlisi comparatiu, traiem les conclusions que ens semblen més probables”. Gràcies a l’arqueologia, el misteri de les taules està cada vegada més a prop de ser desentranyat.

Recinte talaiotic de Trepucó, Menorca.

Candidata a Patrimoni de la Humanitat

Ja és definitiu. Després que el Consell de Patrimoni Històric donàs, el passat 20 de novembre, el seu vist-i-plau, la candidatura de la Menorca Talaiòtica serà la representant espanyola davant la UNESCO per aconseguir la distinció de Patrimoni Mundial de la Humanitat el 2020. El títol del projecte: “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular”. L’expedient es presentà al Govern espanyol a principis d’octubre. La nova candidatura se centra en la interacció dels monuments prehistòrics amb l’entorn i la societat. S’han definit nou àrees que exemplifiquen les formes a través de les quals les comunitats humanes de l’època talaiòtica es relacionaven amb el paisatge de l’illa. Per a gestionar la Menorca Talaiòtica, es crearà una agència específica i es faran contractes de custòdia amb propietaris. A més, s’establiran horaris d’obertura dels monuments, rutes de transport públic i programes educatius.

Periodista, guionista, escriptor.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close