General

L’epístola ‘Barcino’ de Jeroni Pau ingressa a la Biblioteca de Catalunya

Impresa a Barcelona el 1491, l’obra ja es pot consultar digitalment i contribueix a incrementar el patrimoni incunable de l’equipament. Fins a dia d’avui, només se’n coneixien tres exemplars a tot el món.

Un exemplar de l’edició incunable Barcino de Jeroni Pau ha ingressat a la Biblioteca de Catalunya, després que l’hagi adquirit la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura a la Llibreria Fènix de Badalona. La troballa ha anat a càrrec del llibreter de vell Marçal Font.

Fins a dia d’avui, d’aquesta edició, impresa a Barcelona el 1491, només se’n coneixen tres exemplars més a tot el món, localitzats a la Biblioteca Nacional d’Espanya, a la Biblioteca Nacional de Nàpols i a la Biblioteca Augusta de Wölfenbüttel a Alemanya. La troballa és, doncs, d’especial rellevància històrica i de gran interès patrimonial. Tota una fita.

Barcino és una epístola escrita en llatí pel reconegut humanista català del segle XV Jeroni Pau (Barcelona, ca. 1458-1497) a petició del seu amic Paolo Pompilio. Descriu els orígens i la història de Barcelona, així com d’altres indrets de Catalunya.

Jeroni Pau era fill de Jaume Pau, jurisconsult conseller dels reis Alfons i Joan II, i nét de Pere Pau, metge de la muller d’Alfons IV. Va ser jurisconsult i autor d’obra en prosa i en vers, així com també d’epístoles, sempre en llatí. Com a jurista va escriure Practica cancelleriae apostolicae cum estilo et formis in romana curia usitatis (publicat a Lió el 1620), essent l’única epístols conservada Barcino (1491), d’un gran interès per la informació i pels judicis que dóna.

Col·laborà amb l’humanista Pere Miquel Carbonell, nebot seu, en la redacció de les Cròniques de Catalunya fins a l’època de Pere el Cerimoniós. Amb Pompilio va treballar en la confecció d’un vocabulari de neologismes literaris llatins i de vulgarismes i durant molt de temps li fou atribuïda l’autoria de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, junt amb Pere Carbonell, el qual posteriorment (1999) n’ha estat considerat l’autor únic.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close