Art World

Life Hack. Retrospectiva de Rachel Harrison al Whitney Museum

Un life hack és un truc que ens fa la vida més còmode; com agafar una drecera per fer més via o comprar entrades a última hora perquè siguin més econòmiques.

Quan Rachel Harrison va arribar a Nova York l’any 1991, durant una recessió, la ciutat sí que era una meca per artistes amb penúries econòmiques. L’art d’aquells dies deixava enrere l’extravagància dels vuitanta i era més improvisat i fet amb materials més modestos. Amb menys pressió comercial, els artistes podien ser més experimentals i moltes exposicions es celebraven a restaurants o en apartaments privats. Rachel Harrison va començar a produir utilitzant materials barats i productes i objectes que trobava per casa, pel barri, al supermercat o a la botiga de bricolatge Home Depot. L’absurda obra Dinner és el testimoni d’una època; un art conceptual, minimalista, que l’artista no ha abandonat mai i que d’una manera pretesament desenfada i pueril pessiga temes seriosos.

Vista de l’exposició. L’obra Dinner (1991) és la de l’esquerra. Whitney Museum of American Art.

A Teaching Bo to count backwards, 1996-1997, Rachel Harrison utilitza tres fotografies de l’actriu Bo Derek i el seu marit John Derek i 30 llaunes d’olives negres. A mida que el nombre d’olives en la imatge de cada llauna disminueix, l’expressió de l’actriu es transforma. Rachel Harrison juga amb la idea de vida enllaunada (que pertany al menjar, al món de les estrelles mediàtiques o a la mateixa fotografia) i  mostra com els sistemes es desmunten quan s’intenta trobar la lògica; al cap i a la fi en aquesta peça comptem les imatges de les olives i no les olives en sí. L’obra ens porta a fer una associació ràpida amb les sopes de Warhol.

També del 1996 és l’obra 1:1 (Wonton: John). Per aquesta Harrison va aprendre a fer wontons a un restaurant xinès prop del seu apartament. Després va elaborar 38 reproduccions amb fang i va buscar 38 imatges d’homes arreu de la ciutat, en una era pre-Google, que es diguessin John (retrats a revistes, portades de discs, fotografies…), cada wonton correspon a un John diferent. La irritació de l’artista amb el patriarcat i la cosificació de la dona, permeable en diferents obres de l’exposició, és evident en aquesta peça.

Detall de l’obra Teaching Bo To Count Backwards (1996-1997). Imatge: Laura Calçada i Barres.

Durant una nova crisi econòmica, la del 2008, Harrison va realitzar Hoarders. L’obra està formada per una estructura molt acolorida que sembla una roca molt pesant però que en realitat podria aixecar qualsevol (feta de poliestirè) una paperera de metall i una televisió al costat de la roca i la paperera on s’hi veu un vídeo gravat des del seient de darrere d’un taxi. Escoltem la veu del taxista que conduïa l’artista cap a casa. “Arriba un moment que es converteix en obscè” diu l’home a propòsit de l’acumulació de riquesa dels rics. “Que se suposa que han de fer amb tots aquests diners, acumular-los i no fotre brot?”.  Seguim el trajecte i el conductor continua amb la seva xerrameca crítica. “Per reparar qualsevol cosa fan falta diners”.

Elisabeth Sussman, David Joselit i Kelly Long han organitzat aquesta retrospectiva. “La importància de Harrison rau en l’ús que ha fet dels objectes de consum i la cultura audiovisual. Durant 30 anys ha donat sentit a la nostra forma de viure contribuint singularment a la història de l’art contemporani”, diu Sussman. Certament la vasta obra de Rachel Harrison (escultures, fotografies, instal·lacions i dibuixos) és un retrat molt acurat del seu país. L’artista, nascuda el 1966, utilitza tota mena de materials de construcció, com el ciment o una corda (com en l’obra FullHD, que tanca l’exposició i que va ser creada ad hoc per aquesta), intercalant-los amb objectes quotidians, com una bicicleta, una estora, un comandament a distància o bisuteria. A la barreja hi afegeix reconeguts personatges com Amy Winehouse, Mel Gibson, Angela Merkel o Al Gore, entre molts d’altres.

Rachel Harrison, Huffy Howler (2004). Whitney Museum of American Art.

Per Harrison tot és digne de ser observat i l’art és una lent molt apta per focalitzar la nostra atenció. La seva manera pròxima de tractar temes i els materials que utilitza fan molt familiar i divertida la producció d’aquesta artista. Sortint de l’exposició i entrant en un Starbuck’s decorat per les festes nadalenques, per exemple, sents que tu també podries emular Harrison i crear boges instal·lacions crítiques d’art trouvé.

El concepte hoarding (acumular) descriu molts americans i per això apareix tan sovint en les obres de Rachel Harrison: Dinner i les restes de sopar dins Mason Jars, que s’estan podrint des del 1991, passant per Poles for a Dangerous Art World del 1992, on mitjons, botons o trossets de fusta pengen d’uns pals dins de bosses de plàstic Ziplocs, fins a la crítica del taxista sobre l’avarícia dels rics a Hoarders, 2008.

Rachel Harrison, Hoarders (2012). Whitney Museum of American Art.

L’angoixa i la fantasia ianqui immortalitzades amb humor i lucidesa ocupen tota la cinquena planta del Whitney Museum al llarg de quatre ambients immersius. On comença i on acaba una obra d’art? I l’espai expositiu d’un museu? Per què les obres d’art han d’estar sobre pedestals?

La retrospectiva de Rachel Harrison repassa els últims vint-i-cinc anys de feina d’aquesta artista en actiu, i ha estat un luxe poder-la visitar aquest mes de gener a Nova York.

Laura Calçada i Barres

Va néixer a Barcelona el 1988. Llicenciada en Ciències Polítiques a la UAB i màster de periodisme focalitzat en l'art socialment compromès a la City University of New York. Periodista autònoma, ha escrit al Singular Digital, Núvol, El Temps, Cultura Colectiva, Hyperallergic, ALMA i ha fet ràdio a Ràdio 4, al podcast Latino USA i a Ràdio Granollers.
Laura Calçada i Barres

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca