Arts escèniques

L’escenografia catalana a Praga: 4 projectes i 1 premi

El passat juny la ciutat de Praga va acollir la tretzena edició de la Prague Quadrennial of Performance Design and Space. Per a Catalunya va ser la novena participació en aquest esdeveniment artístic internacional dedicat a l’escenografia. Després de quasi quatre anys de treball, en va tornar amb un premi i una gran quantitat de projectes, experiències i reflexions que demostren com n’és d’important participar-hi i nodrir-se’n. El catàleg web, que tot just acaba d’obrir-se al públic, recull un conjunt de textos, entrevistes, fotografies i enregistraments de les activitats i dels participants.

UNA TROBADA INTERNACIONAL D’ESCENOGRAFIA

La Quadriennal de Praga es va crear el 1967 amb la voluntat de posar el focus en un àmbit artístic amb valor propi, el disseny escènic i l’arquitectura teatral. La trobada convida a mostrar els projectes capdavanters d’arreu del món i està oberta a professionals, artistes emergents, estudiants i públic en general. Durant dues setmanes la capital txeca s’omple d’una densa programació d’exposicions, conferències, presentacions, performances i workshops que fomenten l’intercanvi, la reflexió i l’experimentació al voltant de l’escenografia i de les arts escèniques. Actualment, la PQ, tal i com es coneix dins la professió, és l’esdeveniment internacional més important d’aquesta disciplina i un catalitzador escènic a tot nivells. El 2019 s’hi van exposar uns 150 projectes de 78 països diferents, es van oferir més de 600 actes i van assistir-hi 180.000 visitats.

Theáomai, una proposta que creava expectació entremig dels projectes d’estudiants per la seva qualitat escultòrica i poètica. ©Alfonso Ferri, Xènia Cubí, Julia Bauer.

LA PARTICIPACIÓ CATALANA A LA QUADRIENNAL

Des de l’any 1983, l’Institut del Teatre participa a la Quadriennal d’Escenografia de Praga. A les dues darreres edicions ho ha fet representant a Catalunya amb la complicitat l’Institut Ramon Llull. Participar a la PQ19 ha estat una nova oportunitat d’obrir la riquesa escenogràfica i escènica del país al món i alhora de rebre nous estímuls i d’establir complicitats amb altres realitats artístiques.

L’equip de comissariat d’aquesta edició va partir de la premissa que el que dona sentit a l’art és la seva capacitat d’interpretar i influenciar el món. La participació de Catalunya  a la Quadriennal d’Escenografia es proposava, doncs, a través de les arts escèniques, i concretament de l’escenografia, mirar, explicar, reflexionar, implicar-se, qüestionar i qüestionar-se. Tres punts claus van ser la guia per a aquest viatge.

El primer, treballar amb equips de creació formats, a més d’escenògrafs, per altres professionals de les arts performatives. L’escenografia només és possible en la trobada de diverses mirades. Un camp de creació permeable a llenguatges, processos i eines diversos i que constantment posa en qüestió els seus límits. Per aquest motiu tenia tot el sentit proposar equips transversals que s’enriquissin de les diferències i les especificitats dels seus membres. 

El segon punt tenia a veure amb els formats. Les dues seccions més conegudes i més llamineres de la quadriennal són les exposicions dels països i regions, i la dels estudiants. Plantejar una exposició en l’àmbit de les arts escèniques comporta sempre una paradoxa: capturar l’art en viu, per presentar-lo en un format que no ho és. Perquè, quin sentit té mostrar una obra escenogràfica sense mostrar l’acció en viu per a la qual fou creada? Per aquesta raó es va voler evitar una exposició concebuda com a mostra de peces d’autor, on el visitant contemplés de forma distanciada l’obra exhibida i es va apostar, en canvi, per instal·lacions immersives on el públic, a partir de l’acció i la participació, conegués allò exposat d’una manera viva, sensorial i reflexiva.

El darrer punt clau va ser la situació social i política que estava vivint el nostre país. El context d’excepcionalitat a què ens havien abocat els esdeveniments de l’1 d’octubre del 2017 estava marcant tots els contextos de la vida a Catalunya. Fa quasi 45 anys que Espanya viu en democràcia, però la persecució i els empresonaments de polítics, activistes i artistes per les seves idees polítiques obligava a fer una revisió profunda per plantejar-se on érem i quin era el futur que es desitjava.

Prospective Actions (Catalonia 2004-2018). La instal·lació guardonada va ser molt ben acollida pels visitants, atrets tant per la temàtica social i reivindicativa com per la proposta interactiva i lúdica. ©Alfonso Ferri, Xènia Cubí, Julia Bauer.

ELS PROJECTES CATALANS A LA PQ19

En aquest ocasió Catalunya presentà dues exposicions: Prospective Actions (Catalònia 2004-2018) a la secció de Països i Regions, i Theáomai a la d’Estudiants. La primera va ser encarregada a dues escenògrafes, la Xesca Salvà i la Laura Clos «Closca» i dos dramaturgs, en Pau Masaló i en Marc Villanueva Mir, professionals emergents amb interessos i línies de treballs ben diverses i interessants en el panorama escènic contemporani. El seu dispositiu convidava a interactuar amb un taulell de joc revivint i reflexionant sobre sis conflictes socials succeïts a Barcelona entre el 2004 i el 2018. El projecte, que també implicava en el seu plantejament i procés a 6 escenògrafs d’una generació anterior (Anna Alcubierre, Paco Azorín, Cube.bz, Sílvia Delagneau, Max Glaenzel i Eugenio Szwarcer), va rebre un dels tres guardons a la millor exposició dins la seva secció. A la instal·lació creada pels estudiants Lola Belles, Sergi Cerdan, Sara Espinosa i Lluc Ubach també tenia relació amb el context polític i social present. Els visitants accedien individualment per una rampa  a l’interior d’un cub de fusta on gaudien d’una experiència íntima relacionada amb la contemplació com a acte creatiu.

La conferència, Catalunya. Art i Democràcia, va ser un testimoni plural de la situació que l’art ha viscut en els darrers anys a Catalunya. A la projecció, el filòsof Xavier Antich. ©Alfonso Ferri, Xènia Cubí, Julia Bauer.

Magda Puyo, directora general de l‘Institut del Teatre, el crític i historiador de l’art, Joan M. Minguet, juntament amb les dues comissaries de Catalunya, Bibiana Puigdefàbregas i Marta Rafa, van oferir la conferència: Catalunya, Art i Democràcia, a la secció de PQtalks. Una proposta on a través de diverses veus del món de l’art, l’activisme, la filosofia i el teatre es reflexionava sobre la llibertat d’expressió. També es va recolzar la presència de la performance Quan les parets parlen, de les escenògrafes Núria Vila i Laura Clos «Closca».

Avatar
Marta Rafa i Bibiana Puigdefàbregas: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca